De mida humana

Ara el que cal és valorar-les bé i pensar que cal fugir de solucions que enlloc de facilitar dificultin el bon desenvolupament de la ciutat.

Nosaltres vam votar afirmativament en la seva aprovació inicial, ara un cop es valorin les al·legacions i abans de la seva aprovació definitiva, voldrem que el POUM faciliti que Mollet sigui realment una “ciutat de mida humana” com demanem des de fa molts anys.

Mollet es pot recórrer a peu de punta a punta, no cal fer servir cap transport, ni públic ni privat, per a nosaltres és una de les seves grans i potencials virtuts. Mollet amb el nou Pla de Mobilitat, que cal desencallar ben aviat, si es fa bé podria esdevenir un referent. 

Mollet es va dissenyar en els anys 60 i 70 del segle passat sense tenir en compte la “mida humana”, a l’estiu el sol esquerda les pedres, hi ha carrers sense ni una gota d’ombra, altres amb uns arbres raquítics, amb pocs bancs on poder descansar o amb bancs tant incomodes que no hi ha qui hi vulgui seure. Molt de trànsit en carrers i avingudes que es podrien transformar exclusivament per a vianants. Convertir avingudes en bulevards ajudarien a potenciar la dinàmica comercial dins la geografia molletana. Només caldria copiar el que fan ciutats properes més endreçades. 

En temps de pandèmia hem vist que, per tal de tenir més espai per a passejar, s’han tallat carrers al trànsit; una iniciativa plena de bona voluntat que provocà més d’un maldecap i evidencià la manca de planificació i la necessitat urgent de que el Pla Urbanístic que s’ha d’aprovar definitivament sigui integrador i sostenible. Recuperar l’espai públic per a ús social, eliminant gradualment el trànsit de vehicles privats a motor és senzill en una ciutat com Mollet. 

Només cal voluntat. La mida humana, per sort ja la tenim. En ple segle XXI ens cal una ciutat per a conviure, per a ser passejada sense presses ni sorolls.