Català | Castellano RSS

Contra la violència masclista

Girona, Puig-reig, Tarragona i ara Mollet. Localitats on han estat assassinades quatre dones per les seves parelles en el que portem d’any. I a Mollet, el cas que ens colpeix perquè és la nostra ciutat, hi podem posar nom, Amparo. Perquè ella era veïna nostra, era una persona que, com qualsevol ciutadà, era coneguda pels seus veïns, allà on anava a treballar, i comprar... i molts de nosaltres també coneixíem la seva família, les seves filles, a qui aquests dies hem consolat i que ens han trencat el cor.

No són paraules retòriques, sinó que és el sentiment d’incomprensió, d’impotència, de ràbia i frustració per morts gratuïtes, però malauradament encara conseqüència d’una gran xacra social al nostre Estat. Una xacra que es nodreix d’una cultura incomprensible que barreja la prepotència, l’amenaça, el maltractament i la violència en nom, moltes vegades, de l’amor, la possessió o la protecció. Són, naturalment, unes maneres d’entendre aquests conceptes que ens resulten ben alienes, fruit d’una societat secularment masclista, on les dones han viscut discriminades en la majoria d’aspectes que regulen la vida social i en els que fan possible la realització personal.

Afortunadament, la societat ha evolucionat, i molt, en aquests últims anys, i ara aquesta desigualtat no és tan ostensible ni generalitzada i allò que anys enrere era considerat crims passionals o, com diu alguna ministra acabada d’estrenar, violència en l’àmbit familiar, són crims amb l’estigma de la violència de gènere i els rebutgem, com a col•lectiu, amb tota la contundència.

Cal el nostre rebuig, cal dir ben clarament que no es pot tolerar aquesta violència, ni tampoc cap altra, però sobretot el que cal és educació i conscienciació, per una banda, i suport a les víctimes del maltractament i l’agressió masclistes, per l’altra.

Les actituds masclistes es detecten ben aviat a l’adolescència; això qualsevol professor ho pot corroborar, perquè hi ha patrons de comportament de nois en relació a les seves xicotes en què es pot veure aquest potencial agressiu. Per això són tan important les campanyes en aquest marc escolar per fer veure, sobretot a les noies, que hi ha actituds i comportaments intolerables, que s’han de tallar d’arrel.

I l’altre aspecte d’aquesta realitat, és saber donar tot el suport a les dones que viuen en el marasme de la violència de la parella, en totes les fases que li són pròpies, per fer-los entendre que la vida els pertany, que ningú les pot amenaçar ni espantar i que hi ha portes obertes, en institucions i entitats, perquè una dona maltractada faci el pas i s’alliberi del malson, ella i els fills, quan n’hi ha.

Recordo ara casos i reportatges de dones que han sortit d’aquest infern. Són dones noves, que han aconseguit trobar la força i la il·lusió per construir-se una nova vida. I el més important, sobretot, és que ens donen lliçons de coratge i de solidaritat, perquè llavors dediquen una part del seu temps a dones que encara no han fet el pas.

Les dones mortes encara són moltes. Només que en fos una, però, ja seria motiu de lluita. Hi hem de lluitar. Cada dia ha de ser, per a nosaltres, un 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere. Ho hem de fer per elles, per nosaltres, per la nostra societat, per la nostra ciutat.

Josep Monràs i Galindo

Alcalde

Mollet del Vallès, 23 de gener de 2012


Plaça Major 1 (Casa de la Vila), 08100 Mollet del Vallès (Barcelona)
Tel. 93 571 95 00 | © 2018 - Ajuntament de Mollet del Vallès