A
Una A inclinada, primera lletra de l’abecedari, porta d’entrada a la cultura i al coneixement: A d’Ajuntament, primera institució de la ciutat; A d’afecte... aquella A que tant estimava Brossa perquè, deia, era el símbol més humà.
Una A inclinada, primera lletra de l’abecedari, porta d’entrada a la cultura i al coneixement: A d’Ajuntament, primera institució de la ciutat; A d’afecte... aquella A que tant estimava Brossa perquè, deia, era el símbol més humà.
Figura en bronze del conegut personatge de la farsa, provocador de rialles, alegre i viu, regal de Joan Abelló a la ciutat.
Escultura metàl·lica de color vermell, dissenyada per J. Navàs i Neus Solè, que simbolitza un cavall de paper plegat. L'escultura se situa en un extrem del parc del polígon industrial de la Farinera, donant caràcter a tot el conjunt.
Escultura de quatre metres d’alçada que representa una dona d’aigua, un ésser llegendari que viu en llocs d’aigua i proporciona benestar a tots aquells que té a prop. De diferents parts del monument en brolla aigua, de manera que durant els mesos d’estiu els infants podran refrescar-s’hi.
'Estrats de la memòria. Homenatge a Jordi Solé Tura' és una peça escultòrica dedicada a Jordi Solé Tura. En ella l’autor, Ricard Vaccaro, ha volgut representar la fragilitat.
Estructura gegant metàl·lica d'una molècula, simbolitzant el sector químic de l'empresa Laboratoris Merk.
La font modernista de la plaça Prat de la Riba es va inaugurar l'any 1921. L'autor fou Domènec Sugrañes, deixeble de Gaudí i que durant uns anys va treballar a l'Ajuntament de Mollet com arquitecte municipal. En aquella època, els veïns i veïnes, com que no tenien aigua corrent, hi anaven a omplir garrafes d'aigua.
Figura en bronze d'una marmanyera, representativa de la pagesia catalana, donada a la ciutat per Joan Abelló i realitzada a partir d'un retrat de grans dimensions. Nascuda els anys vint del segle passat, sembla que l'anomenaven així perquè la seva família havia vingut de la Garriga. Vivia a Sant Fost, tenia un hort i baixava a vendre les verdures i fruites de la temporada a Mollet. Es va fer un carro al seu aire per baixar a Mollet a vendre a la plaça, amb una plataforma i dues rodes petites. No tenia bèstia per tirar i ho feia ella mateixa. Sembla que portava pantalons.
Aquesta escultura cilíndrica de ferro rovellat, obra de Ramon Aumedes, fa una alçada de cinc metres i mig i simbolitza la figura d’un gegant. Una de les seves característiques principals és que bascula i gira com si fossin les faldilles d’un gegant.
Petit bosc de columnes multicolors, obra de Josep Nogué, erigit en homenatge a l'artista molletà Francesc Bas Orodea (1950-1994).
Monument en record a les víctimes dels bombardeigs feixistes de gener de 1938 i de 1939, que van afectar el centre de la ciutat, coneguts com dels Quatre Cantons pel lloc on més hi van afectar. L’any 2002 es va col·locar a l’antiga tanca del parc de Can Mulà una planxa metàl·lica amb els noms de les víctimes dels bombardeigs. Aquesta planxa, un element molt simple i força deteriorat, es va retirar amb les obres de renovació del parc i al seu lloc es va construir la nova escultura.
Representació en bronze de Joan Abelló en actitud reflexiva sobre un pedestal de llambordes de granit, obra del propi autor. La façana principal de l'Escola d'Educació Infantil i Primària Joan Abelló llueix un gran mural de l'artista, l'original del qual fou pintat amb motiu del 25è aniversari del centre escolar.
Figura en bronze a grandària natural que representa un noi llegint el diari tot passejant i gaudint de la ciutat, obra de Joaquim Camps. Molt estimat a Mollet, sovint a l’hivern gent anònima li col·loca bufandes i de vegades li posen diaris o revistes perquè canviï de lectura.
Menhir de l’època del Neolític, entre 3.000 i 4.000 anys a.C., descobert durant l’excavació de l’obra de construcció del parc de les Pruneres. Les seves grans dimensions (cinc metres de llargada i sis tones de pes) fan que es tracti d’una troballa arqueològica extraordinària a Catalunya. Exposat de manera provisional al parc de Can Mulà.
Bust en bronze de Rosalía de Castro sobre un cub de marbre de Porriño que fa de pedestal. La figura de la poetessa i escriptora te la vista en direcció a Padrón. Va ser un obsequi de la Xunta de Galícia.
El monòlit, obra de Josep M. Mompín, representa una fita que senyala el punt d’accés a la ciutat, situat en un punt estratègic dins la rotonda. El nom identifica el municipi i el símbol M!!, utilitzat com a logotip identificatiu de la ciutat en aquell moment, se situa girat en l’escultura donant-li un cert moviment. Està envoltat d'un conjunt de testos d'acer corten que donen continuïtat a la rambla de Pompeu Fabra.
Bust en bronze sobre pedestal de pedra en homenatge a Anselm Clavé, fundador de la Federació de Cors de Clavé, a la qual s'adherí la Coral El Clavell l'any 1931.
Figura en bronze, obra d'Artur Aldomà, commemorant la lluita del poble català per les seves llibertats durant la Guerra Civil.
Escultura de bronze sobre esglaons de granit, obra de Joaquim Camps, especialment dedicada als quatre molletans que van morir al camp de concentració de Mauthausen: Vicenç Bach, Pere Cuyàs, Joan Molins i Joan Tura.
El monument, d’acer còrten, té forma d’una flor que representa puresa, vida, renaixença i pau. L’emblema del camp de concentració de Ravensbrük era una rosa, la rosa de Ravensbrük, una flor marró que estava mig pansida sense vida. Tot i la semblança entre les dues flors, la de l'escultura és una flor amb un poncell (capoll) viu, una flora plena d’esperança.