Català | Castellano RSS

No tot ni tothom són el mateix

Ja fa quasi un mes, el 18 d’octubre, l’auditori de La Marineta va quedar desbordat per la quantitat de persones que van voler assistir a la presentació del llibre de la jove molletana Laia Fortuny,  Les víctimes de la Guerra Civil a Mollet del Vallès, basat en un treball que va rebre el premi Argó de la Universitat Autònoma de Barcelona. El llibre s’ho valia i molt, i l’homenatge a aquestes víctimes i a les seves famílies, també, no cal dir-ho.

Tanmateix, del que voldria parlar en aquest article és de la joventut que porta a terme aquesta bona feina, que estudia i treballa per trobar el seu lloc a la societat i per fer-hi la seva aportació personal. Aportació i agraïment a una societat (tots nosaltres) que els dóna l’oportunitat d’estudiar i que finança una part important del cost de l’escola i la universitat. Aquests últims anys, com a alcalde, he tingut la sort de poder rebre molts alumnes de la ciutat en reconeixement a bones notes en la selectivitat o per haver rebut premis de diversa índole, però tots molt valuosos, i mitjançant el Centre d'Estudis Molletans hem donat premis i beques a molts joves. I aquesta és la gràcia i el sentit de tot plegat: una societat que dóna i uns joves que hi corresponen.
 
I ara som el que som i tenim el que tenim –que no és poc precisament– gràcies a la lluita i el sacrifici de tanta i tanta gent que, en lloc de créixer i estudiar en una societat democràtica com pretenia ser la II República, van haver de viure la guerra, la mort, l’exili, la repressió, la violència i la fam de la postguerra. I molta d’aquesta gent, més les generacions nascudes a partir dels anys trenta, van haver de protagonitzar la resistència al franquisme i la lluita clandestina per la democràcia. Noms com Miguel Núñez, un polític intel•ligent, honest, bona persona, que aquest passat dilluns 7 de novembre rebia un homenatge que portava per títol “La dignitat de la política”, ens reconforten i ens ajuden a seguir creient que la democràcia és l’únic camí possible i que la política té tot el sentit del món quan treballa per la justícia social, el progrés i la creació d’oportunitats per als que ho necessiten. I també recordo altres noms, a propòsit de l’actualitat d’aquests dies, com el d’Ernest Lluch o el de Jordi Solé Tura, referents que han dignificat la política i que han ajudat a construir un món millor.

Per sort, la joventut, o una gran part d’ella, tenen grans valors i treballen i es preparen per ser útils a la seva societat i al seu país. I no tothom és igual. Quan alguns ens diuen que tots els polítics o tots els joves són iguals, no és cert de cap de les maneres. Hi ha molta gent digna. I no tots els joves pensen que no hi ha futur. N’hi ha, però cal saber aprofitar les oportunitats i treballar i treballar.

Aviat arribarem al 20 de novembre i cal que hi participem, perquè la democràcia ens ha costat molt d’aconseguir. Els joves han de tenir clar l’exemple i el sacrifici de les persones a què m’he referit abans i han de saber veure la importància de no quedar-se al marge. Cadascú ha de votar l’opció política que més li interessi, però ho ha de fer per allò que “si tu no decideixes, altres ho faran per tu”. I no tot ni tothom són el mateix.

Josep Monràs i Galindo 
Alcalde de Mollet del Vallès


Plaça Major 1 (Casa de la Vila), 08100 Mollet del Vallès (Barcelona)
Tel. 93 571 95 00 | © 2018 - Ajuntament de Mollet del Vallès