La immersió lingüística liquidada?

La immersió no és un model educatiu com a tal, és una metodologia per aprendre una llengua per estar davant d’una exposició intensiva.

El compromís de professors, educadors, mestres i altres professionals de l’escola han fet que milers de nens i nenes coneguin el català, mai en detriment del castellà. S’ha comprovat que en les avaluacions de llengua castellana s’han obtingut millors resultats que en territoris de parla castellana.

La metodologia de la immersió lingüística ha pres sentit després dels anys de la dictadura franquista, on el català va ser arraconat, però molt especialment en els territoris i barris on hi ha més percentatge de castellanoparlants

La immersió lingüística s’ha acabat utilitzant com a sinònim d’assegurar el català com a llengua vehicular a l’escola, però la realitat és que de sempre s’ha recollit com un sistema d’aprenentatge flexible. Cap dels diferents Governs de la Generalitat ha entrat a definir el pes que ha de tenir cada llengua dins d’un centre. La indefinició en aquest sentit és el fonament del conflicte que ara han desencadenat les sentències que, ara si, han marcat com s’ha d’aprendre el castellà i quan s’ha d’aprendre. Tot plegat, en uns moments que l’ús social de la llengua catalana va a la baixa. Aquesta és la cronologia que porta a explicar com el català fa anys que és en fals a nivell legislatiu.

Si s’arriba a una incorporació explícita de la vehicularitat del castellà en una llei del Parlament de Catalunya, haurem fet un pas enrera que el idioma català no es pot permetre en la situació de feblesa actual, feblesa accentuada entre els més joves.

Aprofitem la Diada de Sant Jordi d’enguany per a reivindicar allò que semblava que no ens tocaria reivindicar més: “El català és cosa de tots”.