El comerç de Mollet resisteix la crisi

Malgrat la crisi econòmica, el comerç de Mollet manté unes dades moderadament positives, segons un estudi de l’observatori econòmic Eixos.cat, el qual segueix l’evolució comercial del municipi des de l’any 2010. Si bé és cert que, entre 2010 i 2013, el nombre de locals buits ha crescut de 434 a 690, en consonància amb el què ha passat arreu del territori, cal destacar que el nombre d’establiments ocupats per nous negocis també ha crescut, passant de 1.532 a 1.612. Aquestes dades positives s’expliquen perquè les estratègies adoptades pels comerciants, pel sector immobiliari i per l’Ajuntament han permès mantenir la ciutat com a pol comercial del Baix Vallès i adaptar les tipologies comercials a la realitat econòmica.

L’increment d’establiments ocupats i disponibles es deu, entre d'altres, a la subdivisió dels locals comercials en locals més petits per adequar-se a una demanda més flexible, en bona part vinculada a la capitalització de l’atur per part de persones que volen emprendre un negoci. A més, l’acabament d’algunes operacions immobiliàries endegades els anys de bonança econòmica ha ampliat l'oferta de locals comercials disponibles i només una part ha tingut sortida. En aquest sentit, cal recordar, que recentment l’Ajuntament ha signat un conveni amb deu empreses immobiliàries per facilitar l'accés i el lloguer de locals a iniciatives emprenedores.

D’altra banda, cal subratllar la resiliència del teixit comercial de Mollet, que s’ha adaptat a la crisi apostant per aquells sectors amb més possibilitats de futur. En aquest sentit, destaca el comerç quotidià alimentari, que ha passat de 216 establiments a 235, en bona part gràcies al bon comportament de les fruiteries o les petites botigues de queviures. Així mateix, altres sectors més afectats per la crisi –com l’equipament per a la llar, l’equipament per a la persona o la cultura i el lleure- han pogut resistir gràcies a l’especialització en sectors concrets, com els articles per a infants (de 20 a 26), els articles esportius (de 13 a 17), els electrodomèstics (de 9 a 14) o els gimnasos (de 5 a 9).

Evolució dels sectors comercials a Mollet 
  
     Sector                                            2010    2013
Equipaments per a la llar                173       141
Equipaments per a la persona       338      359
Hostaleria i restauració                    248      267
Serveis comercials                            266      281
Cultura i lleure                                      61        65
Comerç quotidià alimentari             216      235
Altres                                                    230      264
      Total                                            1.532   1.612

Mollet, pol comercial del Baix Vallès
Un altre dels aspectes a destacar és la consolidació de Mollet com a pol comercial del Baix Vallès, tal com demostra l’Índex d’Atracció Comercial, que mesura el pes dels comerços d’equipaments per a la llar i la persona respecte al total de locals amb ús comercial. Aquesta tipologia de comerç, a diferència del comerç quotidià, és el que justifica el desplaçament des d’altres municipis a la recerca de varietat i establiments de referència i, a més, permet dinamitzar altres sectors comercials com la restauració o l’oci.

Els estudis elaborats per l’observatori Eixos.cat han pogut establir un llindar del 30%, per sobre del qual es considera que una ciutat genera atracció comercial. Mollet se situa en el 31%, per sobre de la majoria de ciutats de la Regió Metropolitana de Barcelona, que estan per sota del 25%. Cal recordar, d’altra banda, que una enquesta feta per l’Ajuntament i l’Associació de Comerciants Mollet Comerç el 2011 ja indicava que el 27% de les persones que compren a Mollet són de fora del municipi, especialment d’altres municipis de l’àrea del Baix Vallès.

Totes aquestes dades conviden a un cert optimisme sobre el futur del comerç a la ciutat i a seguir apostant per un treball en comú entre tots els sectors i agents que hi estan vinculats per promoure el foment de l’emprenedoria, la dinamització de l'oferta de locals disponibles, l’atracció i generació de noves inversions i el suport al comerç existent.