Escultures i monuments https://www.molletvalles.cat/@@site-logo/logo-mollet-del-valles-blanc.svg

Escultures i monuments

M.

M

Rotonda amb un diàmetre de 62,83 mts i perímetre anular format per trams de 60 cms d'alçada i 8 cms de gruix d'acer Cor-ten soldat per arc elèctric, obra de Pedro Vico Ruiz. És un encàrrec directe de l'Ajuntament amb motiu del condicionament de l'entorn del nou hospital.

Menhir de Mollet.

Menhir de Mollet

Menhir de l’època del Neolític, entre 3.000 i 4.000 anys a.C., descobert durant l’excavació de l’obra de construcció del parc de les Pruneres. Les seves grans dimensions (cinc metres de llargada i sis tones de pes) fan que es tracti d’una troballa arqueològica extraordinària a Catalunya. Exposat de manera provisional al parc de Can Mulà.

Mirant a Galícia.

Mirant a Galícia

Bust en bronze de Rosalía de Castro sobre un cub de marbre de Porriño que fa de pedestal. La figura de la poetessa i escriptora te la vista en direcció a Padrón. Va ser un obsequi de la Xunta de Galícia.

Moll de Mollet.

Moll de Mollet

Escultura en forma de peix d'aproximadament 9 mts de llargada; alçada en el punt mínim de la cua d'1,5 mts, i alçada màxima de 2,7 mts en la zona que simula la cua del peix. Una part del Moll de Mollet travessa la paret de la Biblioteca de Can Mulà i sobresurt a l'exterior una llargada de 0,95 mts amb una alçada d'1,95 mts. Observant l'escultura des de la porta d'accés a la sala, es veuen dos cercles retallats a l'estructura metàl·lica; un de menys diàmetre que simula un ull de peix i un de més gran que representa la boca oberta.

Monòlit Mollet.

Monòlit Mollet

El monòlit, obra de Josep M. Mompín, representa una fita que senyala el punt d’accés a la ciutat, situat en un punt estratègic dins la rotonda. El nom identifica el municipi i el símbol M!!, utilitzat com a logotip identificatiu de la ciutat en aquell moment, se situa girat en l’escultura donant-li un cert moviment. Està envoltat d'un conjunt de testos d'acer corten que donen continuïtat a la rambla de Pompeu Fabra.

Monument a Anselm Clavé.

Monument a Anselm Clavé

Bust en bronze sobre pedestal de pedra en homenatge a Anselm Clavé, fundador de la Federació de Cors de Clavé, a la qual s'adherí la Coral El Clavell l'any 1931.

Monument a les persones assassinades als camps nazis.

Monument a les persones assassinades als camps nazis

Escultura de bronze sobre esglaons de granit, obra de Joaquim Camps, especialment dedicada als quatre molletans que van morir al camp de concentració de Mauthausen: Vicenç Bach, Pere Cuyàs, Joan Molins i Joan Tura.

Monument al Mil·lenari de Catalunya.

Monument al Mil·lenari de Catalunya

Escultura feta en ferro, en forma de colom i amb la inscripció Mil·lenari de Catalunya. L’any 1988 es va celebrar el mil·lenari de la independència de Catalunya. L’Associació de Veïns de la Zona Centre i el Casal Cultural van encarregar a l’escultor Cesc Bas que fes aquesta obra.

Monument al Mil·lenari de Mollet.

Monument al Mil·lenari de Mollet

Monòlit d'alumini, ferro i pedra, al·legòric de l'evolució de Mollet durant els mil anys d'existència, simbolitzada en pedra granítica amb la inscripció 993, obra de Cesc Bas. Inaugurat el 7 de novembre de 1993 en commemoració dels mil anys del primer document històric conegut on s'esmenta el poble de Mollet.

Monument a l'ofici de ferrer.

Monument a l'ofici de ferrer

Element escultòric al·legòric format per dues encluses, antigues eines de ferrer, datades dels anys 1867 i 1912, que van ser adquirides a la família molletana que n'exercí l'ofici durant quatre generacions. Obra dissenyada per Xavier Rabal i Josep M. Mompín.

Monument a Rafael Casanova.

Monument a Rafael Casanova

Bloc en ferro i pedra artificial amb un bust parcial de Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona que va defensar la ciutat l'any 1714 durant la Guerra de Successió. S'hi fa un homenatge institucional i ciutadà cada 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya. És obra de Cesc Bas.

Monument a tots els vells del món.

Monument a tots els vells del món

Grup escultòric de metall polit i rovellat. Obra pòstuma de l'autor, Cesc Bas, que fou acabada pels seus col·laboradors i finançada en gran part amb aportacions populars.

Monument en homenatge a Neus Català.

Monument en homenatge a Neus Català

El monument, d’acer còrten, té forma d’una flor que representa puresa, vida, renaixença i pau. L’emblema del camp de concentració de Ravensbrük era una rosa, la rosa de Ravensbrük, una flor marró que estava mig pansida sense vida. Tot i la semblança entre les dues flors, la de l'escultura és una flor amb un poncell (capoll) viu, una flora plena d’esperança.

El Pas del Temps.

El Pas del Temps

Una instal·lació-rellotge mesura el temps passat des de la seva posada en funcionament, l’any 1999, quan el poeta Miquel Martí i Pol va prémer el mecanisme que el va posar en marxa. La instal·lació, obra de Serra-Vives-Cartagena, compta el temps en segons, equivalents a batecs o impulsos. El temps, com la nostra vida, surt de dins i fuig cap enfora, des del fons de la terra cap a l’infinit. Tanmateix, queda una empremta de la vida, del nostre pas: els números que veiem reflectits a la instal·lació.

Pau Casals.

Pau Casals

Obra de ferro massís, de barra quadrada de 30 mm, de dos metres d’alçada, amb tres mans de pintura de forja negra. Pesa 70 quilos. Està col·locada sobre un pedestal de formigó de 2 m d'alçada. És creació de Ricard Mira.

La pietat.

La pietat

Relleu en pedra que representa la Verge Maria en el moment que el seu fill Jesús, mort, és desclavat de la creu. És obra de J. Ricard Garriga (2002).

Rellotge solar.

Rellotge solar

Les dimensions i la col·locació a terra d'aquest rellotge solar, obra d'Ángel Naval, el fan especial en el seu gènere tot i que, com els altres, "només compta les hores serenes". La millor visió s'obté des dels miradors del parc de la Creueta, dedicat al món ferroviari.

Roure del Mil·lenari.

Roure del Mil·lenari

Al peu d'aquest roure, plantat el 3 de novembre de 1993, un bloc de pedra recorda els inicis de la vida municipal de Mollet. El consell municipal, constituït amb Parets i Gallecs, es reunia durant els segles XVI i XVII sota uns roures coneguts com d'en Manent.