Marina Escribano Maspons
Tercera teniente de alcaldesa. Área de Derechos Sociales. Portavoz del grupo municipal.
Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte
Tercera teniente de alcaldesa. Área de Derechos Sociales. Portavoz del grupo municipal.
Concejal de Civismo y Cooperación y Solidaridad
Concejala de Accesibilidad Universal
Fa uns dies vam anunciar el Pla de Voreres que portarem a terme en els propers anys, començant en breu. Un pla que ha de servir per arranjar voreres malmeses – de fa temps- i que representen una incomoditat, riscos i una mala imatge de la via pública de la nostra ciutat. Un pla que es farà nodrint de molts més recursos humans i econòmics, per poder acomplir-lo i millorar l’espai públic.
Amb la catàstrofe produïda per la tormenta Dana, en què hi ha hagut centenars de víctimes mortals i incalculables danys materials, tots els ulls miren al risc d’inundabilitat d’on vivim.
El dia 10 d’aquest mes va ser el Dia Mundial de la Salut Mental. Al llarg d’aquest mes es faran activitats a l’entorn d’aquest dia, però durant tot l’any ha de ser al centre de les polítiques. La salut mental ha de ser atesa com es mereix, perquè té una importància vital.
A Mollet ja està en marxa el Pla de reasfaltats, que fa uns mesos es va anunciar, i en la que el nostre grup Mollet En Comú Podem hi hem participat. Hem incorporat carrers, hem prioritzat vies que no poden esperar més, i hen assenyalat zones en les que cal fer més que asfaltar. Mollet En Comú Podem, estem satisfets d’haver pogut arribar a acords en el Pla de Reasfaltats: 62.961m2, 25 carrers, 2,5 milions d’euros.
Un dels pilars que situa a les societats europees al capdavant en els índex de la qualitat de vida és l’accés garantit a una sanitat pública i de qualitat. La inversió en la sanitat pública és inversió en la millora en la cura i atenció sanitària de tots i totes al llarg de la nostra vida i per tant, un element fonamental que hem de protegir prioritàriament.
Deia el petit príncep que l’essencial és invisible als ulls. A la societat i en les polítiques públiques, el que es fa invisible és normalment pel seu caràcter negatiu, vergonyós i que representa un fracàs perquè no s’ha sabut fer-hi front.
Cada cert temps hi ha una notícia sobre educació, que cau com un gerro d’aigua freda damunt una comunitat educativa, damunt d’un territori, i malauradament aquestes notícies han estat de retallada de recursos a la pública.
Reasfaltar una ciutat no ho és tot, ni molt menys! Si ho fos, semblaria que només pensem a posar una catifa nova pels vehicles, aquells que volem veure disminuir als nostres carrers, per tenir l’aire més net, i tenir menys soroll. Però la via pública s’ha de mantenir, s’ha de cuidar, s’hi ha d’invertir, com a casa nostra, en la mesura que podem.