Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar la seva experiència com usuari mentre es navega. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració del seu navegador o obtenir més informació de la política de cookies.
Accepto

Entrevista al setmanari "El 10"

L'alcalde Josep Monràs respon a Jordi Sugranyes, periodista de El 10, sobre les qüestions de més interès que destaquen del balanç del primer anys de mandat. L'alcalde destaca que crear feina és l'objectiu bàsic.

Un any i quatre mesos després de les eleccions municipals del 2011, la situació del país no ha millorat. L’atur continua creixent i les retallades pressupostàries s’amunteguen una sobre l’altra. Els ajuntaments del Vallès també han patit la crisi, sobretot en el que respecta a les aportacions econòmiques de la Generalitat i l’Estat espanyol. Mollet pateix un dels deutes per part de la Generalitat més alts de tota la comarca. Per tant, aquest primer any de legislatura ha estat per a l’alcalde Josep Monràs (PSC) una continua cursa d’obstacles.

Quin balanç fa d’aquest primer any de mandat?
Ha estat molt complicat, sobretot per la situació de crisi. Els ciutadans esperen una resposta immediata a les seves necessitats per part dels governants. De vegades, no entenen la responsabilitat, les competències i els recursos de cadascun dels governs. És a dir, demanen a l’alcalde coses que no estan al seu abast, sinó en mans de la Generalitat o de Madrid. Des d’aquesta òptica, s’ha viscut una certa pressió social. També existeix l’aprofitament interessat per part d’algunes formacions polítiques d’oposició. Ha estat un inici de legislatura complicat.

Critica a alguna força política…
Sí, no me n’amago. Fonamentalment va dirigida a Iniciativa (ICV-EUiA). Critico l’actitud poc pedagògica d’ICV i, en alguns casos, a la cerca només de rendibilitat electoral. Alguns militants d’Iniciativa han tractat de carregar-se el projecte de l’Escola Municipal de Música, amb un interès que desconec. ICV sap perfectament quina és la situació de l’Escola. Hem hagut d’incrementar la nostra aportació i la dels pares per un únic motiu, que la Generalitat ha retallat la subvenció. Però això no és important, l’important és buscar la confrontació amb el Govern municipal. Crec que en la situació que vivim, tots els partits, sense excepció, Govern i oposició, tenen la responsabilitat amb majúscules d’explicar les coses tal com són, i no buscar confrontacions innecessàries.

Què suposa per a les arques municipals augmentar les ajudes a l’Escola de Música, les escoles bressol…?
Està clar que intentem invertir els recursos que podem, i ho dic amb tota la prudència, en els projectes socials i educatius de la ciutat. Ens creiem els serveis que tenim per als discapacitats, ens creiem la nostra Escola de Música i Dansa… Ara bé, també hem d’aplicar mesures de responsabilitat. Mollet no podrà assumir el cent per cent d’allò que el Govern de la Generalitat retalli. Això són faves contades. Per tant, anem tenant més el nostre propi pressupost municipal. Quan això s’explica als ciutadans, ho entenen perfectament. Caldria realçar, si se’m permet dir-ho, la valoració positiva de l’esforç que fa el Govern de la ciutat en mantenir els projectes emblemàtics. Sentim-nos tots, Govern i oposició, orgullosos. El que no és possible és buscar la confrontació, senzillament per un rèdit polític.

Els molletans hauran de renunciar a algun servei?
Aquest últim any ens hem vist obligats a fer ajustos pressupostaris molt importants. Per exemple, hem rebaixat molt el servei de neteja, però lligant el màxim nombre de llocs de treball. I no ha minvat el servei. Si la Generalitat i l’Estat continuen retallant els recursos que envien a l’Ajuntament, arribarà un punt de límit màxim on ja no podrem prestar alguns serveis. Estem fent esforços extraordinàriament importants per mantenir-los, però ens ho estan posant molt difícil. Sí hi ha crisi, sí s’han de fer retallades, però la pregunta és a on. Em sembla fora de lloc que hi hagi retallades dràstiques a totes les escoles bressol. Això és d’una clara irresponsabilitat per part de la Generalitat. Unilateralment, han trencat un acord que tenien amb el món municipal. Posen en una situació molt complicada als consistoris, perquè la Generalitat decideix pujar el rebut de l’aigua entre un 30 i un 40%, ja que és l’Ajuntament qui es veurà obligat a passar el rebut malgrat que no hi té cap responsabilitat.

Què pot fer-hi l’Ajuntament?
Estic absolutament obert al diàleg amb tots els grups municipals per acollir les seves propostes. Prepararem unes ordenances fiscals per sota de l’IPC, en una aposta clara i ferma per no escanyar més als ciutadans. Si la Generalitat ens obliga a incrementar el rebut de l’aigua, no ho podem evitar, però intentarem que els impostos que depenen exclusivament del consistori estiguin per sota de l’IPC.

S’ha posat en comunicació amb la Generalitat en diverses ocasions, per tractar temes com el peatge de la C-33, la necessitat de recursos per a l’Hospital… Però sembla que les seves reclamacions no arribin a bon port.
Fa uns dies vaig recordar-li al conseller Mas-Colell que la Generalitat té un deute amb Mollet i els seus veïns proper als vuit milions d’euros. No poden amagar el cap sota l’ala i han d’assumir la seva responsabilitat. Algú s’ha oblidat de les paraules de la vicepresidenta [Joana Ortega] assegurant que a l’estiu la Generalitat saldaria els deutes amb els ajuntaments? Jo no me n’he oblidat. Que la vicepresidenta no digui el que no pot complir, perquè a hores d’ara continuem tenint un deute que està ofegant-nos. Aquest fet ens posa en una situació de tensió absoluta. Seguirem fent ajustos pressupostaris, però intentarem que no afectin a les partides socials, a l’ocupació, i a la promoció econòmica.

Serveis socials i ocupació són els dos eixos de la legislatura?
Són bàsics. Per una banda, tractarem d’augmentar les bonificacions a les persones més necessitades i, per altra, assegurar els plans d’ocupació, la inserció laboral, i potenciar la promoció econòmica. No només es tracta de buscar la inserció laboral, sinó també de generar activitat econòmica que creï llocs de treball. Actualment, ja tenim adjudicada l’última peça del barri de la Vinyota, i continuarem impulsant l’àmbit de la Farinera. Són sectors que generaran ocupació, el nostre objectiu bàsic. Acaben d’informar que torna a augmentar l’atur. Algú recorda que el Partit Popular assegurava que la reforma laboral crearia llocs de treball? Doncs, cada mes, s’estan destruint. Aquestes són les actuacions dels governs que sí tenen capacitat, però estan traslladant a la part més feble de tota l’estructura política la pressió i les exigències. Com és possible que traslladin l’ofegament del deute del país als ajuntaments? Exigeixen als consistoris un dèficit zero, però mantenen un 4 o 4,5.

Es tracta d’espolsar-se les responsabilitats de sobre?
Absolutament. De l’Estat a la Generalitat i de la Generalitat als ajuntaments. Aquí ningú no se’n salva. Però els que pitjor ho estan passant són els ajuntaments.

És l’últim esglaó polític.
És clar. El ciutadà que passeja pel carrer, a qui es troba? A l’Artur Mas? A Rajoy? Es troben el seu alcalde i li demanen ajudes socials, prestacions, feina… Però l’alcalde no té capacitat per donar respostes. Aquesta és la realitat que viuen els veïns i els ajuntaments. Sembla que la Generalitat i l’Estat no en són conscients.

La inversió es reduirà, però hi ha projectes, com la transformació de la Vinyota o l’impuls de la zona de la Farinera, que continuen endavant.
Mantindrem la inversió en els projectes que estan en curs. S’ha de finalitzar, no té sentit deixar-ho a mitges, la comissaria de la Policia Municipal. Hem de continuar amb la millora de l’entrada al polígon de Can Magarolades des de la C-17. Continuem treballant per atreure operadors al voltant de la Farinera. La resta d’inversions, però, seran molt acotades, molt precises, però a la vegada molt necessàries, com poden ser les obres de la Llei de Barris. Hi ha carrers i places que necessiten una inversió per endreçar-les. La inversió en els pròxims anys aniran adreçades a petites millores de la ciutat. Per entendre’ns, no es podran construir més equipaments, la situació és la que és. Les inversions hauran de ser el més ajustades possible, centrades en la seguretat ciutadana i en l’activitat econòmica.

Amb l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, ha creat una aliança per impulsar econòmicament la C-17.
Mollet es troba a la confluència de dos grans eixos econòmics, la B-30 i la C-17. Hem comprovat que la via té particularitats en tres grans punts, Vic, Granollers i Mollet. A Vic hi ha el potent sector agroalimentari; a Granollers, també s’ha desenvolupat aquest àmbit; i a Mollet, tenim un fort sector químic i farmacèutic. Són potencialitats que hem de lligar, malgrat que, a la vegada, cadascuna mantingui la seva autonomia. L’objectiu és impulsar l’activitat econòmica com a font de creació de llocs de treball. Hem d’ajudar el sector privat empresarial a consolidar l’activitat ja existent i a captar nova activitat que reforci l’eix. És similar al cas de la B-30, que connecta els dos vallesos. Són eixos diferents, però Mollet participa en tots dos, amb l’únic objectiu que els veïns tinguin noves oportunitats de trobar feina.

L’ocupació és el gran repte de Mollet en el futur?
Sense cap mena de dubte. Si no hi ha treball, no hi ha autonomia personal. La feina és l’eix central. Si no n’hi ha, creixeran més les bosses de serveis socials, les dificultats de les famílies… Hem de mantenir les ajudes socials, però també aprofitar les possibilitats que dóna el territori.

Després que s’hagi descartat la gratuïtat de la C-33, l’impuls a la C-17 és l’alternativa per crear un propi pol d’activitat?
La potència que té Barcelona és inqüestionable. Però l’activitat que es genera a l’entorn de la B-30 és de les més importants del sud d’Europa. Respecte al tema del peatge, quan es van iniciar les reclamacions ara fa deu anys, era perquè no hi havia alternatives. Anar per la C-17 significava aturar-se a la Llagosta, a Montcada, amb només un carril, etc. El Govern del president Montilla va iniciar la millora de la C-17, va desdoblar bona part de la via, va construir el túnel de Montcada… Quan acabi la millora de la C-17 a l’entrada de Barcelona, prevista per a principis d’any, ja hi haurà una alternativa. El que demanàvem fa uns mesos al conseller Lluís Recoder era que, mentre l’obra no estigués enllestida, el peatge fos gratuït. Però el conseller ha fet oïdes sordes a les reclamacions del Baix Vallès. Hi ha greuges. Hi ha més motius per a que la C-33 sigui gratuïta que no pas ho sigui el túnel del Cadí. El túnel del Cadí és gratuït per facilitar la segona residència a la Cerdanya?

L’aliança entre Mollet i Granollers busca un pol similar al que existeix entre Sabadell i Terrassa?
No es tracta tant de buscar una alternativa a la B-30, sinó d’impulsar una realitat. Ara més que mai són importants aquests projectes que busquen la complicitat entre el sector privat i l’administració pública. Si el sector privat no és partícip del projecte, aquest quedarà coix.

Com veu la situació política catalana?
La convocatòria d’eleccions anticipades és conseqüència d’una clara incompetència i irresponsabilitat per part de Convergència i Unió al capdavant de la Generalitat. És un pur tacticisme de CiU, i no és el que necessita Catalunya. CiU ha aconseguit embolicar-nos a la bandera i no deixar-nos veure tot el que en menys de dos anys ha fet Convergència al capdavant de la Generalitat, és a dir, retallada rere retallada. I també esquitxades en alguns casos de cor¬rupció en els que estan imputats membres rellevants de Convergència. Sembla que ara només cal parlar del model que Catalunya necessita. És clar que s’ha de parlar del model, però no ens oblidem de la resta. No cal oblidar que porten dos anys governant amb el Partit Popular. Aprovant coses aquí i allà, amb el PP. Algú s’ha oblidat de la frase del “Govern dels millors”. On són els millors? Aquestes són les millors polítiques per a Catalunya? El que realment em decebria seria que els ciutadans exclusivament pensessin en el model de Catalunya, i no escoltessin quines propostes concretes i reals tenim per a l’endemà de les eleccions. I CiU, està clar, que propostes no en farà gaires. Tot, referèndum; tot, model d’Estat; tot indepèndencia. A darrera d’això, hem d’explicar als ciutadans què farem a l’endemà. Considero que CiU fa un discurs per enganyar els ciutadans, per amagar les vergonyes d’aquests dos anys. Ningú recorda que la seu central de CiU és l’aval que ha posat el partit en el cas Millet? D’això no els interessa parlar. Molta gent està caient en el parany de CiU. Convergència ha demostrat el que és capaç de fer, que és tenir-nos enganyats durant dos anys.


Plaça Major 1 (Casa de la Vila), 08100 Mollet del Vallès (Barcelona)
Tel. 93 571 95 00 | © 2018 - Ajuntament de Mollet del Vallès