Jordi Solé Tura

(Mollet, 1930 – Barcelona, 2009)

Jordi Solé Tura va néixer a Mollet del Vallès el 23 de maig de 1930, en el si d’una família de forners. Va ser doctorat cum laude en Dret per la Universitat de Barcelona. S’inicià en el món de la política militant al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), en la clandestinitat, fet que el va dur a exiliar-se entre els anys 1960 i 1965. L’any 1969 va ser empresonat a la Model de Barcelona per participar en unes mobilitzacions en contra de la Llei de premsa del ministre d’Informació, Fraga Iribarne.

El 15 de juny de 1977, Solé Tura va obtenir l’escó de diputat pel PSUC en les primeres eleccions legislatives, i a l’octubre fou designat com a ponent constitucional. L’any 1979 formà part dels vint polítics catalans que redacten l’Estatut d’Autonomia. L’any 1991, en el govern de Felipe González, va ser designat ministre de Cultura.

Solé Tura sempre va mantenir el contacte amb la seva ciutat. L’any 1992, quan Mollet va ser subseu olímpica, fou un dels portadors de la torxa olímpica al seu pas per la ciutat. L’any 1998 l’Ajuntament de Mollet del Vallès li atorgà la Medalla de la Ciutat, màxima distinció, en reconeixement a la seva trajectòria política i acadèmica, així com al fet que aquesta trajectòria sempre hagués estat vinculada amb l’enaltiment del seu molletanisme i amb la promoció de la ciutat.

A partir de la voluntat expressada pel mateix Jordi Solé Tura de fer donació a la ciutat del seu arxiu personal, l’any 2003 es va crear el Centre d’Estudis per la Democràcia, un servei municipal sorgit amb la finalitat fonamental d’aprofundir els estudis i el coneixement sobre la democràcia i la figura del polític molletà. Formen part del consell assessor d’aquest centre nou catedràtics, antics companys i alumnes de Jordi Solé Tura, de diverses universitats catalanes.

Amb motiu de l’atorgament de la Medalla de la Ciutat, l’Ajuntament va editar el llibre Jordi Solé Tura, molletà il·lustre. Apunts d’una biografia.