RSS
Actualitat Cicle de conferències: Diàlegs Sessió 4 – Ciutats democràtiques i governs transparents

Sessió 4 – Ciutats democràtiques i governs transparents

Dialegs baner gran web2

logo sessio 7

Aquesta quarta sessió serà una ocasió per discutir de quines maneres es pot fomentar la confiança política, com això es relaciona amb la participació ciutadana i quins beneficis té. A més, s’ofereix una crítica reflexió sobre els límits ètics de l’ús d’informació pública. Finalment, s’obre un espai per debatre sobre com ha de ser la comunicació entre els diferents agents de la societat i compartir casos d’èxit en la generació de diàlegs fluids i participació ciutadana.

 

 29 de març de 2022 a les 19h

 

Ponents:

  • Sergio Sangiao. Coordinador de Maldito Dato (Maldita.es)
  • Olinda Ania Lafuente. Subdirectora General de Transparència i Dades Obertes. Generalitat de Catalunya
  • Xavier Buzón. Tinent d’Alcaldia de l’Ajuntament de Mollet del Vallès

La confiança en les institucions públiques és un element central per canalitzar la resposta de les ciutats en situacions de crisi. Algunes de les mesures imposades per a contenir la Covid, com el confinament, les limitacions a la llibertat de mobilitat de les persones, l'anonimat dels equips tècnics o el passaport COVID, han obert nous debats al voltant de la transparència de l’administració pública i l’ètica de l’ús de dades personals.Aquest context ha posat en evidència la importància de comptar amb informació pública en temps real que permeti contrarestar la desinformació i construir confiança ciutadana, i ha convidat a reflexionar sobre com ha de ser la relació de les institucions públiques amb els ciutadans.

sergio

Olinda

Xavi

 Sergio Sangiao 

Coordinador de Maldito Dato (Maldita.es)

 Olinda Ania Lafuente

Subdirectora General de Transparència i Dades Obertes (Generalitat de Catalunya)

Xavier Buzón

Tinent d'alcaldía de l'Ajuntament de Mollet del Vallès 

 

 

CONCLUSIONS DE LA SESSIÓ

1. Com es gestiona la confiança ciutadana en situacions de crisi?

SS - Ens enfoquem només en situacions de crisi però s’ha d’anar més enllà. Quina és la confiança en situacions normals? La ciutadania no confiarà en les administracions per si sola, ha de ser un procés recíproc. Les institucions també han de confiar en la població, la qual té dret a saber qui pren quines decisions i en base a quina informació.

OA – Durant la pandèmia, si la ciutadania no hagués confiat en les institucions i decisions públiques que s’estaven prenent, difícilment s’hagués aconseguit que la població respongués com ho va fer. Però més enllà dels moments de crisi, les institucions han de plantejar-se molt seriosament que han d’actuar activament per a mantenir i millorar la confiança ciutadana, la qual té molt marge de millora.

XB – Durant l’emergència sanitària la confiança ciutadana en les institucions va ser excepcional tot i la inexperiència que teníem en gestionar la situació, la qual va comportar molts errors. La confiança de la ciutadania és un element fonamental del sistema democràtic i s’ha de cuidar i cultivar. És per això que la transparència ha de ser un dret que la ciutadania tingui garantit, inclús en situacions de crisi.

2. És primordial per a les ciutats post pandèmia incorporar la participació ciutadana com a estratègia per a la recuperació?

SS – Sempre s’ha de donar veu a la ciutadania i per a això la transparència és fonamental. La població ha de tenir dret a aquesta transparència per a tenir dades i poder opinar, proposar i fiscalitzar. Sense transparència és complicat que hi hagi una participació ciutadana efectiva i eficient.

OA – Quan parlem de govern obert, parlem de transparència, participació i col·laboració. Aquests són tres principis que han d’estar units i girar entorn a l’apertura de dades. Per a que sigui efectiva la participació ciutadana, s’ha d’establir molt bé quin és l’objecte a debatre i quines són les regles. No és una qüestió de debatre més vegades, sinó d’arribar a un consens generalitzat.

XB – La participació ciutadana és una manera de traslladar a la població una certa part de responsabilitat de la gestió del comú. A Mollet, tenim participació ciutadana a molts nivells i per a això és necessària la voluntat política. La participació de la ciutadania es pot concretar en una expressió que és la intel·ligència col·lectiva; si opinen més persones, hi haurà més idees i opinions altament positives per a millorar qualsevol iniciativa de govern.

3. Quina és la importància de la participació ciutadana i la transparència?

OA – S’ha de deixar molt clar què és el que es sotmet a debat i quins són els límits d’aquest, i facilitar aquesta informació a la ciutadania per a que pugui participar de forma conscient i informada. És molt important la participació per al disseny i implementació de polítiques públiques. Un altre element interessant és el de la auditoria ciutadana, en la qual es generen espais on la ciutadania pot opinar com s’està duent a terme una determinada política pública.

SS – No només hem de parlar del dret a saber, sinó també del dret a entendre. No només es tracta de publicar informació, sinó que aquesta sigui de qualitat. Tots els ciutadans han de poder tenir la informació que desitgin de forma accessible i comprensible, en cas contrari no estaríem solucionant el problema de la transparència.

XB – A Mollet tenim diversos nivells de participació. Hem treballat amb la Fundació Civio en el bolcat de totes les dades econòmiques per a posar-les al servei dels ciutadans d’una manera comprensible per a tots. La web es diu “¿Dónde van mis impuestos?” i consisteix en una calculadora d’impostos que resum les dades econòmiques trimestralment. Creiem que la informació és poder i és un dret imprescindible per a tots.

4. Hi ha límits a la transparència?

SS – Sí que hi ha límits perquè és el que recull la llei. Hi ha límits dictats per la seguretat pública o per altres països, però a vegades s’abusa dels límits i hi ha molta informació que ha de donar-se sense restriccions. Desafortunadament, encara no tenim la suficient filosofia i cultura de transparència com a societat per a que qualsevol ciutadà de carrer sàpiga fer una sol·licitud d’accés a la informació pública en base a la llei.

XB – És molt important la intenció, si l’administració no facilita informació que no és sensible, llavors la població es pregunta el perquè de la obstaculització. Si el problema és burocràtic, amb el temps l’anirem superant. En general ara estem a una fase cada cop més avançada i edificant per a aquells que busquen informació.

OA – Tot ha de ser transparent a no ser que hi hagi una llei que estableixi una limitació clara. En el camí d’avançar cap a la transparència, hi ha un altre pas més enllà que serà la transparència per disseny, que les administracions públiques tinguin integrat que tot allò que fan haurà de ser transparent. Quan es nega l’accés a la informació, es trenca la confiança dels ciutadans.

5 – Quins mecanismes existeixen per a controlar la desinformació?

SS – Les noticies falses normalment tenen interès per influir a la opinió pública i política, o bé interès econòmic. La via ràpida per a controlar la desinformació és l’alfabetització mediàtica: la ciutadania ha de ser capaç de consumir la informació de manera crítica i responsable. A Maldita fem la tasca de desmentir però si des de l’administració es facilita la informació pública, serà més fàcil aquest procés.

XB – Les noticies falses viatgen a més velocitat que la informació verídica i real. S’ha d’explorar la manera en la qual les males praxis dels mitjans de comunicació i xarxes socials no quedin impunes. Però l’arma més potent per a combatre una noticia falsa és la veritat: si la noticia falsa és ràpidament desmentida, la gent té oportunitat de contrastar i conèixer la realitat.

OA – És molt difícil combatre les noticies falses. La millor manera de fer-ho és tenint una ciutadania madura i informada. És molt important tenir dades obertes, per a que siguin accessibles en el moment que el ciutadà vulgui contrastar la informació i aconseguir així una societat coneixedora de la realitat. Resumen en castellano 

 

Conclusions en castellà

1 -¿Cómo se gestiona la confianza ciudadana en situaciones de crisis?

SS - Nos enfocamos sólo en situaciones de crisis pero hay que ir más allá. ¿Cuál es la confianza en situaciones normales? La ciudadanía no va a confiar en las administraciones por sí sola, debe ser un proceso recíproco. Las instituciones también tienen que confiar en la población, la cual tiene derecho a saber quién toma qué decisiones y con base a qué información.

OA - Durante la pandemia, si la ciudadanía no hubiese confiado en las instituciones y decisiones públicas que se estaban tomando, difícilmente se hubiera conseguido que la población respondiera como lo hizo. Pero más allá de los momentos de crisis, las instituciones deben plantearse muy seriamente que deben actuar activamente para mantener y mejorar la confianza ciudadana, la cual tiene mucho margen de mejora.  

XB - Durante la emergencia sanitaria la confianza ciudadana en las instituciones fue excepcional a pesar de la inexperiencia que teníamos en gestionar la situación, la cual comportó muchos errores. La confianza de la ciudadanía es un elemento fundamental del sistema democrático y hay que cuidarla y cultivarla. Es por eso que la transparencia debe ser un derecho que la ciudadanía tenga garantizado, incluso en situaciones de crisis. 

2-¿Es primordial para las ciudades post pandemia incorporar la participación ciudadana como estrategia para la recuperación?

SS - Siempre hay que dar voz a la ciudadanía y para ello la transparencia es fundamental. La población tiene que tener derecho a esa transparencia para tener los datos y poder opinar, proponer y fiscalizar. Sin transparencia es complicado que haya una participación ciudadana efectiva y eficiente. 

OA - Cuando hablamos de gobierno abierto, hablamos de transparencia, participación y colaboración. Estos son 3 principios deben estar unidos y girar alrededor de la apertura de datos. Para que sea efectiva la participación ciudadana, hay que establecer muy bien cuál es el objeto a debatir y cuáles son las reglas. No es cuestión de debatir más veces, sino de llegar a un consenso generalizado. 

XB - La participación ciudadana es una manera de trasladar a la población una cierta parte de responsabilidad de la gestión de lo común. En Mollet, tenemos participación ciudadana a muchos niveles y para ello es necesaria la voluntad política. La participación de la ciudadanía se puede concretar en una expresión que es la inteligencia colectiva; si opinan más personas, habrá más ideas y opiniones altamente positivas para mejorar cualquier iniciativa de gobierno.   

3 -¿Cuál es la importancia de la participación ciudadana y la transparencia?

OA - Hay que dejar muy claro qué se somete a debate y cuáles son los límites del mismo, y facilitar esta información a la ciudadanía para que pueda participar de forma consciente e informada. Es muy importante la participación para el diseño e implementación de políticas públicas. Otro elemento interesante es el de la auditoría ciudadana, en la cual se generan espacios donde la ciudadanía puede opinar como se está llevando a cabo una determinada política pública. 

SS - No solo debemos hablar del derecho a saber, sino también del derecho a entender. No solo se trata de publicar información, sino que esta sea de calidad. Todos los ciudadanos deben poder tener la información que deseen de forma accesible y comprensible, en caso contrario no estaríamos resolviendo el problema de la transparencia.

XB - En Mollet tenemos varios niveles de participación. Hemos trabajado con la Fundación CIVIO en el volcado de todos los datos económicos para ponerlos al servicio de los ciudadanos de una manera comprensible para todos. La web se llama “¿Dónde van mis impuestos?” y consiste en una calculadora de impuestos que resume los datos económicos trimestralmente. Creemos que la información es poder y es un derecho imprescindible para todos.  

3 - ¿Hay límites en la transparencia?

SS - Sí que hay límites porque es lo que recoge la ley. Hay límites dictados por la seguridad pública o por otros países, pero a veces se abusa de los límites y hay mucha información que debe darse sin restricciones. Desafortunadamente, todavía no tenemos la suficiente filosofía y cultura de transparencia como sociedad para que cualquier ciudadano de pie sepa hacer una solicitud de acceso a la información pública en base a la ley.

XB - Es muy importante la intención, si la administración no facilita información que no es sensible entonces la población se pregunta el porqué de la obstaculización. Si el problema es burocrático, con el tiempo lo iremos superando. En general ahora estamos en una fase cada vez más avanzada y edificante para aquellos que buscan información. 

OA - Todo debe ser transparente a no ser que haya una ley que establezca una limitación clara. En el camino de avanzar en la transparencia, hay otro paso más allá que será la transparencia por diseño, que las administraciones públicas tengan integrado que todo aquello que hacen tendrá que ser transparente. Cuando se niega el acceso a la información, se rompe la confianza de los ciudadanos.  

4 - ¿Qué mecanismos existen para controlar la desinformación? 

SS - Los bulos normalmente tienen interés en influir en la opinión pública y política o interés económico. La vía rápida para controlar la desinformación es la alfabetización mediática: la ciudadanía tiene que ser capaz de consumir la información de forma crítica y responsable. En Maldita hacemos la labor de desmentir pero si desde la administración se facilita la información pública, más fácil será este proceso.

XB - Los bulos viajan a mayor velocidad que la información verídica y real. Hay que explorar la manera en la que las malas praxis de los medios de comunicación y redes sociales no queden impunes. Pero el arma más potente para combatir un bulo es la verdad: si el bulo es rápidamente desmentido, la gente tiene oportunidad de contrastar y conocer la realidad. 

OA - Es muy difícil combatir los bulos. La mejor manera de hacerlo es teniendo una ciudadanía madura e informada. Es muy importante tener datos abiertos, para que sean accesibles en el momento que el ciudadano quiera contrastar la información y conseguir así una sociedad conocedora de la realidad.  

Amb el suport de: 

logo DipuBCN

Plaça Major 1 (Casa de la Vila), 08100 Mollet del Vallès (Barcelona)
Tel. 93 571 95 00 | © 2018 - Ajuntament de Mollet del Vallès