Memòria democràtica

L’assassinat de l’alcalde Fortuny, béns requisats, l’exili i la repressió vers molts molletans i molletanes, així com la repressió.

Mollet és una ciutat que d’una manera o altra ha homenatjant i recordant a les víctimes del règim del Generalísimo.

Fa pocs dies que el Congrés de Diputats va aprovar la “Ley de memoria democrática”, tot i que aquesta llei no és la que el PDeCAT hauria desitjat, és un pas endavant vers el reconeixement als que patiren l’acció d’un règim dictatorial i que la seva única “culpa” va ser defensar un règim democràticament establert, per això hi vam votar a favor.

La Llei condemna el cop d’estat de juliol de 1936,  declara il·legal el règim franquista, s’anul·len les sentències dels consells de guerra i del Tribunal d’Ordre Públic i promou l’exhumació de les fosses per a trobar les 114.000 víctimes del franquisme que encara estan desaparegudes.

Amb tot això no en tenim prou, la Llei segueix oblidant el dret internacional amb les obligacions jurídiques de justícia, doncs no es jutjarà a ningú, emparant-se en la Ley de Amnistia de 1977, que caldria declarar-la il·legal per diferents motius. També oblida les obligacions jurídiques de la veritat y de reparació, i no fa possible la responsabilitat patrimonial de l’Estat vers el que van ser víctimes o bé  vers els seus hereus.

La Llei tampoc aborda ni assenyala les complicitats civils i religioses amb el cop d’Estat del 1936.

La Llei ha fet avenços respecte el que hi havia legislat abans per a la mateixa qüestió, però queden impunes, entre d’altres, les complicitats que amb diferents mecanismes emmascarats de legalitat van portar a la mort a moltes persones, van fer possible saquejar habitatges o bé quedar-se amb bens mobles o immobles de qui s’havia tingut que exiliar, havia estat condemnat o bé havia desaparegut, i tot això a Mollet també va passar.