“Em preocupa el meu cul”

L’oferta cultural a la ciutat és limitada i dista molt d’aquella de ciutats equiparables a la nostra. Als equipaments de la ciutat els falta preparatòria i, aquells dels quals disposem, estan saturats o tenen limitacions per a fer bullir la capacitat cultural que Mollet pot assumir. És lògic considerar-nos ciutat tenint només una biblioteca?    

La cultura popular molletana és rica i diversa, fet que fa que els i les molletanes en puguem estar ben orgulloses. Tot i això, no té el reconeixement que li cal. 

Les adversitats a afrontar són molt grans per les entitats que dediquen de manera altruista el seu temps. Venim de dos anys complicats, però no tot és atribuïble a la pandèmia. 

Ja des d’abans tenia molts aspectes a millorar. La valorització de la nostra cultura cal que comenci des de l’ajuntament i, d’opcions, n’hi ha moltes. 

El mes de juliol de 2018 vàrem presentar una moció al ple de l’ajuntament que demanava tenir un espai permanent de la Festa Major al centre de la ciutat. Un espai que pogués servir,  tant d’espai de trobada d’entitats com d’exhibició de les particularitats i l’imaginari festiu per a la ciutadania. La Festa Major pot ser una arma imperiosa per a la millora de la cohesió i la convivència a Mollet. 

A juny de 2020 vàrem demanar al ple la creació d’una coordinadora d’entitats de tota mena perquè és important que la cultura es vinculi amb els barris, amb el comerç, amb entitats solidàries, esportives... amb tots els necessaris per a connectar la xarxa molletana.  

Però sembla que per molt que ho demanem al ple, o que les mateixes entitats i colles s’esforcin de manera extraordinària, hi ha encara molt per fer en la cura de la cultura molletana. Així que, de la mateixa manera que deia Ovidi Montllor en la seva cançó «Culminació»: “Com que la tragèdia demostra que la cultura amb prou feines és cul, em preocupa el meu cul”.