El nou planejament urbanístic de Mollet arribarà a prop d’1 milió de metres quadrats de zones verdes al nucli urbà i 1.400 nous habitatges de protecció oficial
El nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que s’ha aprovat inicialment en el ple extraordinari d’aquest dilluns, preveu la construcció de 2.834 nous habitatges, dels quals 1.385 seran de protecció oficial. El text també supera els 910.000 m2 d’espais verds a la ciutat, un 38% més que el POUM del 2003. El POUM és la norma que dissenya el creixement urbanístic dels municipis.
L’anterior POUM data de l’any 2003 i va ser anul·lat pel Tribunal Suprem. És un POUM participat, durant l’elaboració s’han dut a terme a l’entorn de 50 trobades i reunions amb entitats, particulars i grups polítics. S’ha aprovat amb els vots favorables de PSC, Podem Mollet, Ciutadans i Junts per Mollet i els vots contraris de Ara Mollet-ERC-mes i Mollet en Comú.
Josep Monràs, l’alcalde de Mollet ha explicat “Aquest nou POUM ens ofereix noves oportunitats de feina i d’habitatge pels molletans i les molletanes. Com no podia ser d’una altra manera recull la sensibilitat de la ciutat amb la lluita contra l’emergència climàtica que ens ha de portar a ser una ciutat més sostenible, més verda i més saludable i tot en el seu conjunt des d’un urbanisme que te molt present la perspectiva de gènere.” I ha afegit “En definitiva ens estem dotant d’unes nomes urbanístiques adaptades a la realitat actual, novadores i innovadores que consolidaran la bona ciutat que tenim” I ha conclòs “és un POUM fet escoltant a la ciutadania i als sectors implicats. Parlant, dialogant i recollint idees de tothom qui vol aportar és com s’arriba a obtenir consensos i bons acords. Vull agrair els grups que han fet aportacions i que han volgut sumar per Mollet”
Un Mollet pel dret a l’Habitatge
Dels 1.385 habitatges de protecció oficial, més de 300 seran en règim de lloguer social. És una fita que serà possible perquè el text estableix com a obligatori la qualificació d’habitatge com a lloguer social en els sectors residencials que es desenvolupin.
La primera tinenta d’alcaldia i coordinadora de l’Àrea de Governança, Economia i Serveis Territorials, Mireia Dionisio, ha recalcat durant el ple el fet que “gairebé el 50 % del total d’habitatges previstos siguin protegits, implementant unes propostes pioneres i innovadores.”
El Pla, per tant, suposarà que el 15% dels habitatges de la ciutat estiguin sotmesos a algun règim de protecció, una xifra que fa que s’ assoleix l’objectiu de solidaritat urbana. Així mateix, el futur POUM de la ciutat manté com a ús residencial principal, l’ús plurifamiliar i es possibilita la construcció d'habitatge més grans que l'anterior.
Mireia Dionisio, en aquest sentit, ha assegurat que “el nou POUM aposta per la qualitat urbana i l’accés a l’habitatge, amb un model de creixement compacte i equilibrat”.
Un Mollet amb un urbanisme amb perspectiva de gènere
La redacció ha tingut en compte la perspectiva de gènere perquè “l’urbanisme sigui una eina que faciliti la igualtat efectiva entre dones i homes”. Els habitatges previstos, tant els de protecció com els privats, són de diferent tipologia i mides com a garantia d’igualtat d’oportunitats en l’accés de l’habitatge.
Un Mollet compromès en la lluita contra el canvi climàtic
El nou text també incorpora l’Índex de Devolució Ecològica de l’Espai Urbà, l’IDAEE, que preveu establir nivells mediambientals en els nous desenvolupaments urbanístics, tant públics com privats. L’objectiu és que les noves zones residencials incorporin sostres verds, façanes verdes o espais interiors enjardinats. Es tracta d’un planejament que ara mateix només preveu el barri de Gràcia de Barcelona.
Un Mollet verd, ple d’Espais lliures i connectat amb el Riu Besós i l’Espai Natural de Gallecs
El planejament incrementa en un 38 % els espais verds respecte l’anterior POUM. El Pla preveu disposar de 913.261 m2 de sòl qualificat d’espai lliure, és a dir: zones verdes, parcs o jardins. El sòl lliure actual arriba fins als 662.953 m2.
Mireia Dionisio ha explicat que aquest augment passa per “connectar l’espai territorial de Gallecs amb els verds urbans del municipi, així com la recuperació del Riu Besòs, ara d’esquenes a la població i de difícil accés. Tots els molletans i les molletanes tindrem un carrer verd a menys de 200 metres de casa”. En aquest sentit, es preveu la tramitació del Pla Especial d’Especial d’Accés al Riu Besós.
El text també preveu augmentar el sòl destinat a equipaments fins als 743.841 m2. Són 82.600 m2 més dels que hi han actualment.
El disseny del nou POUM situa totes les llars a uns 200 metres d’un carrer verd, que són aquells carrers en què els i les vianants tindrà pas prioritari i que estaran urbanitzats amb criteris mediambientals, com ara la plantació d’arbres. La primera tinenta d’Alcaldia ha recordat que “la distància més curta entre dos indrets no és la línia recta sinó la que té el trajecte més agradable”.
Un Mollet compromès amb la mobilitat saludable i sostenible. Soterrament de la R3
El text aprovat continua apostant pel soterrament de la R3 al seu pas per la ciutat. Així mateix proposa la implantació d’espais amb aparcaments, botigues o cafeteries al voltant de les estacions.
Un Mollet pel foment de l’activitat econòmica i l’ocupació
Pel que fa als polígons d’activitat econòmica, el Pla inclou una flexibilització de la normativa per poder edificar i una diversificació dels usos permesos. “L’objectiu és facilitar la implantació, l’adaptació i la continuïtat de l’activitat econòmica, i així atraure nous sectors”, ha recordat Dionisio.
Una altra novetat és el desenvolupament del Pla de Millora Urbana de la Teneria, que preveu la construcció d’un pas elevat per a vianants per connectar de manera accessible aquest nou sector i el centre de la ciutat.
Mollet orgullós del seu passat i preservador del seu patrimoni
El nou POUM també amplia fins a 153 els béns arquitectònics, naturals, culturals, arqueològics o ambientals i paisajístics a protegir. Són 45 béns protegits més que l’anterior POUM.
Entre les novetats, hi destaquen, per exemple, la nau Fredenhaguen, l’edifici industrial de la Plaça Suñé, l’edifici industrial del carrer Portuga i les voltes catalanes interiors de l’edifici del Tabaran.