Deixeu-me fer una reflexió...

No ens enganyem, el problema va més enllà d'una celebració esportiva o d'una festa. És un reflex d'una societat que sembla haver oblidat el significat real de la convivència. Hem permès que l'eufòria momentània justifiqui comportaments inacceptables. Hem normalitzat l'incivisme com si fos una expressió vàlida d'alegria col·lectiva.

I continuem... Aldarulls descontrolats trencant el mobiliari urbà, menystenint la nostra ciutat i els nostres ciutadans, crits, càntics, esverats trencant-ho tot... No, això no és una "dolenteria eufòrica", això és una vergonya! Potser caldrà replantejar-se si calia posar una televisió gegant (el partit el feien en obert). Ah, i compte que arriba Festa Major!

I què fem? Mirem cap a una altra banda? Acceptem que "són coses que passen"? No, senyors i senyores, no podem seguir així. Cal una reflexió profunda, un replantejament seriós de com volem viure en comunitat. Cal educar, sí, però també cal actuar amb fermesa quan es traspassin els límits.

Quants cops utilitzem la paraula civisme, quants cops l'arrel del problema és el civisme, quants cops cridem al civisme quan hi ha certs actes o dies especials, quants cops... Mirem-nos bé el resultat! Altra vegada incivisme i actes vandàlics a la MMW. Mirem-nos bé el resultat!

El civisme, llegia un dia, constitueix el conjunt de qualitats que permeten als ciutadans viure en comunitat respectant les normes de convivència... Les tornem a escriure? Ens hi posem? És el nostre deure vetllar pel benestar de la ciutadania, és el nostre deure fer complir les normes... Seiem i en parlem?

Ah, i compte que arriba Festa Major!

Compartir