La correspondència entre Abelló i Isabel de Regoyos explica l'origen de dos retrats del fons del Museu

El fons del Museu Abelló està format per més de 9.000 peces (pintura i escultura, documents musicals, històrics, correspondència, llibres i revistes, mobiliari, porcellana, etc) que es van documentant progressivament. Esporàdicament, surt a la llum alguna "troballa" curiosa i que manté relació amb alguna de les exposicions en curs. En aquests casos, el Museu Abelló l'exposa com a una nova Troballa de la Col·lecció a l'entrada de l'equipament.

En aquesta ocasió, la Troballa de la Col·lecció és una parella de retrats que, tot i que aparentment són completament diferents, mantenen una estreta relació. Es tracta dels retrats d'Aureliano de Beruete i Moret, obra de Joaquín Sorolla realitzada cap al 1920, i el d'Isabel de Regoyos, pintat pel seu pare, Darío de Regoyos, al 1908.

Aureliano de Beruete i Moret (1876-1922), era fill del pintor paisatgista Aureliano de Beruete i  Larrinaga (1845-1912), alumne del prestigiós pintor realista Carlos de Haes i admirador de l'obra de Sorolla. El seu fill va ser el primer historiador de l'art que accedí a la direcció del Museo Nacional del Prado, càrrec que va ocupar des de 1918 fins la seva mort. Aureliano contragué núpcies amb la filla gran de Darío de Regoyos, Isabel. Gràcies a ella i a la documentació conservada en el Centre de Documentació del Museu, podem conèixer la història d'aquests dos retrats que són, per tant, d'Isabel i del seu marit.

La documentació que es conserva al Museu està formada per la fluïda correspondència que van mantenir Joan Abelló i Isabel de Regoyos entre els anys 1964 i 1967, prop d'una quarantena de cartes. Abelló adquirí el retrat d'Aureliano de Beruete de la col·lecció privada d'Isabel de Regoyos al gener de 1965. El retrat que pintà Sorolla a Aureliano de Beruete, no era pas el primer. Joaquín Sorolla va mantenir una estreta amistat amb el seu pare. Al 1902 realitzà uns retrats individuals d'ell i la seva muller Maria Teresa Moret, i un altre del seu fill en l'edat de vint-i-sis anys,  tots ells conservats avui dia al Museo Nacional del Prado. Segons li confesà Isabel a Abelló, aquest retrat no va ser massa del gust del seu marit, doncs assegura que "lo encontraba demasiado elegante para esos tiempos". El retrat que es conserva al Museu Abelló va ser realitzat al voltant del 1920, quan Aureliano de Beruete era director del Museo del Prado, i desconeixem els motius pels quals està inacabat. Potser la sobtada mort d'Aureliano al 1922 i la de Sorolla l'any següent.

Segons una fotografia conservada a l'arxiu del Museu i dels certificats d'autenticitat expedits pel nét de Sorolla, les mides del quadre original eren lleugerament més grans. Segons explica Isabel de Regoyos en una carta, es decidí tallar la pintura i mantenir la zona del rostre per disminuir la sensació d'inacabat.

Per altres cartes, sabem que el retrat d'Isabel de Regoyos i el dibuix de l'Escórpora, que també s'exposa a la Troballa de la Col·lecció, van ser adquirits també directament per Abelló de la col·lecció privada d'Isabel de Regoyos.