Història i patrimoni
Prehistòria
Mollet es troba en una plana rica en aigua. Els seus orígens geològics es remunten a uns deu milions d’anys. De l’època neolítica, destaca el Menhir de Mollet, descobert el 2009, una peça monumental de gairebé cinc metres de llargada i sis tones de pes, amb relleus i gravats que el converteixen en un referent internacional.
Imatges relacionades
Època Medieval
Mollet del Vallès va celebrar el seu mil·lenari l’any 1993. El primer document trobat on hi apareix el nom es remunta al 993. Aleshores, Gallecs i Mollet eren petits nuclis de població envoltats de camps i boscos.
L’església romànica de Santa Maria de Gallecs, del s. XII, la base del campanar de l’església de Sant Vicenç, del s. XI-XII, i diverses masies, son construccions d’aquell període. A finals del s. XV, es construeix, sobre la modesta estructura romànica, la nova església de Sant Vicenç, d’estil gòtic.
Mollet esdevé un punt geogràfic important en els trajectes via terrestre entre Barcelona i Vic, i Barcelona i Girona-França. Però, no serà fins a finals del s. XVIII que la població molletana creix de manera important.
Imatges relacionades
S. XIX-XX
La tradició comercial de Mollet es veu reflectida en fotos antigues que ja mostren un mercat ambulant, a la plaça Prat de la Riba. Actualment, és un dels més grans de la zona i, encara ara omple de vida els carrers del centre de Mollet, tots els dimarts.
A finals del s. XIX, Mollet s’obre a la nova era industrial. La Farinera dels germans Moretó, avui encara en activitat, o la Tenería Moderna Franco Española, en són bons exemples. A primers del s. XX s’instal·len fàbriques tèxtils com Can Fàbregas i Can Mulà. Aquesta nova situació fa triplicar la població de Mollet, entre 1900 i 1940. Tot i això, encara es manté, en bona part, l’activitat agrícola com a principal font d’ingressos familiars.
En el període posterior a la dictadura franquista, Mollet viu una gran activitat política i sindical en defensa de les llibertats i i dels drets socials. Amb la recuperació dels ajuntaments democràtics, s’impulsen tots els sectors: urbanístic, educatiu, cultural, veïnal, esportiu…
Imatges relacionades
S. XX
El 1992, Mollet serà subseu de Tir, als Jocs Olímpics i Paralímpics, el 1993 se celebra el Mil·lenari de de la ciutat, i al llarg de la dècada dels noranta s’inauguren: la Biblioteca Can Mulà, les pistes d’Atletisme, l’Escola Municipal de Música i Dansa, el Museu Abelló i el nou Mercat Municipal, a l’Illa de Can Mulà.
Imatges relacionades
S.XXI
El nou mil·lenni ha comportat la construcció de nous serveis a Mollet: el Complex Esportiu Ca n’Arimon, el nou Hospital de Mollet, el Parc dels Colors, el Parc de les Pruneres, la nova Casa de la Vila, amb el mural de Joan Brossa a la façana, noves escoles bressol, serveis residencials per a Gent Gran i noves zones enjardinades.
Imatges relacionades
Mollet del Vallès i el seu patrimoni arquitectònic
Mollet compta amb edificis d’interès arquitectònic d’estils diversos. Entre d’altres l’església romànica de Gallecs i la gòtica de Sant Vicenç; la masia i la torre de Can Borrell (s. XII); La Marineta, un hostal del s XVI, molt concorregut a la seva època i actualment centre cívic i cultural; els edificis noucentistes de la Biblioteca de Can Mulà, envoltada pel parc de Can Mulà, i de Can Gomà, que allotja les escoles municipals de Música i Dansa i el teatre municipal; així com l’edifici que allotja el Museu Abelló, la façana neogòtica de la farmàcia Amadó i la modernista de la Casa Viñas, actual botiga Odet Saüc; l’habitatge siutat al carrer Itàlia, 2-4, i les cases de Can Boix, al carrer Berenguer III, 67, també modernistes; el modern i confortable Hospital de Mollet, amb excel·lents vistes a Gallecs; el nou Mercat Municipal i la nova Casa de la Vila, que es troben a la cèntrica i moderna zona de L’Illa.
Mollet compta, també, amb més d’una trentena d’escultures catalogades, repartides per tot el terme municipal. De les més cèntriques, destaquem el Menhir, situat al pati de la Biblioteca Can Mulà, la Font Modernista de la plaça Prat de la Riba on també hi ha l’antic ajuntament; la façana del nou ajuntament, obra de Joan Brossa; l’Arc-Font del Parc de les Pruneres; la Garriganga i l’Arlequí, obres de Joan Abelló; i la Dona d’Aigua, a la Rambla Nova.