Menú
Patrimoni oblidat, memòria literària
Pineda Fosca
Alzina de Can Magre
Morta l'any 1968
Alzina de Can Magre (arxiu sonor)
Alzina del Pont Xuclador
Tallada l'any 1932
Alzina del Pont Xuclador (arxiu sonor)
Bosc de Can Pantiquet
Bosc de Can Pantiquet (arxiu sonor)
Pedra Salvadora
Megàlit neolític destruït l'any 1975
La gent l'anomena Pedra Salvadora. Diu que, a la guerra dels Francesos, anava perseguit per eixos un jove de la encontrada quan, veient-se perdut, s'amagà sota d'ella i va salvar-se, i des de llavors per eix nom és coneguda. Avui ja no fora allò possible, ja que els vallejaments de la vinya en què es troba, ses cavades i esmagendades, quasi l'han colgada.
Can Mollet
Masia d'origen medieval enderrocada l'any 1967
Can Mollet (arxiu sonor)
Mina de Can Magre
S. XVIII o potser anterior
Veu la mina de Can Magre,
d'aigua clara, de bon doll,
bells amors entre berenades
vora el bosc, l'herba i fonoll.
El Calderí
1880-1941
Ja fa anys que entre Mollet i Caldes de Montbui circulava el tren de via estreta que la gent de la contrada distingia amb el nom de Calderí. Vorejava gairebé sempre la carretera. La seva lentitud permetia als viatgers de pujar i baixar, amb el comboi en marxa, per refrescar la gola amb fruita o grapes de raïm que collien dels conreus margeners. Enllà de la carretera, encara hi ha trossos de via que recorden aquells viatges tan feliços.
El Calderí (arxiu sonor)
Les fàbriques
Pelleria (1897 - 2007) Can Fàbregas (1900 - 2001) Can Mulà (1913 - 1971)
Vaig néixer, doncs, l'any 1930, el 23 de maig. El meu poble, Mollet, era llavors un nucli urbà d'uns sis mil habitants, a mig camí entre el camp i la indústria, però la balança s'inclinava ja cap a la indústria, amb les grans fàbriques tèxtils de Can Fàbregues i Can Mulà i la poderosa Tenería Moderna Franco Española, la "Pelleria". Les sirenes cridaven els treballadors de cada torn, cap a les quatre del matí, a les dotze assenyalaven el final del torn matinal i a quarts de dues cridaven els treballadors de la tarda. A cada toc de sirena, els carrers que duien a les fàbriques, com el meu, el Berenguer III, s'omplien de gent que plegava o que s'incorporava a la feina. Vaig créixer, doncs, amb la convicció que aquest era el ritme natural dels dies.
Les fàbriques (arxiu sonor)
L'Ateneu (1902 - 1955) i el Tabaran (1919 - actualitat)
Els diumenges, després de dinar, demanava la paga al pare i sortia corrents cap al cine. Primer van ser l'Ateneu i el Tabaran, on comprava xufles a la Gata Maula, per deu cèntims.
L'Ateneu i el Tabaran (arxiu sonor)
El safareig de Can Lledó
Enderrocat a la dècada de 1960
El safareig públic de Can Lladó fou reformat als primers mesos de l'any (1910) per en Miquel Rosés i els seus paletes, i d'immediat assolí gran acceptació entre les dones del poble, que entre cops de picador i ensabonada a la roba s'explicaven tot el que havia passat, el que passava i l'esdevenir en veu prou alta per tal de que tothom en quedés assabentat. Algun graciós del terme va batejar el safareig com el Congrés de Diputats de Mollet, i segons sembla no li faltava raó.
El safareig de Can Lledó (arxiu sonor)
Pont de la Mandra
1901-1941
Pont de la Mandra (arxiu sonor)