El model de ciutat de Mollet reforça la seva capitalitat i ofereix grans potencialitats de futur

Aquest dimarts ha tingut lloc una roda de premsa per fer balanç de l'aplicació del Pla Estratègic durant el 2013 i donar a conèixer una nova diagnosi de la ciutat (l'anterior era del 2008, abans de l'esclat de la crisi). En aquest sentit, l'alcalde de la ciutat, Josep Monràs, apuntava que "fer pública aquesta avaluació és un exercici més de transparència del govern municipal". De fet, tots els documents que elaboren les comissions d'impuls del Pla es poden descarregar del web municipal.

El Pla Estratègic de Ciutat Mollet2025 "és un document canviant i dinàmic que anem adaptant permanentment a les noves situacions i que compta amb una àmplia participació ciutadana i d'experts en els diferents àmbits", explicava Josep Monràs. Per aquest motiu, s'ha elaborat una nova diagnosi de la ciutat que ha estat presentada per l'arquitecte i economista professor de la UPC, Josep Maria Carrera, que ha estat coordinador del Pla territorial metropolità de Barcelona i director de planejament a l'Institut d'Estudis Territorials.

Carrera ha explicat que la diagnosi Panoràmica 14-25, en referència a l'any actual i al de finalització del Pla Estratègic -el 2025-, fa una fotografia del Mollet actual; quins recursos tenim i com podem aprofitar-los. Les conclusions que s'extreuen són que Mollet és una ciutat compacta i equilibrada (medi urbà i rural); on el sector industrial encara hi té molt de pes, però hi destaquen serveis de capitalitat (comerç, educació, administració i serveis) i amb una gran centralitat metropolitana que cal explotar.

El fet que Mollet sigui molt compacte ofereix enormes avantatges, entre aquestes, Carrera destacava que, "transformant i desenvolupant les zones industrials, es podria arribar a donar ocupació per a tota la ciutadania de Mollet, fins a un sostre de 60.000 habitants".

La diagnosi apunta com a punts forts el desenvolupament dels eixos econòmics de la B30 i la C-17; la creació de nous eixos comunicatius que afavoreixin el contacte entre Mollet i els municipis del voltant (Martorelles, Santa Perpètua, La Llagosta, Parets, Montmeló...) i la reconversió de la C17 en una via semiurbana, amb major permeabilitat, de manera que se n'afavoreixi el desenvolupament d'indústria, serveis i negocis.

En aquest sentit, Josep Maria Carrera concloïa que "Mollet té recursos territorials locals ben posicionats, té gent, energia i un model adequat de ciutat. Ara bé, per desenvolupar projectes de futur cal arribar a concertacions amb d'altres administracions", ja que molts d'aquests no depenen exclusivament de l'Ajuntament, que pot impulsar-los, sinó d'altres administracions com la Generalitat o l'Estat espanyol.

Balanç positiu de l'aplicació del Pla Estratègic
Els membres de les 3 comissions d'impuls del Pla Estratègic (dels àmbits econòmic i territorial; de les persones i urbanístic) avaluen cada any l'aplicació del Pla. El regidor del Pla Estratègic, Antonio Felices, en donava compte davant la premsa. Felices explicava que, "l'Ajuntament ha de liderar el Pla Estratègic, però ho ha de fer facilitant una àmplia participació que ens ajudi a fixar una estratègia engrescadora, però que no generi frustració ni falses expectatives".

En general, la valoració és positiva. En l'àmbit territorial i econòmic, es reconeix l'esforç que s'està fent per situar Mollet al capdavant de projectes com la C17 o la B30; la col·laboració amb empresaris i industrials i l'impuls al petit comerç. En l'àmbit de les persones destaca l'actuació envers les persones més desafavorides i l'esforç de l'Ajuntament per continuar oferint serveis que fan un important paper de cohesió social. En l'àmbit urbanístic, es posa de manifest la manca de finançament públic per realitzar grans projectes urbanístics (com el soterrament de la via del tren BCN-Vic) i es planteja com a repte l'equilibri entre l'espai urbà i el rural de Gallecs.