María Carmen Olària Segret
Portaveu.
Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte
Portaveu.
Aquest darrer mes de gener i febrer hem començat a caminar. No amb grans escenificacions, sinó amb passes fermes i discretes. Amb reunions, trucades, converses que volen arrelar. Perquè la política que transforma no sempre fa soroll: treballa, escolta i construeix.
Si, del mapa ferroviari que hauria de donar servei a la gran majoria de ciutadans de Catalunya, i que viu atrapat en el temps.
Una escola catalana, immersiva i associativa, una escola diferent, una escola moderna. La Bressola és la recuperació lingüística del català i de la cultura Catalana a la Catalunya Nord. El patrimoni cultural , el sentiment i els valors de la catalanitat són presents i formen part de la identitat dels ciutadans de la Catalunya Nord.
Amb més de 52.000 habitants i amb una superfície de més de 10km, entre l Ap7 i la C33 i les Rodalies. Entre camps agrícoles i asfalt, travessats pel torrent Caganell fins el riu Besòs. Des de la nostra industrialització amb el sector tèxtil com a clar protagonista, la fàbrica de cotó, el conreu del blat i les vinyes afectades per la fil.loxera.
A Catalunya, l’esport de base representa molt més que una activitat física: és una eina clau de cohesió social i transmissió de valors. Conscients d’aquesta realitat, des de Junts per Catalunya hem treballat per alleujar la pressió fiscal sobre els clubs esportius no professionals, que constitueixen un pilar fonamental per a la formació i el desenvolupament integral dels nostres infants i joves.
Surts a caminar, creues el carrer i et trobes un patinet a tota velocitat en contra direcció. Gires la cantonada i veus deixalles fora del contenidor, però et saludes amablement amb la veïna. Uns adolescents acompanyen l'àvia tot explicant-li històries de l’escola. Un panot trencat et mulla els pantalons, i al pas de vianants les ratlles blanques ja amb prou feines es veuen. Arribes a la plaça i el paradista et saluda pel nom, cosa que t'agrada.
No us sorprèn que ara se n’adonin alguns que tenim un problema amb els robatoris i els furts? Sobretot amb aquells que els repeteixen i tranquil·lament en queden impunes: els reincidents.
El Senyor Manel surt de casa emocionat perquè els seus nets han començat l'escola. Com cada divendres, va a buscar-los, i en sortir de casa, observa amb tristesa que al carrer Ramon Cases només queden dos arbres. Es pregunta per què no s'han replantat els que faltaven. Segurament hi ha espai per plantar-ne més, però les jardineres segueixen buides. Temps enrere, hi havia més arbres. Només en queden dos dels que es van plantar originalment. Això fa que el Senyor Manel es qüestioni si hi ha algun problema per replantar-los. Potser el govern actual no té cap interès a mantenir els carrers enjardinats. Aquest abandonament de l'arbrat no és un cas únic, ja que la situació es repeteix a tota la ciutat.