A

Una A inclinada, primera lletra de l’abecedari, porta d’entrada a la cultura i al coneixement: A d’Ajuntament, primera institució de la ciutat; A d’afecte... aquella A que tant estimava Brossa perquè, deia, era el símbol més humà.

Antiga Casa de la Vila

L'antiga Casa de la Vila havia estat, durant molts anys, la seu del Registre Civil. En l'actualitat, les dependències municipals estan a la plaça Major.

Arlequí

Figura en bronze del conegut personatge de la farsa, provocador de rialles, alegre i viu, regal de Joan Abelló a la ciutat.

Associació Amics del Teatre Mollet

Ateneu Gran. Espai de formació per a gent gran

L’Ateneu Gran va ser inaugurat el dia 2 de febrer de 2002. Aquest equipament públic té 217 m2 de superfície al servei de la població gran de la ciutat. L’edifici de planta única disposa de vestíbul i d’una sala d’actes, que està equipada amb equip d’àudio, projector i pantalla. Aquesta sala, de 90 m2 i amb capacitat per a unes 50 persones, es pot subdividir mitjançant un envà mòbil fent possible la creació d’un aula aïllada. El centre compta també amb una sala taller, amb pica d’aigua, d'una capacitat per a 20 persones, i una aula d’informàtica amb deu equips informàtics.

Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Tura

La Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Tura depèn de l'Ajuntament de Mollet del Vallès, que la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona. Forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Casal Cultural

Edifici que va acollir el primer casal d'avis i la primera biblioteca de la ciutat. Destaca, a la façana, un baix relleu de pedra artificial representant la deessa de la intel·ligència, obra de Ramon Sabi i Serra, entre d'altres.

Cavall vermell

Escultura metàl·lica de color vermell, dissenyada per J. Navàs i Neus Solè, que simbolitza un cavall de paper plegat. L'escultura se situa en un extrem del parc del polígon industrial de la Farinera, donant caràcter a tot el conjunt.

Centre Cívic de Can Borrell

La masia de Can Borrell, d'època medieval, està situada al parc del mateix nom. L’objectiu de la restauració i rehabilitació d'aquest edifici va ser doble: dotar la ciutat d'un equipament municipal per respondre a les necessitats de la zona i, alhora, recuperar aquesta masia fortificada per preservar la memòria històrica de Mollet.

Centre Cívic de Can Pantiquet

El Centre Cívic de Can Pantiquet es va inaugurar de forma conjunta amb el parc de Lluís Companys, que l'envolta, el 25 de gener de 1992. Aquest equipament públic té 1.100 m2 de superfície útil al servei del lleure i la formació de les persones dels barris més propers.

Centre Cívic L'Era

El Centre Cívic L'Era està situat al barri de la Plana Lledó. Va ser inaugurat el 7 de novembre de 1999, després de la rehabilitació de l'edifici que acollia l’antiga escola Sant Gervasi.

Centre Cultural La Marineta

El Centre Cultural La Marineta es va obrir com a primer centre cultural de la ciutat l’any 1987. Ocupa una antiga masia renaixentista del segle XVI, que a partir del segle XIX es va convertir en un hostal, quan els propietaris, la família Calderó, la van arrendar.

Centre d'Informació i Recursos per a Dones (CIRD) Joana Barcala

Es va inaugurar l'any 2008 com a Centre d'Informació i Recursos per a Dones (CIRD) amb la finalitat de fomentar i treballar activament per a la igualtat real entre dones i homes i contribuir a eliminar les desigualtats i la discriminació vers les dones. Aquest equipament s'adreça especialment a la població de dones del municipi, tot i que també s'oferten activitats obertes a la població en general.

Centre de Serveis Can Lledó

La rehabilitada masia de Can Lledó va obrir el gener del 2007 com a centre de serveis per a la ciutadania de Mollet i del Baix Vallès. Acull serveis d'àmbit comarcal de sectors ben diversos.

Dona d'aigua

Escultura de quatre metres d’alçada que representa una dona d’aigua, un ésser llegendari que viu en llocs d’aigua i proporciona benestar a tots aquells que té a prop. De diferents parts del monument en brolla aigua, de manera que durant els mesos d’estiu els infants podran refrescar-s’hi.

Edificis d'habitatges del parc de Can Borrell

Dos blocs d'habitatges lleugerament sinuosos amb un disseny seriós i bon acabat, obra de Jordi Garcés i Enric Sòria, que emmarquen el parc i la masia. Nominats als premis FAD de 1993.

El Lledoner

El Centre de Serveis El Lledoner es va inaugurar el 29 de novembre de 2009. L'equipament disposa de sala d'actes, bar-restaurant, aules, gimnàs, sala de lectura i informàtica i altres serveis.

El Pas del Temps

Una instal·lació-rellotge mesura el temps passat des de la seva posada en funcionament, l’any 1999, quan el poeta Miquel Martí i Pol va prémer el mecanisme que el va posar en marxa. La instal·lació, obra de Serra-Vives-Cartagena, compta el temps en segons, equivalents a batecs o impulsos. El temps, com la nostra vida, surt de dins i fuig cap enfora, des del fons de la terra cap a l’infinit. Tanmateix, queda una empremta de la vida, del nostre pas: els números que veiem reflectits a la instal·lació.

Escola Municipal de Música i Dansa

L'Escola Municipal de Música es va inaugurar el 1991 i uns anys més tard va incorporar l'aprenentatge de la Dansa.

Església de Santa Maria de Gallecs

Església romànica amb vestigis pre-romànics situada el cor d'un dels paratges naturals més importants de la comarca.

Església parroquial de Sant Vicenç

Temple d'estil gòtic construït l'any 1498 del qual només en conserva la base del campanar, posat que va ser destruït l'any 1936 durant la Guerra Civil.

Espai Marta López Izquierdo

El nou Espai d’Entitats porta el nom de Marta López Izquierdo, la molletana que l’any 2015 va ser víctima de l’accident aeri de Germanwings als Alps francesos. L’espai està ubicat a la primera planta de l’edifici situat a l’Avinguda Jaume I, 32.

Espai Sant Jordi

Equipament social obert a totes les persones grans de la ciutat amb activitats i propostes per afavorir l'envelliment actiu. Seu de l’Associació de Gent Gran de l’Espai Sant Jordi, que desenvolupa en aquest equipament el seu programa d’activitats, abans era el Club Sant Jordi.

Estrats de la memòria. Homenatge a Jordi Solé Tura

'Estrats de la memòria. Homenatge a Jordi Solé Tura' és una peça escultòrica dedicada a Jordi Solé Tura. En ella l’autor, Ricard Vaccaro, ha volgut representar la fragilitat.

Estructura molecular

Estructura gegant metàl·lica d'una molècula, simbolitzant el sector químic de l'empresa Laboratoris Merk.

Farmàcia Amadó

Una de les farmàcies més antigues de la ciutat està situada en un edifici singular pel seu portal neogòtic.

Font modernista

La font modernista de la plaça Prat de la Riba es va inaugurar l'any 1921. L'autor fou Domènec Sugrañes, deixeble de Gaudí i que durant uns anys va treballar a l'Ajuntament de Mollet com arquitecte municipal. En aquella època, els veïns i veïnes, com que no tenien aigua corrent, hi anaven a omplir garrafes d'aigua.

Gegant

Aquesta escultura cilíndrica de ferro rovellat, obra de Ramon Aumedes, fa una alçada de cinc metres i mig i simbolitza la figura d’un gegant. Una de les seves característiques principals és que bascula i gira com si fossin les faldilles d’un gegant.

Habitatge amb façana modernista

Edifici d'estil neogòtic modernista amb ornamentació de pedra artificial, obra de Domènec Sugrañes i Gras, de recent i acurada rehabilitació.

Homenatge a Cesc Bas

Petit bosc de columnes multicolors, obra de Josep Nogué, erigit en homenatge a l'artista molletà Francesc Bas Orodea (1950-1994).

Homenatge a les víctimes dels bombardeigs

Monument en record a les víctimes dels bombardeigs feixistes de gener de 1938 i de 1939, que van afectar el centre de la ciutat, coneguts com dels Quatre Cantons pel lloc on més hi van afectar. L’any 2002 es va col·locar a l’antiga tanca del parc de Can Mulà una planxa metàl·lica amb els noms de les víctimes dels bombardeigs. Aquesta planxa, un element molt simple i força deteriorat, es va retirar amb les obres de renovació del parc i al seu lloc es va construir la nova escultura.

Hostal Can Prat

L'any 1746 la masia de Can Prat es converteix en hostal i adquireix molt aviat un gran prestigi a tota la comarca. Molt remodelat, l'edifici encara acull un restaurant.

Hotel d'Entitats La República

L'equipament acull tot tipus d'activitats (cursos, tallers, xerrades, concerts, exposicions, etc.), tant organitzades per l’Ajuntament com per les entitats ciutadanes. És la seu de diverses entitats ciutadanes.

Illa de cases entre els carrers Gallecs, Arcadi Viñas, Salvador Espriu i avinguda Rivoli

Conjunt de quatre edificis independents amb un espai públic intern, que crea un paisatge urbà de gran qualitat ambiental. Els seus arquitectes (Martorell, Bohigas i Mackey) van rebre una nominació als premis FAD de 1987.

Instal·lacions olímpiques de tir

Complex per a la pràctica de tir, obra d'Esteve i Ruben Terrades, que va allotjar les competicions olímpiques d'aquesta especialitat l'any 1992. Està situat al costat de l'Escola de Policia de Catalunya.

Institut Aiguaviva

Edifici de línia molt moderna, aixecat en el lloc de l'antic escorxador, que acull l'Institut d'Ensenyament Secundari Aiguaviva des del curs 2011-2012.

Institut d'Ensenyament Secundari Gallecs

Edificis escolars de projecte novedós, obra de Jaume Bach i Gabriel Mora.

Joan Abelló

Representació en bronze de Joan Abelló en actitud reflexiva sobre un pedestal de llambordes de granit, obra del propi autor. La façana principal de l'Escola d'Educació Infantil i Primària Joan Abelló llueix un gran mural de l'artista, l'original del qual fou pintat amb motiu del 25è aniversari del centre escolar.

L'ombra de l'estil

Aquesta escultura, obra d'Alberto de Udaeta, conté un poema, una tanka, de Miquel Martí i Pol, escrit expressament per a Mollet: "Si em mires, pensa que el temps tan sols és l'ombra que t'acompanya; jo només te'l recordo, tu en fas vida viscuda".

La Garriganga

Figura en bronze d'una marmanyera, representativa de la pagesia catalana, donada a la ciutat per Joan Abelló i realitzada a partir d'un retrat de grans dimensions. Nascuda els anys vint del segle passat, sembla que l'anomenaven així perquè la seva família havia vingut de la Garriga. Vivia a Sant Fost, tenia un hort i baixava a vendre les verdures i fruites de la temporada a Mollet. Es va fer un carro al seu aire per baixar a Mollet a vendre a la plaça, amb una plataforma i dues rodes petites. No tenia bèstia per tirar i ho feia ella mateixa. Sembla que portava pantalons.

Lector de premsa

Figura en bronze a grandària natural que representa un noi llegint el diari tot passejant i gaudint de la ciutat, obra de Joaquim Camps. Molt estimat a Mollet, sovint a l’hivern gent anònima li col·loca bufandes i de vegades li posen diaris o revistes perquè canviï de lectura.

Masia de Can Pacià

Casa pairal situada a la cantonada dels carrers de Can Pacià i de Gaietà Ventalló que conserva a la façana un finestral esculpit gotitzant. El seu origen es remunta a la segona meitat del segle XV quan, arran de la sentència arbitral de Guadalupe, els pagesos van passar a ser propietaris de les terres que treballaven.

Masies de Can Pantiquet i Can Flequer

Conjunt de cases pairals del segle XVI, amb porta adovellada i finestrals bellament esculpits.

Menhir de Mollet

Menhir de l’època del Neolític, entre 3.000 i 4.000 anys a.C., descobert durant l’excavació de l’obra de construcció del parc de les Pruneres. Les seves grans dimensions (cinc metres de llargada i sis tones de pes) fan que es tracti d’una troballa arqueològica extraordinària a Catalunya. Exposat de manera provisional al parc de Can Mulà.

Mercat Vell

Mercat cobert projectat per l'Ajuntament de Mollet del Vallès l'any 1935, en un moment en què la ciutat tenia 6.000 habitants.

Mirant a Galícia

Bust en bronze de Rosalía de Castro sobre un cub de marbre de Porriño que fa de pedestal. La figura de la poetessa i escriptora te la vista en direcció a Padrón. Va ser un obsequi de la Xunta de Galícia.

Monòlit Mollet

El monòlit, obra de Josep M. Mompín, representa una fita que senyala el punt d’accés a la ciutat, situat en un punt estratègic dins la rotonda. El nom identifica el municipi i el símbol M!!, utilitzat com a logotip identificatiu de la ciutat en aquell moment, se situa girat en l’escultura donant-li un cert moviment. Està envoltat d'un conjunt de testos d'acer corten que donen continuïtat a la rambla de Pompeu Fabra.

Monument a Anselm Clavé

Bust en bronze sobre pedestal de pedra en homenatge a Anselm Clavé, fundador de la Federació de Cors de Clavé, a la qual s'adherí la Coral El Clavell l'any 1931.

Monument a l'ofici de ferrer

Element escultòric al·legòric format per dues encluses, antigues eines de ferrer, datades dels anys 1867 i 1912, que van ser adquirides a la família molletana que n'exercí l'ofici durant quatre generacions. Obra dissenyada per Xavier Rabal i Josep M. Mompín.

Monument a les persones assassinades als camps nazis

Escultura de bronze sobre esglaons de granit, obra de Joaquim Camps, especialment dedicada als quatre molletans que van morir al camp de concentració de Mauthausen: Vicenç Bach, Pere Cuyàs, Joan Molins i Joan Tura.

Monument a Lluís Companys i els immolats per la llibertat a Catalunya

Figura en bronze, obra d'Artur Aldomà, commemorant la lluita del poble català per les seves llibertats durant la Guerra Civil.

Monument a Mollet Ciutat Pubilla de la Sardana

Conjunt en ferro i pedra artificial amb llegenda en coure forjat i bronze, obra de Lluís Gueilburt, recordant que l'any 1992 Mollet va ser capital de la sardana.

Monument a Rafael Casanova

Bloc en ferro i pedra artificial amb un bust parcial de Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona que va defensar la ciutat l'any 1714 durant la Guerra de Successió. S'hi fa un homenatge institucional i ciutadà cada 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya. És obra de Cesc Bas.

Monument a tots els vells del món

Grup escultòric de metall polit i rovellat. Obra pòstuma de l'autor, Cesc Bas, que fou acabada pels seus col·laboradors i finançada en gran part amb aportacions populars.

Monument al Mil·lenari de Catalunya

Escultura feta en ferro, en forma de colom i amb la inscripció Mil·lenari de Catalunya. L’any 1988 es va celebrar el mil·lenari de la independència de Catalunya. L’Associació de Veïns de la Zona Centre i el Casal Cultural van encarregar a l’escultor Cesc Bas que fes aquesta obra.

Monument al Mil·lenari de Mollet

Monòlit d'alumini, ferro i pedra, al·legòric de l'evolució de Mollet durant els mil anys d'existència, simbolitzada en pedra granítica amb la inscripció 993, obra de Cesc Bas. Inaugurat el 7 de novembre de 1993 en commemoració dels mil anys del primer document històric conegut on s'esmenta el poble de Mollet.

Monument en homenatge a Neus Català

El monument, d’acer còrten, té forma d’una flor que representa puresa, vida, renaixença i pau. L’emblema del camp de concentració de Ravensbrük era una rosa, la rosa de Ravensbrük, una flor marró que estava mig pansida sense vida. Tot i la semblança entre les dues flors, la de l'escultura és una flor amb un poncell (capoll) viu, una flora plena d’esperança.

Museu Abelló

L’any 1996, el pintor molletà Joan Abelló fa donació a l’Ajuntament del Mollet del seu fons d’art i es crea la Fundació Municipal Joan Abelló. Tres anys després, s’inaugura el Museu, el 29 de març de 1999, en un edifici modernista del qual es conserva la façana i que havia estat antigament caserna de la Guàrdia Civil.

Pau Casals

Obra de ferro massís, de barra quadrada de 30 mm, de dos metres d’alçada, amb tres mans de pintura de forja negra. Pesa 70 quilos. Està col·locada sobre un pedestal de formigó de 2 m d'alçada. És creació de Ricard Mira.

Rellotge solar

Les dimensions i la col·locació a terra d'aquest rellotge solar, obra d'Ángel Naval, el fan especial en el seu gènere tot i que, com els altres, "només compta les hores serenes". La millor visió s'obté des dels miradors del parc de la Creueta, dedicat al món ferroviari.

Roure del Mil·lenari

Al peu d'aquest roure, plantat el 3 de novembre de 1993, un bloc de pedra recorda els inicis de la vida municipal de Mollet. El consell municipal, constituït amb Parets i Gallecs, es reunia durant els segles XVI i XVII sota uns roures coneguts com d'en Manent.

Santa Maria de Mollet

Escultura en pedra damunt d'un pedestal, tocant a l’església de Sant Vicenç. Al voltant de l’església hi havia la sagrera, espai de trenta passes al seu voltant, que recollia cases, horts i cementiri, i protegia els vilatans en cas d’atacs.

Teatre Municipal de Can Gomà

El Teatre Can Gomà està situat a l’edifici del mateix nom, que fou construït l’any 1947 per l’arquitecte Francesc Vilagut per a la producció de cava.

Teneria Moderna Franco Española

La façana d'aquest edifici industrial, obra de Lluís Bru Solelles, conserva mosaics al·legòrics de la indústria i el comerç.