La Carmeta anava al mercat Tinc 38 anys, sempre he viscut a Mollet, i com a bon molletà sempre he anat al mercat. De ben petit ja hi anava amb la meva àvia, la Carmeta. La plaça li deia ella. Anar al mercat municipal amb la meva àvia era per a mi entrar en un lloc d'olors, un lloc on tothom xerrava amb tothom, on a la meva àvia li preguntaven constantment: "Aquest és el teu net? Què maco, quina cara més pigada!". Tot seguit sempre afegien: "Cara pigada, cara estimada". Jo tot content em posava. https://www.molletvalles.cat/@@site-logo/logo-mollet-del-valles-blanc.svg

La Carmeta anava al mercat

Tinc 38 anys, sempre he viscut a Mollet, i com a bon molletà sempre he anat al mercat. De ben petit ja hi anava amb la meva àvia, la Carmeta. La plaça li deia ella. Anar al mercat municipal amb la meva àvia era per a mi entrar en un lloc d'olors, un lloc on tothom xerrava amb tothom, on a la meva àvia li preguntaven constantment: "Aquest és el teu net? Què maco, quina cara més pigada!". Tot seguit sempre afegien: "Cara pigada, cara estimada". Jo tot content em posava.

Anar amb la meva àvia al mercat era anar a la parada d'olives: "Olives negres d'aquelles aragoneses que són les que ens agraden a casa". Anar al mercat també volia dir anar a la parada a la bacallaneria, anar a buscar la carn, o anar a buscar els 250 grams de pernil dolç i la botifarra de ou. Ep! I el peix per fer paella els dissabtes. Anar al mercat era passar l'estona, era un punt de retrobament amb la gent del poble, era trobar-se amb els amics i amigues. Era sentir frases com: "Sí que has matinat avui, Carmeta! Tu ja vens del mercat? Jo tot just ara hi vaig". Anar al mercat era fer vida social.

Actualment, no puc evitar pensar que la meva àvia es trobaria moltes parades tancades, paradistes amoïnats, poca clientela i un mercat setmanal mal gestionat. En una societat on prima la rapidesa els mercats municipals han anat retrocedint, no només a Mollet, també a altres poblacions de Catalunya.

A tota Catalunya? No! Hi ha poblacions amb la sort de comptar amb un govern municipal compromès amb el comerç de proximitat, de carrer i de mercat, que promocionen els productes de qualitat de la seva geografia, ajuden els paradistes. Protegeixen els comerciants de la localitat i els prefereixen per davant de franquícies. El comerç local és patrimoni immaterial.

Es poden fer moltes accions útils: deixar de fer pistes de gel que no han aportat ni un euro al calaix dels paradistes, es poden baixar les tarifes del lloguer mensual de les parades, es poden ampliar horaris, es pot remodelar i promocionar la web de compra online del mercat, es pot incentivar la fiscalitat d’aquests comerciants. En definitiva, només es tracta de voler ajudar.

El govern municipal del PSC porta molts anys -i segueix- despreocupat pel que realment amoïna a paradistes i comerciants. No els escolten.