Katy, escric aquestes línies per recordar sempre la teva persona. Has deixat un buit molt important a la teva família, amics, al Centro Cultural Andalús, a Mollet i a mi mateix.

Per qui no la va conèixer, us diré que la Katy era d'aquelles persones que sempre tenia un somriure als llavis i una paraula d'ànims per a tothom. Era una de les ànimes del Centro Cultural Andalús; com a professora de ball sempre engrescava a tota la canalla (i no tant canalla) perquè ballessin, fins i tot va convèncer a gent d'avançada edat per aprendre a ballar sevillanes! A la seva vida el ball era la seva passió i la seva força i vitalitat era contagiosa.

La petjada que la Katy ens ha deixat sempre serà recordada, sobretot quan veiem actuar el quadre de ball del Centro Cultural Andalús.   
 

La mort de qualsevol persona és tràgica, però ho és més quan es produeix d'una manera sobtada, quan li passa a una persona jove i tan plena de força, es fa encara més dura. Envio, públicament, el meu condol a la família, al Centro Cultural Andalús, a amics i coneguts i ja només puc dir-te, et trobarem a faltar, Katy.