Són 85 anys els que han passat des que un 14 d'abril, de 1931, fos proclamada la II República. Són els anys que tenen molts dels nostres avis, persones que encara poden recordar, d'alguna manera, les accions del govern republicà, que van millorar la vida de la ciutadania, tot i que, malauradament, encara més deuen recordar la guerra civil, la tragèdia i el patiment que va significar, i les terribles repercussions de la postguerra.

La República encara la podem materialitzar en el testimoni de moltes persones i és per això que se'ns converteix en una realitat nostra i volguda: no és història a la qual només ens podem acostar des dels llibres o des de fotos o pel·lícules, sinó que és una història que podem compartir de manera real, amb la memòria i el relat humà. Per això aquella època ens és tan propera, perquè encara en podem parlar amb pares o avis, i aquest és pràcticament un dels millors homenatges que podem fer: que aquest anhel segueixi vivint i segueixi present mitjançant el testimoni personal, viu i nítid, dels qui la van viure.

Per altra banda, també, la República ens és propera perquè va ser la gran oportunitat que vam tenir al nostre Estat i al nostre país d'implantar una veritable democràcia, d'encetar una forma de govern que tenia com a principis rectors la llibertat, el progrés, la recerca de la igualtat, una justícia amb vocació de justícia real, la laïcitat... I podem dir, en aquest sentit, que en pocs anys va fer una tasca ingent, admirable, que en algun cas o en algun aspecte encara no ha estat superada. Cultura, educació, sanitat, civisme, pacifisme, drets de la dona, reforma agrària, drets dels treballadors... són les columnes vertebrals d'una acció de govern com la dels aquells anys d'esperança.

Vull recordar, amb aquestes línies, a tots aquells homes i totes aquelles dones que van patir persecucions, que van veure's privats de llibertat o van ésser assassinats per defensar la II República. Els devem seguir treballant per la millora de la societat, per crear oportunitats per a tothom, per batallar a favor de la igualtat.

Com ja vaig dir al seu moment, crec que seria bo que la ciutadania pogués opinar si hem de continuar essent monarquia o volem canviar la nostra forma d'estat i convertir-nos en una república democràtica. Jo refermo el meu compromís republicà, i per això el meu objectiu és continuar treballant per la igualtat, per una societat més justa, per fer que l'educació, la sanitat i la cultura siguin la base ferma i poderosa perquè tothom pugui assolir una vida millor, una vida lliure i digna. Alguns ho plantegen des de l'exclusió, fins i tot declarant persones grates i non grates, però jo ho plantejo des de la participació de tothom, sense exclusions.