Molletans il·lustres

La Medalla de la Ciutat és un reconeixement unànime i destacat a un ciutadà o una ciutadana de Mollet pel seu prestigi professional i pel seu molletanisme. És la distinció més important de la ciutat i dóna dret al tractament de molletà il·lustre.

Ostenten aquesta medalla el pintor Joan Abelló; el polític i intel·lectual Jordi Solé Tura; el compositor Josep Solà, l’actor Josep Maria Pou i el catedràtic en Farmàcia Josep M. Suñé i Arbussà.

Joan Abelló i Prat

(Mollet, 1922 – Barcelona, 2008)

El pintor i col·leccionista molletà, ànima i creador del Museu Abelló, va ser el primer molletà en rebre la Medalla de la Ciutat, l’any 1997.

Abelló neix a Mollet l’any 1922 i mor a Barcelona al 2008. S’inicia des de molt jove en el món de la pintura de forma autodidacta. Del seu període formatiu, cal destacar la influència de les obres que Joaquim Mir pintà durant la seva estada a Mollet, el mestratge de Pere Pruna, i la convivència de 14 anys a casa de Carles Pellicer.

Com molts artistes del segle XX, Abelló necessitava “alimentar-se” d’altres ambients i paisatges, i l’any 1962, marxà a Anglaterra. Posteriorment viatjà a Bèlgica i París, on hi va tenir un estudi durant llargues estades, i inicia una llarga etapa de viatges: Europa. Costa d’Ivori, Marroc, Nova York, Amèrica del Sud, Polinèsia, Àsia, Egipte... Entre mig de tots aquests viatges sempre retornava al seu estudi de Mollet, per reposar i expressar, a través de la seva obra, totes les experiències viscudes.

En paral·lel a la vessant artística, Abelló desenvolupà l’altra gran passió: el col·leccionisme, influït per l’atmosfera de Can Pellicer, pel taller de Miracle, on va aprendre restauració, per les visites al Mas Manolo o per la gran amistat amb Salvador Dalí i altres artistes coetanis. De mica en mica i portat per la necessitat d’envoltar-se d’objectes de gran bellesa, Joan Abelló va engrandir la seva heterogènia col·lecció, embrió del museu que ell, des de molt jove, va dir que algun dia tindria Mollet.

L’any 1996 va fer donació a l’Ajuntament del Mollet del Vallès del seu fons d’art i de la seva casa natal, es creà la Fundació Municipal Joan Abelló, que inaugurà el Museu Abelló el mes de març de 1999 i obria la Casa del Pintor l’any 2002. El mes de juliol de 2006, va fer una segona donació del seu taller i un fons d’art.

L’energia, la intuïció, la curiositat i una gran humanitat, heretada de les seves arrels més humils, defineixen Abelló com un dels personatges més emblemàtics del panorama artístic del s. XX.

Jordi Solé Tura 

(Mollet, 1930 – Barcelona, 2009)

Jordi Solé Tura va néixer a Mollet del Vallès el 23 de maig de 1930, en el si d’una família de forners. Va ser doctorat cum laude en Dret per la Universitat de Barcelona. S’inicià en el món de la política militant al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), en la clandestinitat, fet que el va dur a exiliar-se entre els anys 1960 i 1965. L’any 1969 va ser empresonat a la Model de Barcelona per participar en unes mobilitzacions en contra de la Llei de premsa del ministre d’Informació, Fraga Iribarne.

El 15 de juny de 1977, Solé Tura va obtenir l’escó de diputat pel PSUC en les primeres eleccions legislatives, i a l’octubre fou designat com a ponent constitucional. L’any 1979 formà part dels vint polítics catalans que redacten l’Estatut d’Autonomia. L’any 1991, en el govern de Felipe González, va ser designat ministre de Cultura.

Solé Tura sempre va mantenir el contacte amb la seva ciutat. L’any 1992, quan Mollet va ser subseu olímpica, fou un dels portadors de la torxa olímpica al seu pas per la ciutat. L’any 1998 l’Ajuntament de Mollet del Vallès li atorgà la Medalla de la Ciutat, màxima distinció, en reconeixement a la seva trajectòria política i acadèmica, així com al fet que aquesta trajectòria sempre hagués estat vinculada amb l’enaltiment del seu molletanisme i amb la promoció de la ciutat.

A partir de la voluntat expressada pel mateix Jordi Solé Tura de fer donació a la ciutat del seu arxiu personal, l’any 2003 es va crear el Centre d’Estudis per la Democràcia, un servei municipal sorgit amb la finalitat fonamental d’aprofundir els estudis i el coneixement sobre la democràcia i la figura del polític molletà. Formen part del consell assessor d’aquest centre nou catedràtics, antics companys i alumnes de Jordi Solé Tura, de diverses universitats catalanes.

Amb motiu de l’atorgament de la Medalla de la Ciutat, l’Ajuntament va editar el llibre Jordi Solé Tura, molletà il·lustre. Apunts d’una biografia.

Josep Solà i Sánchez

(Mollet, 1930 – Barcelona, 2009)

Josep Solà i Sánchez va néixer a Mollet el 18 d’agost de 1930. Va començar els estudis de música amb el mestre molletà Àngel Catafau i continuà la seva formació al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, però l'abandonà i aprengué els fonaments de l'harmonia amb el mestre Joan Suñé i Sintes. Interessat en la música popular, destacà especialment en la composició de balls i cançons. Formà part de les orquestres de ball d'Eduardo Gadea i Lorenzo Gonzalez, fins que l'any 1958 funda la seva pròpia, anomenada Conjunto José Sola o José Sola y su orquesta. Va actuar a les principals sales de ball de Barcelona (el Salón Rio, El Cortijo i Rigat) i Madrid (sala Pasapoga i el Castellana Hilton), obtenint-ne diversos premis com a millor orquestra de l'any. Des dels anys seixanta als vuitanta, moltes de les seves composicions foren interpretades per cantants i grups de música, com per exemple, Muchacha bonita de Los Sirex, No lo ves de Los Mustang, i també cançons d'Antonio Machín, José Guardiola, Ramon Calduch, entre d'altres.

L'any 1958 coneix a Juli Coll i Enric Esteva, director i productor de la pel·lícula Un vaso de whisky, que li proposen fer la banda sonora juntament amb Xavier Montsalvatge. La pel·lícula va tenir notable èxit, ja que va emprar per primer cop el jazz en una banda sonora d'un llargmetratge espanyol. A partir d'aleshores, compon una seixantena de bandes sonores de pel·lícules i curtmetratges. 

L'any 1960 comença a treballar a Ràdio Barcelona al programa de Joaquín Soler Serrano com a responsable de l'ambientació musical, després ocuparà el mateix càrrec al programa de Luis del Olmo a Radio Nacional de España, i posteriorment, s'incorporarà a la plantilla de TVE l'any 1972. En aquesta etapa, va destacar com a director d'orquestra i compositor de música per a novel·les, sintonies i programes especials. Per altra banda, també és nomenat director musical dels segells discogràfics Columbia i Belter, i conseller de la Societat General d'Autors (SGAE) l'any 1968.

També destacà en la composició de la música simfònica, com per exemple Divertimento tonal, estrenada l'any 1999 al Palau de la Música Catalana, o Aires mediterranis; i com a prolífic compositor de sardanes, destacant-ne Mollet, Ciutat Pubilla (1992) o El campanar de Mollet, així com d'altres premiades al certamen Ceret-Banyoles. Va arribar a tenir registrades 749 obres musicals i fou impulsor del Premi de Composició de Sardanes de l'SGAE.

En l'àmbit local, va compondre l'himne del Club Bàsquet Mollet l'any 1955 amb motiu de la celebració del seu 25è aniversari. També va dedicar cançons a altres entitats del municipi: la Banda de Joves Músics de Mollet, els Castellers, les Colles de Ball de Gitanes, etc. Per aquest motiu, el Ple de l'Ajuntament va aprovar del 25 de gener de 2001 imposar-li la Medalla de la Ciutat pel reconeixement del seu treball. Amb motiu d'aquesta distinció, l'Ajuntament va editar el llibre Josep Solà, músic molletà. Revista Notes (Jaume Boix Pujol). L'any següent se li va posar el nom d'una plaça al barri de Santa Rosa.

Josep Maria Pou i Serra

(Mollet, 1944)

Josep Maria Pou i Serra va néixer a Mollet del Vallès el 1944. És un director i actor català que ha desenvolupat la seva carrera en el món del cinema, el teatre i la televisió. Interessat pel teatre des de ben jove, acompanyava el pare al Teatre del Centre Parroquial, on va començar fent petits papers. L’any 1964, farà de presentador en la inauguració del casal Cultural.

Se n'anà a Madrid per estudiar arts escèniques, on començà la seva carrera artística. No fou fins al 1987 quan, invitat pel Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, s'instal·là al Teatre Romea i realitzà per primera vegada teatre en català. 

Debutà el 1970 al Teatro María Guerrero de Madrid i al llarg de la seva carrera ha protagonitzat més de 40 muntatges teatrals. L'any 2003 debutà com a director teatral amb el muntatge Bartleby, l'escrivent, al qual seguí La cabra o Qui és Sylvia? l'any 2005. El 2006 assumí la direcció artística del teatre Goya de Barcelona.
El 2004 fou guardonat amb el Premi Nacional de Teatre, concedit per la Generalitat de Catalunya. El 2006 fou guardonat amb el Premio Nacional de Teatro, concedit pel Ministeri de Cultura espanyol i l'any 2007 ha estat guardonat amb el Premi Internacional Terenci Moix en la categoria d'espectacle de l'any en arts escèniques per La cabra o Qui és Sylvia?, d'Edward Albee.

A l'octubre de 2008 va reinaugurar el teatre Goya de Barcelona, amb l'obra Els nois d'història. També porta la direcció artística del Teatro la Latina de Madrid.

El Govern de la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi l'11 d'abril de 2017.

En cinema ha desenvolupat una llarga carrera iniciada durant la dècada del 1960, sota les ordres de directors com Alejandro Amenábar, José Luis Garci, Marta Balletbò-Coll, Carlos Saura, Ventura Pons, Josep Maria Forn, Fernando Colomo, Francesc Betriu, Pilar Miró, Montxo Armendáriz, Francesc Bellmunt, Pere Portabella, José María Forqué o Francesc Rovira-Beleta. També ha destacat a la televisió, participant en diverses sèries, tant en l’àmbit espanyol com a la televisió catalana.

 L'Ajuntament de Mollet aprovà concedir-li la Medalla de la Ciutat el novembre del 2002. Amb motiu d'aquest reconeixement, el consistori va editar el llibre Josep Maria Pou, molletà il·lustre.

Josep M. Suñé i Arbussà

(Mollet, 1928 – Barcelona 2017)

Neix a Mollet del Vallès el 5 de maig de 1928. Fill del compositor molletà Antoni Suñé i de la mestra Carmela Arbussà.

Va compaginar els estudis de Magisteri amb la llicenciatura en Farmàcia. El 1950 es va llicenciar en Farmàcia per la Universitat de Barcelona. El mateix any va obtenir una plaça al cos de Farmacèutics Titulars. El 1955 va doctorar-se amb la tesi titulada “Estudio de emulsiones consistentes y excipientes emulgentes para pomadas: Excipientes absorbentes”, amb la qual va obtenir premi extraordinari (1958) i el premi ‘Clarina’ per la Real Academia de Farmacia de Madrid (1956).

El 1958 va obtenir la càtedra de Farmàcia Galènica, Tècnica Professional i Legislació Comparada a la Universitat de Granada, on va exercir fins al 1971. Aquest any guanya i inaugura la càtedra d’Història de la Farmàcia i Legislació de la Universitat de Barcelona, on va exercir fins que es va jubilar, el 1998.

El 1965 va editar “Apuntes de Farmacia Galénica”, reeditats el 1968, amb els quals s’han format centenars de famarcèutics. El 1966 es va publicar el seu tractat de “Legislación Farmacéutica Española”, el qual es va convertir en referent per a totes les universitats espanyoles i del qual s’han imprès onze edicions. Ja a la Universitat de Barcelona, va dirigir el departament d’Història de la Farmàcia i Legislació de la Universitat, entre 1971 i 1986. El 1986 va ser nomenat Farmacèutic Especialista en Farmàcia Hospitalària.

La relació amb la seva ciutat natal es va centrar fonamentalment al Centre Parroquial (1945-1955), on va participar activament i on va tenir un paper important en el grup de teatre. També hi va fundar la biblioteca (1947), la secció arqueològica i va ser l’ànima de la seva revista Sembra (1949-1957). L’any 2000 va donar a l’Arxiu Històric Municipal un fons de 12.000 documents sobre cartells, articles, programes, etc. de l’activitat cultural i religiosa a Mollet des dels anys 40. A més, fou col·laborador de la revista Notes i del Centre d’Estudis Molletans.

L'Ajuntament de Mollet va concedir-li la Medalla de la Ciutat l'octubre de l'any 2013. Amb motiu d'aquest reconeixement es va editar el llibre Josep Maria Suñé Arbussà, molletà il·lustre.