Exposició: "Cántame y edúcame" de Raquel Avellaneda

Cántame y edúcame
Work in progress: Abans
«Estamos pisando el mismo suelo; seguimos divulgando desigualdad en forma de juego»
de RAQUEL AVELLANEDA GÓMIZ
 

Educació, imposició. La diferència que s’ha transmès per tradició, des de la formació del sexe dèbil. El sexisme oficial del segle passat s’arrossega per herència generacional. L’ensenyament de mites, contes i faules continua reforçant certs trets que conformen una dona submisa,útil solament per a la complaença de l’home. Aquest, al seutorn, adquireix un perfil autoritari, violent; representa la masculinitat des del poder, i exigeix bellesa i obediència perl benestar d’ambdós.
Començant per la infantesa, l’educació masclista en la pròpia dona apareix disfressada de cançó, de tradició, de formes lúdiques de distracció repletes de missatges subliminals que elles mateixes han de recitar, que han de formar part de la seva pròpia diversió.
Contes i cançons populars mostren una dona tancada, en espera; una dona que té les úniques esperances de felicitat amb l’arribada d’un príncep blau que acabi d’esclavitzar-la.