RSS
Actualitat Cicle de conferències: Diàlegs Sessió 3 – Cap a la recuperació econòmica en temps de pandèmia

Sessió 3 – Cap a la recuperació econòmica en temps de pandèmia

Dialegs baner gran web2

logo sessio 8

La crisi de la COVID ha posat en evidència noves oportunitats per a desenvolupar un model productiu més just i resilient. En aquest context, la sessió abordarà quina ha sigut la resposta de les ciutats davant els canvis en el panorama industrial i de consum que ha comportat l’actual crisi.

 

 21 de març de 2022 a les 19h

   
 

Ponents:

  • Eva Menor, Presidenta de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç de la Diputació de Barcelona.
  • Pau Relat, President de Fira Barcelona.
  • Mireia Dionisio, Tinenta d’Alcaldia de l’Ajuntament de Mollet del Vallès

Les persones que així ho desitgin poden fer suggeriments, comentaris o aportacions d’idees a través de la plataforma de participació ciutadana Decidim a través del link: https://participa311-mollet.diba.cat/processes/cicle-dialegs

Més enllà de l’impacte sobre la vida de milions de persones en tot el món, la pandèmia ha significat un cop sobre l'evolució de l’economia a nivell global, truncant els prospectes de creixement previs a 2019. A Espanya, el teixit empresarial està compost principalment per petites i mitjanes empreses, per qui el nivell de facturació i rendibilitat s’ha vist afectat per una evolució negativa. A partir de les fortes limitacions de l'activitat social com a mesura per a frenar els contagis, els sectors més vulnerables han sigut l’hosteleria, la restauració, el turisme i l’oci nocturn, així com algunes indústries que han vist interrompudes les cadenes de subministrament per bloquejos internacionals.

Tanmateix, a nivell urbà la crisi ha posat en evidència noves oportunitats per a desenvolupar un model productiu més just i resilient. En aquest context, la sessió abordarà quina ha sigut la resposta de les ciutats davant els canvis en el panorama industrial i de consum que ha comportat l’actual crisi.

En primer lloc, la sessió analitzarà quins son els factors que han portat a un reordenament del teixit empresarial i al sorgiment de nous models de negoci locals. En segon lloc, es discuteixen els rols dels esquemes d’assistència pública i els fons Next Generation a la recuperació econòmica a escala urbana. Finalment, s’obre un espai per a compartir iniciatives i experiències locals enfocades en la reactivació econòmica i la recuperació del teixit productiu en situacions de crisi.

Menor

Relat

Dionisio

 Eva Menor 

Presidenta de l'Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç de la Diputació de Barceloa

 Pau Relat

President de Fira de Barcelona

Modera:

Mireia Dionisio
Tinenta d'alcaldía de l'Ajuntament de Mollet del Vallès 

 

Blanco

Amb la salutació i intervenció de Raül Blanco, Secretari General d'Indústria i Pyme del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme.

 

CONCLUSIONS DE LA SESSIÓ

Quins reptes i oportunitats s’han creat arran de la pandèmia?

PR - La pandèmia ha tingut un impacte important i molt desigual. Ha accelerat la digitalització, que ha suposat per una banda, veure una sèrie d’amenaces per a l’economia tradicional que l’obligaran a transformar-se i, d’altra banda, el visualitzar una sèrie d’oportunitats de nous sectors que no existíen que, alhora suposaran un gran esforç per a adaptar la normativa ràpid als nous models de negoci.

EM - La pandèmia ha accelerat moltes transformacions en l’economia que ja es veien venir com la revolució digital, posar en valor l’economia verda o la reindustrialització des d’un altre paradigma. La digitalització ens ha fet veure que, a banda de la bretxa social, hi ha una bretxa digital molt important i ha afavorit també a aquesta necessitat de formar-nos. D’altra banda, el teletreball és una oportunitat però s’ha de regular ja que no pot suposar jornades de feina més extenses.

MD - El tema de la digitalització és evident però també hi ha altres reptes com el demogràfic, ja que cada cop tenim una població més gran i per tant més dependent i gent jove que entra a treballar més tard o el repte de la descarbonització, del transport però també del món empresarial. Les ciutats som un factor clau i el nostre objectiu és donar prosperitat als veïns en tres sentits que van lligats: la prosperitat econòmica, la social i l’ambiental. 

Com es relacionen els processos de recuperació econòmica i social?

PR - Durant la pandèmia ens van voler fer caure al fals parany d’economia o salut. Ara tenim un fals dilema d’escollir entre progrés econòmic, social o ambiental, pero no s’han de dissociar, són processos complementaris que han d’anar de la ma. Sense progrés econòmic responsable i sostenible no hi ha progrés social.

EM - Si el que volem és el progrés econòmic i social dels territoris, hem d’intentar generar riquesa de manera sostenible i, després que aquesta es reparteixi d’una manera equitativa. Hem de començar a plantejar-nos crèixer d’una altra manera però no podem abandonar el progrés ja que parlar de progrés és parlar de creixement. 

MD: És clau parlar de la mixtura. Des dels ajuntaments hem de tendir a ser flexibles i mixtos, en el sentit d’unificar la localització de l’àmbit residencial i l'econòmic. Històricament aquests dos mons es donaven l’esquena a les ciutats i crec que ara hem de parlar més de la mixtura d’usos. L’agenda social, l’econòmica i la mediambiental poden i han d’anar de la ma.

Quin ha estat l’impacte dels fons europeus per a la recuperació econòmica post-pandèmia?

PR - Els fons Next Generation han permés dinamitzar el pensament estratègic de les companyies per a visualitzar on volen estar d’aquí 10-15 anys. Els grans reptes que hi ha amb aquests fons europeus són: que s’utilitzin realment per transformar el model econòmic per les properes generacions; que arribin a les petites empreses; i que les ciutats tinguin l'oportunitat de captar talent. 

EM - Més del 90% del nostre teixit productiu son PIMEs així que si volem transformar l’economia hem de fer que els fons europeus arribin a aquestes. Hem d’estar preparats per fer que cap empresa es quedi enrere amb un bon projecte i això passa per afavorir la cooperació públic-privada i afavorir la interacció de diversos actors.

MD - S’ha d’aconseguir que la recuperació arribi a tothom i que el creixement econòmic sigui sostingut i sòlid. Als ajuntaments, els fons europeus ens ajudaran a aconseguir més ràpid el model de ciutat que ja teníem al cap. Tanmateix, s’han de coordinar els esforços i, per tant, serà imprescindible la col·laboració de l’administració pública i la privada així com les aliances entre administracions públiques. 

Quines lliçons han après les ciutats en aquest procés de recuperació?

MD - A Mollet el primer que es va fer va ser el pla de protecció social i reactivació econòmica que va ser tot un paquet de mesures que va suposar 3 milions d’euros amb l’objectiu de no deixar a ningú enrere. També vam fer un paquet de mesures per a intentar generar ocupació i un altre per intentar protegir i dinamitzar el sector empresarial de la ciutat. Les ciutats hem d’intentar crear noves empreses i mantenir les que ja hi ha. 

EM - Es va posar de manifest la capacitat de reacció dels ajuntaments, que van reaccionar molt bé i molt ràpidament. Com a resposta de la pandèmia també vam pensar en mesures més proactives com posar en marxa el projecte del pla d’innovació i de talent per formar persones i reduir així la bretxa digital. Aquest any, des de la Diputació de Barcelona, hem ajudat a crear 2.000 empreses i s’han creat 2.800 nous llocs de treball. S’han ofert 1.600 espais d’allotjament empresarial a noves empreses i de les xarxes de servei local d’ocupació, s’han creat 35.000 llocs de treball. Aquestes dades són un exemple de com contribueix l’administració local al creixement econòmic de manera notable i concreta. 

PR - Jo puc parlar de la meva petita ciutat, que és la Fira de Barcelona. La cancelació d’events com el Mobile World Congres va suposar moltes pèrdues econòmiques però ens vem centrar en donar un servei local posant a disposició el nostre espai per a fer un centre de vacunació, per a gent sense sostre, per la Fira Salut i actualment, per a l'acollida de gent d’Ucraïna. 

Amb el suport de: 

logo DipuBCN

Plaça Major 1 (Casa de la Vila), 08100 Mollet del Vallès (Barcelona)
Tel. 93 571 95 00 | © 2018 - Ajuntament de Mollet del Vallès