El Català

Llengua del poble, la cultura i l'administració. Llengua prohibida després de la Guerra dels Segadors.

En la Guerra de Successió a la corona d'espaÑa i després de la derrota d'Almansa, la presa de Barcelona el 1714 i de Mallorca el 1715, els territoris de parla catalana vàrem perdre les institucions pròpies i el Català va ser exclòs de l'administració, de l'ensenyament, dels actes notarials, del comerç.
Això ve de lluny!

Amb els anys, el Catalanisme polític va reivindicar l'ensenyament de la llengua catalana i el seu ús a l'administració pública i es va crear l'Institut d'Estudis Catalans. És aleshores quan es va convocar el primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
Això ve de lluny!

I en Pompeu Fabra! No perdeu mai la tasca ni l'esperança. Molts encara no ho hem fet, no perdem l'actitud, la convicció, la fermesa i el compromís de vetllar per la nostra llengua.
Això ve de lluny!

Recordeu aquells temps de dictadura, de persecució de la llengua? Ni llibres, ni diaris, ni revistes. Sense llibertats democràtiques no hi havia oportunitats de conèixer i aprendre la llengua catalana més enllà d'algunes iniciatives semiclandestines. Sort en vàrem tenir de mantenir la transmissió familiar.
Això ve de lluny!

Però ho hem fet, la parlem, la compartim i l'ensenyem, alguns!

Vas al despatx, a l'oficina, a llocs públics, al transport (sí, aquell del caos constant!), a la terrassa d'un bar, a la plaça tot xerrant i fent un tomb... i on és el Català? No us hi heu trobat? Pares l'orella i, on és el Català? Una llengua es mor quan qui la sap la deixa de parlar, i, encara ara, malgrat campanyes i campanyes, el Català no es parla tant com caldria per tal de mantenir la nostra llengua, senyal de la nostra identitat.
Això ve de lluny!

PEL CATALÀ, parlem-lo!!!!