L'Ajuntament de Mollet del Vallès porta la reforma de la Constitució a debat "Cal una reforma constitucional"

L'Ajuntament de Mollet del Vallès, mitjançant el Centre d'Estudis per la Democràcia Jordi Solé Tura, ha organitzat, amb motiu de la celebració del Dia de la Ciutat de Mollet un col·loqui a l'entorn d'un tema de màxima actualitat, amb el títol Cal una reforma de la Constitució? 30 anys després del final del franquisme i 35 de democràcia constitucional hi ha nous problemes. Cal afrontar-los amb una constitució diferent? L'acte ha tingut lloc aquest dijous 5 de novembre a la Sala de Plens.

L'Alcalde, Josep Monràs, va presentar els participants en el debat, els doctors Eliseo Aja, i Joan Subirats com a "dos amics amb visions diferents que aporten reflexió, propostes, arguments i informació a un tema de rabiosa actualitat". El col·loqui, el va moderar Josep Ramon Bertolín, regidor d'Acció Institucional, que va conduir-lo a partir de la lectura de fragments de textos de Jordi Solé Tura, escrits a partir de la dècada dels vuitanta, a qui va lloar "la seva capacitat de visió en plantejar els grans reptes que avui dia encara hi ha". Bertolín va estructurar el debat en quatre blocs: context, qüestió territorial, laprofundiment de la democràcia i reforma o procés constituent.

En el primer punt, el context, Joan Subirats va manifestar que tot i que quan es va redactar la Constitució, ara ja fa més de 36 anys, es volia que durés, "tenim moltíssims elements de canvi d'època que fan que, mantenint-ne l'esperit, li calgui un canvi important".

Per la seva banda, Eliseo Aja va opinar que una Constitució ha de tenir "una part essencial fàcil de retenir però també ha de poder ser canviant per adaptar-se". Va posar com a exemple la Constitució americana, amb més de 220 anys d'història. En aquest cas, va dir, "el Tribunal Superior americà la posa al dia a través de la seva jurisprudència". També va posar l'exemple alemany, que, tot i necessitar l'acord de la majoria de la població i també dels landers, ha fet 60 reformes, des de l'any 49, a la seva Constitució.

En relació al debat de la qüestió territorial, Aja va dir que en aquest aspecte "cal la reforma constitucional, ja que el text de 1978 es va fer quan no existien les comunitats autònomes, ni les seves competències". I va seguir "avui es veu que hi ha una enormitat de conflictes competencials que cada any enfronten l'Estat i les Comunitats". Al seu criteri, "s'hauria de tocar l'element bàsic de competències de l'estructura federal com, l'Estatut, el finançament, el Senat; així com els fets diferencials establint un grau simbòlic, polític i competencial, com per exemple, la llengua".

A l'altra banda, Subirats va dir que amb la "sentència del Tribunal Constitucional de 2010, es tanca la possibilitat d'acceptar el joc. Tot el procés que s'havia fet queda en no res i això ha posat en qüestió tota l'estructura". Al seu parer, la situació "és impossible d'arreglar sense un referèndum".

Aja va replicar Subirats amb la pregunta següent: "Cap una altra via que no sigui la reforma de la Constitució?" Segons ell, "per una sentència no es canvia un país". Va dir que cal "anar endavant amb més autonomia i un govern amb menys defectes en el sistema autonòmic". Aja creu que "un sistema federal coherent permetria integrar sectors, moviments que avui estan per la independència".

Per Subirats, "no és que no existeixin camins, és que no se segueixen". Segons ell, "no es pot dir que els qui estem dient de solucionar-ho o plantejar-ho políticament amb un referèndum estiguem en contra de la democràcia. A través del referèndum es pot arribar a la reforma constitucional".

Sobre el fet d'aprofundir en la democràcia, Subirats va referir-se a Solé Tura en el sentit que ja parlava de "promeses incomplertes de la democràcia". Subirats va parlar dels valors democràtics de llibertat, justícia, igualtat, poder del poble..., de regles democràtiques, de l'Estat del Benestar. Segons ell, cal un "aprofundiment de la democràcia en el sentit de proporcionalitat, amb llistes obertes i que el vot de Soria no valgui 10 vegades més que el de Barcelona", així com el tema de les ILP (iniciatives legislatives populars) que al seu parer són una "desconsideració cap a la gent perquè el Parlament les pot desestimar".

La darrera qüestió a debatre va ser si reforma o procés constituent són el mateix? En aquest sentit, Aja va dir que la reforma implica que hi hagi una Constitució, i, en canvi, el procés constituent és fa quan no n'hi ha. Sobre aquest punt, creu que "alguns polítics utilitzen erròniament el concepte del consens per evitar la reforma ja que, per reformar la Constitució el consens no és necessari; segons els casos, calen 2/3 o 3/5 parts dels parlamentaris".

Per Subirats, "si hi ha voluntat de reforma cal acceptar iniciar-la i que sigui de fons, amb un canvi d'estructura, perquè si no, no ens en sortirem".
Aja creu que "calen alternatives realistes, amb comissions mixtes entre parlamentaris i professors". En aquest sentit, va proposar la creació d'un espai on les comunitats autònomes puguin plantejar els seus problemes; perquè espera que "després de les eleccions generals s'obrin les portes de la negociació".

Subirats va concloure el col·loqui dient que "dels quatre possibles partits guanyadors a les eleccions, tres estan disposats a obrir una via de reforma, però està per veure".