Calen polítiques d’habitatge
Si ja el 2008 l’esclat de la bombolla immobiliària va desfermar una crisi econòmica brutal sembla que no hem après la lliçó i el mercat immobiliari torna a donar senyals d’estar disparat. Les famílies i, especialment, els joves tornen a patir les conseqüències i són moltes les persones que no poden aspirar a un habitatge. Els preus pels núvols, els lloguers sense cap relació amb els salaris, i sobretot, la manca de polítiques reals d’habitatge social fan que, tal com diu el conegut eslògan: l’habitatge sigui un privilegi i no un dret.
Des de Mollet en Comú estem demanant accions contundents i estem proposant idees en aquest terreny. Per exemple, diem que necessitem un Parc d’habitatge públic de lloguer social i de titularitat municipal. Ho vam demanar al ple de maig de 2012 (!) quan dèiem que això es podia fer amb els habitatges dels mestres de l’antiga escola Longaron o amb la Casa dels Mestres al carrer Batlle Tura. Primer es van dir que no, després van engegar el projecte i així portem tota la legislatura.
També hem reclamat un Pla Local d’Habitatge que analitzi la situació a Mollet i serveixi com a eina directora d’un municipi que vol, amb d’altres, que l’habitatge sigui accessible. Només cal llegir el Pla Local d’Habitatge de Barcelona per veure com Mollet estem a anys-llum de polítiques d’habitatge orientades al bé comú i no a l’especulació. I també reclamem una major inversió municipal en l’Oficina Local d’Habitatge per fer-la una eina útil, a peu de carrer, que competeixi amb el mercat immobiliari local, fent polítiques públiques per intentar contenir mercats que sense control ens ofeguen.
Finalment, i entre d’altres, l’Ajuntament podria fer més accions com ara crear una unitat antidesnonaments, tenir una taula d’emergència pròpia, incentivar pisos dotacionals per a joves i gent gran, noves formes de propietat cooperatives, etc... Per contra el que ens ofereix l’actual govern de Mollet és la poc clara promesa que la construcció de noves promocions i megabarris com ara el Calderí ens portarà alguns pisos “protegits”. ¿Us recordeu d’aquells 80 pisos “protegits” de La Vinyota que van acabar oferint-se per portals immobiliaris convencionals perquè la gent escollida a Mollet no podia complir les condicions d’accés?.
Ja està bé. A Mollet, necessitem autèntiques polítiques públiques d’habitatge i les necessitem ja!