Nova edició de l’observatori Perfil de Ciutat
El mes de setembre es va presentar l’edició 2012 de l’anuari Perfil de Ciutat a la Paeria de Lleida, acte al qual va assistir el regidor de Treball, Rafael Cabanilla. Aquest observatori realitza una anàlisi comparativa entre 14 ciutats de Catalunya.
Aquest anuari, iniciat l’any 1998, fa una anàlisi comparativa d’indicadors entre catorze ciutats mitjanes de Catalunya i posa a l’abast de la ciutadania i dels decisor públics valoracions en set àmbits: demografia, mercat de treball, habitatge, activitat econòmica, teixit empresarial, cohesió social i sostenibilitat.
Aquesta és la primera edició del Perfil de Ciutat en la que s’incorpora la ciutat de Mollet, recentment incorporada amb les ciutats de Girona, Lleida i Vilafranca del Penedès; La resta de ciutats presents en aquest anuari són: Barberà del Vallès, Granollers, Manresa, Mataró, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramanet, Terrassa, Vic i Vilanova i la Geltrú. L’equip de treball del Perfil de Ciutat està integrat pels Observatoris Econòmics Municipals i Oficines dels Plans Estratègics locals, com és el cas de Mollet del Vallès.
Les dades en les què es basa aquesta edició de Perfil de ciutat són les de l’any 2011 i, per tant, són indicadors que estan molt condicionats per la conjuntura de profunda crisi econòmica. A continuació destaquem alguns del factors més rellevants de la ciutat de Mollet, respecte al conjunt de les catorze ciutats analitzades en aquest anuari.
· Demografia: Mollet del Vallès és una ciutat amb un població força estable durant els darrers deu anys, amb una mitjana d’edat jove de la població (38,2 anys), amb un baix pes de la població gran (16%) i un decreixement accentuat (-5,5%) de la població estrangera.
· Mercat de treball: Tot i l’escenari marcat per una greu crisi econòmica i elevades taxes d’atur, en el cas de la ciutat de Mollet el nivell més baix d’atur es produeix en el perfil de persones amb un nivell elevat d’estudis. Un altre element a remarcar és el destacable percentatge de contractes indefinits de dones, tot i que s’emmarca en un context de major desocupació i baixa contractació.
· Habitatge: Mollet és la ciutat on hi ha hagut menys construcció d’habitatge nou, amb un mitjana de 70 m2 durant el darrer any. També es reflecteix un percentatge molt baix d’habitatge desocupat procedent de les noves construccions.
· Activitat econòmica: Mollet destaca pels bons nivells d’activitat de tecnologia aplicada i el creixement per sobre de la mitjana de serveis basats en el coneixement.
· Teixit empresarial: La ciutat compta amb un gran pes d’empreses històriques i una concentració econòmica del 70% en cinc sectors (productes alimentaris i begudes, serveis a empreses i persones, empreses químico-farmacèutiques, comerç a l’engròs i immobles).
· Cohesió social: És en aquest àmbit on Mollet ocupa la franja mitjana de la majoria d’indicadors comparats (places de centre de dia, escolarització infantil, taxa de no graduats d’ESO, percentatge d’aturats de llarga durada o persones amb pensions no contributives). Cal apuntar, en aquest apartat, un nivell molt baix pel que fa a les execucions hipotecàries.
· Sostenibilitat: En aquest capítol, les dades de la ciutat de mollet freguen per dalt i per baix la mitjana de les ciutats observades a l’anuari Perfil de ciutat. Algunes dades destacables serien el baix consum energètic residencial per habitant i la baixa generació de residus, o l’alta taxa de consum energètic industrial.
El conjunt de l’anuari de 265 pàgines el podeu consultar al seu web.