Jordi Solé Tura
Jordi Solé Tura (Mollet del Vallès 1930 - Barcelona 2009). Professor de Dret Polític, catedràtic de Dret Constitucional, i polític. Va ser un dels redactors de la Constitució espanyola de 1978 i de l'Estatut d'Autonomia de 1979, ministre de Cultura entre 1991 i 1993, senador i membre del Consell d'Europa.
Molletà il·lustra que va mantenir tota la seva vida una estreta relació amb el seu poble natal.
Biografia més destacada
| 1930 | Jordi Solé Tura neix a Mollet del Vallès, el 23 de maig. |
| 1942 | Deixa els estudis, a causa de la mort prematura del seu pare i la Guerra Civil, i treballa en el negoci familiar, el forn de Ca la Vicenta. De manera autodidacta, estudia anglès. |
| 1951 | Inicia els estudis de batxillerat a Barcelona. |
| 1952 | Entra a la Universitat de Barcelona per estudiar Dret. |
| 1956 | Ingressa al PSUC i, juntament amb altres companys, hi constitueix l'organització d'intel·lectuals. |
| 1958 | Rep el premi extraordinari de llicenciatura. |
| 1959 | El catedràtic Manuel Jiménez de Parga tria Jordi Solé Tura com a primer professor adjunt de la seva càtedra de Dret Polític a la Universitat de Barcelona. |
| 1960 | S'exilia a França. |
| 1962 | Es trasllada a Bucarest on entra com a locutor a la clandestina Ràdio Pirenaica. |
| 1964 | Torna a París i treballa com a cap de redacció de la revista Realitat amb Claudín i Semprun. A finals d'any, torna a Catalunya i és expulsat del partit comunista català. |
| 1966 | Participa en la Caputxinada amb més de cinc-cents estudiants i intel·lectuals progressistes, fet que li comporta una sanció ministerial que l'aparta durant dos anys de la docència. |
| 1967 | Rep la qualificació d'excel·lent cum laude per la seva tesi "El pensament polític d'Enric Prat de la Riba", que Edicions 62 li publica amb el títol: Catalanisme i revolució burgesa. |
| 1968 | Durant el Maig francès participa a París en una reunió d'intel·lectuals catalans, amb M. Aurèlia Capmany, Jordi Borja i Josep Maria Castellet. |
| 1969 | Es posa en funcionament la Llei de Premsa del ministre Manuel Fraga Iribarne i Solé Tura és detingut i empresonat. |
| 1970 | És un dels fundadors de Bandera Roja, grup clandestí d'universitaris i treballadors de Barcelona. |
| 1971 | Dirigeix la posada en marxa de la facultat de Dret de la Universitat de Lleida. És el primer degà d'aquesta facultat. |
| 1974 | Solé Tura retorna a la docència com a professor adjunt de Dret Polític. Ingressa novament al PSUC i és nomenat membre del Comitè Central i responsable del front d'intel·lectuals. |
| 1976 | Solé Tura és nomenat professor agregat de Dret Polític de la Universitat de Barcelona. |
| 1977 | Les primeres eleccions legislatives li atorguen un escó de diputat pel PSUC. Forma part del grup de ponents de la Constitució de 1978. |
| 1978 | Jordi Solé Tura és proposat ponent per redactar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (Estatut de Sau). |
| 1982 | Obté la càtedra de Dret Constitucional. |
| 1983 | És nomenat per unanimitat candidat a l'alcaldia de Barcelona pel PSUC. |
| 1985 | És nomenat degà de la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. |
| 1986 | Participa activament en diversos intents de reagrupament de l'esquerra política a Catalunya, com la "Conferència d'homes i dones d'esquerra". Forma part del jurat del Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials. |
1987 |
Deixa el càrrec de degà de la facultat de Dret. Publica el llibre Autonomies, federalisme i autodeterminació. |
| 1988 | Participa en la "Convenció per una majoria nacional i de progrés" i es presenta com a independent a la llista del PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya. |
| 1989 | Forma part, com a membre del partit, de la candidatura del PSC a les eleccions generals i és elegit diputat al Congrés dels Diputats. |
| 1991 | És designat ministre de Cultura en el govern socialista presidit per Felipe González. |
| 1992 | És nomenat vicepresident de la II Conferència de Ministres Europeus Responsables de Patrimoni Cultural. |
| 1993 | És elegit diputat a les eleccions generals i nomenat president de la Comissió d'Afers Exteriors del Congrés. És reelegit membre de les assemblees del Consell d'Europa i de la Unió Europea Occidental. |
| 1995 | És escollit vicepresident primer de la Comissió de Seguiment dels Estats membres del Consell d'Europa. |
| 1996 | És diputat al Congrés pel PSC, membre del Comitè Federal del PSOE i senador pel grup socialista. |
| 1998 | L'Ajuntament de Mollet del Vallès el declara Molletà Il·lustre i li lliura la Medalla de la Ciutat. |
| 1999 | A la tardor presenta el seu llibre autobiogràfic Una història optimista. Memòries. |
| 2000 | És elegit senador per l'Entesa Catalana del Progrés, en representació del Partit Socialista de Catalunya. |
| 2001 | Impulsa la creació del Comitè Català per als Refugiats ACNUR. |
| Finalitza la seva participació a la Comissió de Seguiment del Consell d'Europa, iniciada l'any 1997. | |
| 2003 | Se signa la cessió del fons documental a l'Ajuntament de Mollet del Vallès i la creació del Centre d'Estudis per la Democràcia. |
| L'Ajuntament de Barcelona li concedeix la Medalla d'Or de la ciutat. | |
| 2004 | La Universitat de Lleida el nomena doctor honoris causa. |
| Finalitza la seva participació a la Comissió d'Afers Jurídics i Drets Humans del Consell d'Europa, iniciada l'any 1994. | |
| 2005 | Es crea el Consell Assessor del Centre d'Estudis per la Democràcia. |
| 2007 | La Generalitat li concedeix la Creu de Sant Jordi. |
| 2008 | Es presenta el documental Bucarest, la memòria perduda, dirigit pel seu fill, Albert Solé |
| 2009 | El 4 de desembre Jordi Solé Tura mor. |
| 2010 | La Generalitat li concedeix la Medalla d'Or a títol pòstum. |
| El Congrés i el Senat li reten homenatge. | |
| Es constitueix el Grup d'Amics i Amigues de Jordi Solé Tura, a Mollet del Vallès |