L’INVISIBLE

Deia el petit príncep que l’essencial és invisible als ulls. A la societat i en les polítiques públiques, el que es fa invisible és normalment pel seu caràcter negatiu, vergonyós i que representa un fracàs perquè no s’ha sabut fer-hi front.

En el darrer ple vam parlar d’un parell de temes que estan poc o gens visibilitzats. D’una banda, la salut mental de la població. La gran majoria patirem o hem patit algun tipus de problema de salut mental, al llarg de la vida. Avui dia cap franja d’edat està lliure de viure-ho, i malauradament la gent jove destaca, amb xifres alarmants, però també la gent gran, molt en part, provocat per situacions de soledat no desitjada, que ocasiona efectes en l’estat físic, cognitiu i emocional, aquest últim relatius a depressió, baixa autoestima i vulnerabilitat.

Tenir un sistema de salut pública fort, implica posar els recursos tècnics, econòmics i humans suficients. per abastir la ciutadania, i poder donar resposta a les diferents necessitats. I en aquest sentit, vam donar suport a la reivindicació de les plataformes de salut i l’entitat Suficientment, de disposar a Mollet de servei 24 hores de salut mental.

També vam parlar d’una realitat molt poc coneguda entre la majoria de la població, i és el maltractament a les persones grans. Ens vam adherir al manifest del consell de la gent gran de Catalunya, en motiu del Dia Mundial de la presa de consciència sobre l’abús i el maltractament a les persones grans. El nostre grup, qui va presentar la proposta, vam explicar que el maltractament va des de la violència física i emocional fins la negligència i l’explotació financera. Totes elles ataquen directament l’autoestima, la salut física i mental, l’autonomia de les persones grans. I és una clara vulneració dels drets humans.

Per aquest motiu, volem fer visible lo invisible, i no només, sinó també destinar esforços i polítiques concretes a prevenir, evitar, acompanyar, pal·liar aquestes violències i aquesta xacra que és una trista realitat.

Compartir