Stolpersteine. Homenatge als molletans deportats als camps nazis
Homenatge als molletans deportats als camps nazis
Havien viscut intensament, havien estimat apassionadament i havien treballat amb convicció i fermesa –i fins i tot lluitat– per construir un país més just i pròsper on viure en democràcia. Només van cometre un error: estar en el lloc i el moment equivocats, sense cap opció de triar el destí ni escapatòria.
Eren joves, amb tota una vida pel davant, quan, com molts altres molletans i molletanes, van deixar enrere tot allò que estimaven i van prendre el difícil camí de l’exili. França els va rebre amb reticència i hostilitat. El joves, encara amb certa esperança, van ingressar a les companyies de treballadors estranger. Dels camp de refugiats de sud van anar al nord i a l’est del país per reforçar les defenses militars davant l’eventualitat del conflicte bèl·lic. Allà van treballar dur a canvi de res. L’esclat del gran conflicte bèl·lic els va enxampar de ple. Però si tot això no fos prou, cinc dels nostres molletans van tenir l’adversitat de ser arrestats i deportats als camps d’extermini nazi. Allà, a Mauthausen-Gusen, els van classificar com apàtrides i els van assassinar.
Stolpersteine
Ein Stein, Ein Name, Ein Mensch. Una pedra, un nom, una persona. Stolpersteine, pedra que fa ensopegar, és un projecte artístic dissenyat per Gunter Demnig (Berlín, 1947). Com ens recorda ell mateix, "no hi ensopeguem amb els peus, sinó amb el cap i el cor".
El maig de 1996 a Berlín es van col·locar les primeres. Dedicades a persones jueves residents al barri de Kreuzberg víctimes del règim nacionalsocialista. S’instal·len davant la darrera residència on va viure en llibertat la persona.
Es tracta d’un projecte que relaciona art i memòria per retre homenatge a una víctima del nacionalsocialisme.
Cada llamborda Stolpersteine es fa a mà i és única, un gest de respecte i d’humanitat que vol contrastar amb l’exterminació mecànica i indiscriminada dels règims feixistes. Les fa l’escultor Michael Friedrichs-Friedlaender al seu estudi dels afores de Berlín.
Les platejades recorden les víctimes del franquisme i les daurades les del nazisme.
Molletans deportats als camps nazis
Vicenç Bachs Vilà
(Mollet del Vallès, 1906 – Mauthausen-Gusen, 1941)
Llamborda situada al c. Félix Ferran 4
Treballava de tintorer a la fàbrica tèxtil de Can Fàbregas. Allà, els companys, li deien l’àngel de la guarda, perquè era un manetes sempre disposat a reparar qualsevol màquina espatllada. Bachs simpatitzava amb les idees col·lectivitzadores dels anarquistes i va formar part del comitè obrer de la fàbrica. Era militant d’ERC i de la CNT.
El 24 de maig de 1934 es casa amb Rosa Fransí Mayoles. Tindran un fill, el Jordi.
Durant la Guerra Civil, combat en el front del Segre amb la 26a Divisió de l’Exèrcit Popular. Amb la desfeta de l’exèrcit republicà passa la frontera per Puigcerdà entre el 28 i el 29 de gener de 1939.
Des de l’exili a França mantindrà correspondència amb la seva esposa. Cartes d’amor i esperança en un context tràgic, que constitueixen una important i emotiva font d’informació.
Durant la Guerra Civil, combat en el front del Segre amb la 26a Divisió de l’Exèrcit Popular. Amb la desfeta de l’exèrcit republicà passa la frontera per Puigcerdà entre el 28 i el 29 de gener de 1939.
Des de l’exili a França mantindrà correspondència amb la seva esposa. Cartes d’amor i esperança en un context tràgic, que constitueixen una important i emotiva font d’informació.
El febrer de 1939 arriba al camp d’internament de Lo Vernet (Arieja). Entre juliol i agost de 1939 ingressa voluntàriament en la 77è Companyia de Treballadors Estrangers de Mailly-le-Camp (Aube). Entre setembre i octubre de 1939 es traslladat a Rambervillers (Vosges) i, el febrer de 1940, a tocar de la frontera amb Alemanya, on treballarà en el reforçament de la Línia Maginot.
Entre juny de 1940 i gener de 1941 és arrestat pels nazis i traslladat al frontstalag 140 de Belfort (Territori de Belfort, França). Després, passa a l’stalag XI-B de Bad Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya). El 27 de gener de 1941 ingressa al camp de Mauthausen (Àustria). El 21 d’abril de 1941 el traslladen al bloc 10 de Gusen, on l’assassinen el 7 de juliol de 1941, a l’edat de 34 anys.
Pere Cuyàs Niubó
(Mollet del Vallès, 1905 – Mauthausen-Gusen, 1941)
Llamborda situada a la Ronda d'Orient, 2
Segons la informació que figura als arxius de deportats, va néixer a Mollet però ben poca cosa sabem dels anys previs a l’exili i la deportació. No hi ha rastre documental d’ell però sí dels que, molt probablement, serien el seu pare i el seu avi. Quan el Pere encara era un nen o a tot estirar un jove adolescent, tot sembla indicar que la família marxa a viure a Barcelona. Allà, anys després, sembla que el Pere es va casar. A Mollet hi continuarà vivint una tieta fins a l’any 1940.
No sabem quan marxa a l’exili ni quin periple segueix. Sembla que va ingressar en una companyia de treballadors estrangers.
Es desconeix quan ni on és arrestat pels nazis. Passa per l’stalag V-D d’Estrasburg (Baix Rin, França). L’11 de desembre de 1940 el traslladen en tren al camp de Mauthausen (Àustria), on ingressa el 13 de desembre de 1940. El 20 d’octubre de 1941 el traslladen a Gusen, on l’assassinen el 26 de desembre de 1941, a l’edat de 36 anys.
Antonio López Tarragona
(Lúcar, Almeria, 1910 – Mauthausen-Gusen, 1941)
Llamborda situada al c. Compte d'Urgell, 26 (Can Lledó)
Molt probablement arriba a Mollet, l’any 1923, amb els seus pares i germans. Tot sembla indicar que s’instal·len, com moltes altres famílies nouvingudes, a can Lledó. Més endavant, quan l’Antonio ja és a l’exili la família es traslladarà al carrer de Gallecs.
Sembla que mai es va casar ni va tenir fills.
No sabem quan marxa a l’exili ni quin periple segueix. En data desconeguda ingressa en una companyies de treballadors estrangers.
Tot apunta a que és arrestat pels nazis en algun indret de la regió dels Alts de França, entre finals de maig i principis de juny de 1940. Sabem que és enviat a Baviera (Alemanya). Primer, passarà per l’stalag XIII-A de Hohenfels; i, despès, pel VII-A de Moosburg an der Isar. El 5 d’agost el traslladen en tren al camp de Mauthausen (Àustria), on ingressa el dia següent. El 24 de gener de 1941 el traslladen a Gusen, on serà assassinat el 15 de novembre de 1941, a l’edat de 31 anys.
Joan Molins Maynou
(Mollet del Vallès, 1911 – Mauthausen-Gusen, 1941)
Llamborda situada al C. Berenguer III, 12
Treballava de tintorer a la fàbrica tèxtil de Can Mulà i, els diumenges, feia de taxista. Afiliat a la CNT per motius laborals però sense militància activa.
Es casa amb Maria Cid Lleonard. Tindran una filla, la Pilar.
Quan comença la Guerra Civil, col·labora amb la República com a xofer voluntari, destinat a Figueres. La fi del conflicte bèl·lic el sorprèn a Madrid. A Mollet l’esperaven els franquistes perquè pensaven que, com a xofer, podia ser una font d’informació. Coneixedor d’això, fuig a Olot i d’allà a Figueres i França, on creua la frontera l’abril de 1939.
A França, és reclòs al camp de refugiats de Sant Cebrià (Rosselló). L’obliguen a ingressar en la 117à Companyia de Treballadors Estrangers i l’envien a Arnèke (Nord), a tocar de la frontera amb Bèlgica, on arriba el 22 de desembre de 1939 per treballar en el reforçament de la frontera. Allà coincidirà amb el molletà Joan Tura Ros, amb qui compartirà el mateix periple.
El maig de 1940, la 117à Companyia de Treballadors Estrangers es troba immersa en la batalla de Dunkerque (Nord, França). El 4 de juny de 1940 és arrestat pels nazis a Dunkerque i traslladat a l’stalag I-B d’Olsztynek (Vàrmia i Masúria, Polònia). El 6 d’agost de 1940 el traslladen en tren al camp de Mauthausen (Àustria), via Hohenstein-Ernstthal (Saxònia, Alemanya). El 9 d’agost de 1940 ingressa a Mauthausen (Áustria). El 24 de gener de 1941 el traslladen a Gusen, on l’assassinen el 23 d’octubre de 1941, a l’edat de 30 anys.
“M3622: Joan Molins Maynoa, la història d’un català a Mauthausen” (Ester Barrachina)
Joan Tura Ros
(Mollet del Vallès, 1912 – Mauthausen-Gusen, 1941)
Llamborda situada al c. Compte d'Urgell, 21 (Can Pinyonaire)
Estudiant brillant, pagès de professió, activista i defensor de l’associacionisme agrari i dels principis rabassaires. Es defensava bé amb els idiomes i sabia de números: des del Sindicat Agrícola de Mollet aconseguirà els certificats internacionals per a l’exportació de patata primerenca, assumirà les relacions internacionals de la Unió de Rabassaires de Catalunya, serà el responsable financer de la Societat de Socors Mutus, impulsarà la Mútua Agropecuària...
El 1933, es casa amb Roser Mas Giménez. Tindran quatre fills: la Nuria, la Neus, el Feliu i el Josep.
El 26 de gener de 1939, el seu pare –l'excaldade Feliu Tura Valldeoriola– marxa a l’exili sense que pràcticament ningú ho sàpiga. Quan el Joan n’és coneixedor, marxa a buscar-lo. Es retroben a Girona i, el 7 de febrer, pare i fill passen a França pel coll de Banyuls. El 13 de febrer, ingressen en el camp d’Argelers (Rosselló). El 14 de juny els traslladen al camp d’Agde (Erau), on els utilitzaran com a mà d’obra per a la verema. El 10 d’octubre, acabada la verema, els traslladen al camp de Sant Cebrià de Rosselló. Al desembre, pare i fill se separen. Obliguen al Joan a ingressar en la 117à Companyia de Treballadors Estrangers i l’envien a Arnèke (Nord), a tocar de la frontera amb Bèlgica, on treballarà en el reforçament de la frontera. Allà coincidirà amb el molletà Joan Molins Maynou, amb qui compartirà el mateix periple.
El maig de 1940, la 117à Companyia de Treballadors Estrangers es troba immersa en la batalla de Dunkerque (Nord). El 4 de juny, el Joan és arrestat pels nazis i traslladat a l’stalag I-B d’Olsztynek (Vàrmia i Masúria, Polònia). El 6 d’agost de 1940 el traslladen en tren al camp de Mauthausen (Àustria), via Hohenstein-Ernstthal (Saxònia, Alemanya). El 9 d’agost de 1940 ingressa a Mauthausen (Áustria). El 29 de març de 1941 el traslladen a Gusen, on l’assassinen el 23 d’octubre de 1941, a l’edat de 29 anys.
Stolpersteine. Homenatge als molletans deportats als camps nazis
(Més informació clicant la imatge)
Bibliografia
Bibliografia dels molletans deportats als camps nazis
Mapa de localització dels Stolpersteine en memòria dels molletans deportats als camps nazis
Video d'homenatge
Video de l'acte d’homenatge als molletans deportats als camps nazis
Imatges relacionades
