La presentació del llibre 'Las cartas de La Pirenaica' omple La Marineta

El regidor d'Acció Institucional i Participació, Antonio Felices, va presentar els autors del llibre Las cartas de La Pirenaica, el doctor Armand Balsebre, catedràtic de Comunicació Audiovisual i Publicitat a la Universitat Autònoma de Barcelona, i Rosario Fontova, periodista especialitzada en temes de política cultural, memòria històrica, art i arquitectura.

Armand Balsebre i Rosario Fontova recullen, en aquest treball exhaustiu, el testimoni inèdit de la gana, la misèria i la repressió franquista del període comprès entre la guerra civil i la dictadura. El recull està fet a partir de més de 15.000 cartes rebudes a Radio España Independiente, 'La Pirenaica', l'emissora clandestina ubicada a Bucarest; a través de les seus del diari comunista francès 'L'Humanité', a París i de la 'Revista Internacional', a Praga.

A la presentació del llibre, els dos autors varen explicar que aquest treball s'ha pogut fer gràcies a la conservació de més de 15.000 cartes dels radiooients de 'La Pirenaica', que es conserven a l'Arxiu Històric del Partit Comunista d'Espanya (AHPCE). Moltes de les cartes enviades, la majoria de les quals sota pseudònim, corresponen a excombatents republicans, exiliats, expresos, obrers, camperols, miners, professors, mestresses de casa, escriptors i estudiants. En general, són cartes de la societat civil espanyola que relaten les peripècies dels immigrants que abandonen els seus pobles, la lluita per la supervivència en els suburbis, la indignació per la carestia de la vida i la falta d'accés a una educació digna.

A partir de l'estudi, Balsebre i Fontova, creuen que el nombre real del material epistolar enviat des d'Espanya es podria situar en centenars de milers de cartes enviades, tenint en compte les que s'han pogut conservar i les que es varen poder extraviar o varen ser interceptades per les autoritats.

Jordi Solé Tura i 'La Pirenaica'
Radio España Independiente, 'La Pirenaica', va ser fundada el 1941 per Dolores Ibárruri. Va ser l'altaveu antifranquista més potent un cop acabada la guerra i fins el 1977, any en què es va constituir el primer parlament democràtic. Els estudis radiofònics es trobaven, primer a Moscú, i després, a Bucarest, on Jordi Solé Tura, amb els pseudònims de Josep Oriol i Alberto Prats, va ser la veu en català durant els anys 1962 i 1963, un dels períodes de més esplendor de l'emissora de ràdio clandestina. Quan va aparèixer el primer disc de Raimon, Solé Tura va utilitzar-lo a l'emissora, a través de la qual els oients sentien Diguem no, que es va convertir en un dels més populars himnes antifranquistes.