Qualitat de l’aire

La qualitat de l’aire i la contaminació atmosfèrica són vectors que un municipi ha de tenir en compte a l’hora de planificar, gestionar i/o controlar les seves activitats econòmiques, la mobilitat i la salut dels ciutadans i ciutadanes, entre d’altres aspectes.

Per la seva importància tant en l’afectació a la salut de les persones com al medi ambient que ens envolta i per la seva contribució al canvi climàtic, darrerament i, més que mai, està en el punt de mira de les diferents administracions, mitjans de comunicació i de la societat en general.

Per a poder dissenyar i implementar mesures a fi de disminuir la contaminació atmosfèrica i millorar per tant la qualitat de l’aire del municipi cal disposar d’una fotografia de quins són les principals fonts de contaminació atmosfèrica i els seus contaminants. En aquest sentit cal diferenciar entre el concepte d’emissions i immissions.

Les emissions són la quantitat de contaminant que va a parar a l’atmosfera des d’una font, com per exemple els òxids de nitrogen emesos pel focus puntual i mòbil que representa un automòbil. En canvi, les immissions són la concentració del contaminant en un determinat punt, és a dir, el que respiraria una persona en aquell punt. Aquesta relació no és directa ja que per a una mateixa emissió podem tenir una immissió en un punt determinat molt diferent.

La qualitat de l’aire a Mollet del Vallès

Mollet del Vallès ja fa temps que treballa per a posar fre a la contaminació atmosfèrica procedent de les activitats domèstiques, industrials i del trànsit tant urbà com interurbà, principals fonts de contaminació del municipi. Per una banda s’han anat recopilant dades sobre els diferents contaminants atmosfèrics (immissions) així com s’han dut a terme diverses actuacions i mesures a fi de millorar la qualitat de l’aire de la ciutat.

El context

Mollet del Vallès forma part de la Zona de Qualitat de l’Aire 2 (ZQ2) Vallès – Baix Llobregat. Aquestes són àrees amb característiques semblants pel que fa a la qualitat de l’aire; consideren l’orografia, la climatologia, la densitat de població, el volum d’emissions industrials i de transport.

Des del 2006 també forma part de la Zona de Protecció Especial (ZPE) per l’ambient atmosfèric per PM10 (Partícules en Suspensió d’un diàmetre inferior a 10 micres) (Decret 226/2006, de 23 de maig) i des del 2012 de la ZPE per l’ambient atmosfèric per NO2 (diòxid de nitrogen) (Acord de Govern 82/2012, de 31 de juliol degut a que són àrees on històricament s’han superat els valors límit admissibles de qualitat de l’aire.

En el 2016 es va presentar el Pla Supramunicipal d’acció per a la Millora de la Qualitat de l’Aire del Vallès Oriental, en el qual està inclòs el municipi de Mollet del Vallès. A partir d’aquest Pla a principis del 2017 també es va constituir la Taula intermunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire de la ZQA2 al Vallès Oriental a la qual l’Ajuntament de Mollet hi és present.

Al març de 2017 la ciutat de Mollet es va adherir al Primer Acord Polític per a la Millora de la Qualitat de l’Aire a la conurbació de Barcelona. Aquest acord afecta, sobretot, l’Àmbit-40, que són els municipis declarats “Zones de Protecció Especial de l’Ambient Atmosfèric”. De forma general, mitjançant aquest acord, es pretén que en els propers 5 anys es reduirà un 10% les emissions de contaminants associats al trànsit viari amb l’objectiu de reducció global del 30% en el termini de 15 anys per tal d’assolir gradualment els nivells recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i s’accelerarà l’adopció de mesures locals més intensives en les àrees on es detecten actualment superacions dels nivells de qualitat de l’aire per tal de poder assolir els nivells fixats per la Unió Europea (UE) abans del desembre de 2020.

En el 2018 es va començar a redactar el Pla de Qualitat de l’Aire de Mollet del Vallès, un pla que engloba tant una diagnosis de la qualitat de l’aire de la ciutat tenint en compte les emissions i les immissions així com possibles actuacions a dur a terme en el municipi a fi de millorar-ne la qualitat de l’aire. El pla es va enllestir a mitjans del 2019. Aquest pla també conté un protocol d’actuació mitjançant el qual es defineix un procediment d’actuació municipal en els casos d’avís preventiu i episodi de contaminació ambiental a la ciutat.

En el 2022 i en el marc de la Tercera Cimera de la Qualitat de l’Aire del 18 de març, l’Ajuntament de Mollet del Vallès s’ha adherit a l’Acord per la Qualitat de l’Aire de Catalunya amb els següents compromisos:

• Reduir, com a mínim, un 15% les emissions de NOx i PM generades l’any 2025, prenent com a referència l’any 2019.
• Portar a terme les accions estructurals necessàries per accelerar la millora de la qualitat de l’aire i tendir, progressivament, a assolir els nivells que recomana la OMS.
• Donar continuïtat a les estratègies coordinades d’informació, sensibilització i educació ambiental per implicar a la indústria i a la ciutadania per tal que esdevingui un agent actiu i compromès en la modificació dels hàbits que tenen incidència en la qualitat de l’aire i en la seva salut, vetllant per una transició justa que no deixi ningú enrere.
• Donar suport a la recerca i promoure el coneixement de les causes i el comportament de la contaminació atmosfèrica a Catalunya, així com el seu impacte sobre la salut.
• Adequar, si fos necessari, les planificacions i normatives al que estableix l’acord.

Memòria de la qualitat de l'aire a Mollet 2021

Sensor de qualitat de l’aire de la Plaça Pau Casals

A principis de setembre de 2021 es va col·locar un sensor de qualitat de l’aire a la plaça Pau Casals a fi d’obtenir dades de qualitat de l’aire en aquest punt i poder-les comparar amb les dades registrades a l’estació de la XVPCA de la Generalitat de Catalunya, a tocar de l'AP7.

A partir de les dades obtingudes, l’Ajuntament presentava al febrer de 2022 la Memòria 2021 de la Qualitat de l’Aire a Mollet. Durant aquest any no es va sobrepassar cap dels límits legals anuals que estableix la Unió Europea en matèria de contaminació atmosfèrica per vetllar per la salut de la ciutadania. A més, des de 2007, la tendència és notablement descendent, amb reduccions que superen el 30% pel que fa el Diòxid de Nitrogen (NO2) i del 50% pel que fa a les Partícules en Suspensió amb diàmetre inferior a 10 micres (PM 10).

El nou sensor de la Plaça Pau Casals mostra unes dades inferiors a les que mostra l’estació de l’AP7. Els resultats obtinguts en aquest sensor des del mes de setembre són un -65% inferiors en NO2, -42,5% en PM10 i -45% en PM2,5; comparats amb l’estació de mesurament de la Generalitat.

Estació AP7-Mollet de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de la Generalitat de Catalunya

Des del 2007 Mollet del Vallès disposa d’una estació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de la Generalitat de Catalunya, situada a la zona de la Pista d'Atletisme de la Pedra Salvadora, a partir de la qual es recullen dades sobre els nivells d'immissió dels principals contaminants i la seva evolució.

L'estació està situada al costat de l’AP7, una zona clarament influenciada pels més de 300.000 vehicles que diàriament circulen per les quatre vies interurbanes d’alta capacitat que envolten Mollet (AP7, C-33, C-17 i C-59).

Des del 2007 i fins a principis del 2011 s’han recopilat dades de diòxid de sofre, monòxid de nitrogen, diòxid de nitrogen, ozó, monòxid de carboni i PM10 (manual). A partir de febrer de 2011 i fins el moment actual s’han obtingut dades de monòxid de nitrogen, diòxid de nitrogen i PM10, ja que pels altres contaminants no s’estaven sobrepassant els nivells permesos. A partir del setembre de 2021 també es disposen de dades de PM2,5.

Més medicions

Anualment,es realitzen campanyes amb la finalitat d’obtenir més dades d’immissions de NO2 i PM majoritàriament en diferents punts de la ciutat. Així doncs, de forma temporal es col·loquen captadors passius o Unitats Mòbil de Vigilància de la Contaminació Atmosfèrica de la Diputació de Barcelona a diferents indrets.

Les actuacions 

L’Ajuntament de Mollet del Vallès ha pres diverses mesures enfocades, sobretot, a reduir les emissions provinents del trànsit de vehicles, principal causa de la contaminació. Algunes d’aquestes actuacions són:

• Aprovació l’any 2015 del Pla de Mobilitat sostenible i segura.
• Substitució progressiva dels vehicles municipals per altres més eficients.
• Millora del bus urbà, amb més freqüència, panells informatius dinàmics, nova app bus i incorporació del bus híbrid al servei.
• Instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics.
• Noves bicicletes elèctriques pels serveis municipals.
• Conversió dels carrers del nucli antic en zona de vianants.
• Regulació de la climatització en equipaments municipals per fer-la més eficient i sostenible.
• Foment i utilització de les energies renovables.
• Instal·lació de calderes de biomassa en equipaments municipals.
• Augment de les zones verdes de la ciutat.
• Instal·lació de cobertes verdes en equipaments municipals.
• Declaració de l’emergència climàtica a principis del 2020
• Primera ciutat que obliga a instal·lar plaques solars als habitatges de nova construcció

Les actuacions dutes a terme i les que es preveuen aposten clarament per la millora de la qualitat de l’aire del municipi de Mollet del Vallès actuant en aquelles fonts de contaminació que més contaminants generen a la ciutat com és ara el trànsit urbà. Aquesta millora s’evidencia en els resultats a la baixa obtinguts en les concentracions de NO2 i PM10 en els darrers anys.

No obstant, les emissions derivades del trànsit interurbà també tenen un gran pes a la ciutat tenint en compte les grans vies de comunicació per les que Mollet del Vallès està envoltada. En aquest cas és necessari treballar de forma coordinada i transversal amb les diferents administracions implicades i els diferents operadors de transport per a fer un front comú i implementar mesures de caràcter estructural que s’apliquin a tot el territori.

Encara ens queda a fer però és obvi que existeix una preocupació perquè la millora de la qualitat de l’aire estigui present en tots els àmbits i en totes les preses de decisions. Exemple d’això és la Declaració d’Emergència Climàtica.