Stolpersteine. Homenatge als molletans deportats als camps nazis https://www.molletvalles.cat/@@site-logo/logo-mollet-del-valles-blanc.svg

Stolpersteine. Homenatge als molletans deportats als camps nazis

Homenatge als molletans deportats als camps nazis

Havien viscut intensament, havien estimat apassionadament i havien treballat amb convicció i fermesa –i fins i tot lluitat– per construir un país més just i pròsper on viure en democràcia. Només van cometre un error: estar en el lloc i el moment equivocats, sense cap opció de triar el destí ni escapatòria.

Eren joves, amb tota una vida pel davant, quan, com molts altres molletans i molletanes, van deixar enrere tot allò que estimaven i van prendre el difícil camí de l’exili. França els va rebre amb reticència i hostilitat. El joves, encara amb certa esperança, van ingressar a les companyies de treballadors estranger. Dels camp de refugiats de sud van anar al nord i a l’est del país per reforçar les defenses militars davant l’eventualitat del conflicte bèl·lic. Allà van treballar dur a canvi de res. L’esclat del gran conflicte bèl·lic els va enxampar de ple. Però si tot això no fos prou, cinc dels nostres molletans van tenir l’adversitat de ser arrestats i deportats als camps d’extermini nazi. Allà, a  Mauthausen-Gusen, els van classificar com apàtrides i els van assassinar.


Stolpersteine

Llamborda Stolpersteine amb el nom gravat del seu creador Gunter Demnig

 

Ein Stein, Ein Name, Ein Mensch. Una pedra, un nom, una persona. Stolpersteine, pedra que fa ensopegar, és un projecte artístic dissenyat per Gunter Demnig (Berlín, 1947). Com ens recorda ell mateix, "no hi ensopeguem amb els peus, sinó amb el cap i el cor".

El maig de 1996 a Berlín es van col·locar les primeres. Dedicades a persones jueves residents al barri de Kreuzberg víctimes del règim nacionalsocialista. S’instal·len davant la darrera residència on va viure en llibertat la persona.

Es tracta d’un projecte que relaciona art i memòria per retre homenatge a una víctima del nacionalsocialisme.

Cada llamborda Stolpersteine es fa a mà i és única, un gest de respecte i d’humanitat que vol contrastar amb l’exterminació mecànica i indiscriminada dels règims feixistes. Les fa l’escultor Michael Friedrichs-Friedlaender al seu estudi dels afores de Berlín.

Les platejades recorden les víctimes del franquisme i les daurades les del nazisme.

Per saber-ne més

Molletans deportats als camps nazis

Vicenç Bachs Vilà

(Mollet del Vallès, 1906 – Mauthausen-Gusen, 1941)

Llamborda situada al c. Félix Ferran 4 

La pedra Stolpersteine que recorda on visqué Vicenç Bach Vilà. Es pot veure a C. Fèlix Ferran, 4.

Treballava de tintorer a la fàbrica tèxtil de Can Fàbregas. Allà, els companys, li deien  l’àngel de la guarda, perquè era un manetes sempre disposat a reparar qualsevol màquina espatllada. Bachs simpatitzava amb les idees col·lectivitzadores dels anarquistes i va formar part del comitè obrer de la fàbrica. Era militant d’ERC i de la CNT.

El 24 de maig de 1934 es casa amb Rosa Fransí Mayoles. Tindran un fill, el Jordi.

Durant la Guerra Civil, combat en el front del Segre amb la 26a Divisió de l’Exèrcit Popular. Amb la desfeta de l’exèrcit republicà passa la frontera per Puigcerdà entre el 28 i el 29 de gener de 1939.

Des de l’exili a França mantindrà correspondència amb la seva esposa. Cartes d’amor i esperança en un context tràgic, que constitueixen una important i emotiva font d’informació.

                                                   Vicenç Bachs Vilà. Font: família Bachs Fransí.

Durant la Guerra Civil, combat en el front del Segre amb la 26a Divisió de l’Exèrcit Popular. Amb la desfeta de l’exèrcit republicà passa la frontera per Puigcerdà entre el 28 i el 29 de gener de 1939.

Des de l’exili a França mantindrà correspondència amb la seva esposa. Cartes d’amor i esperança en un context tràgic, que constitueixen una important i emotiva font d’informació.

El febrer de 1939 arriba al camp d’internament de Lo Vernet (Arieja). Entre juliol i agost de 1939 ingressa voluntàriament en la 77è Companyia de Treballadors Estrangers de Mailly-le-Camp (Aube). Entre setembre i octubre de 1939 es traslladat a Rambervillers (Vosges) i, el febrer de 1940, a tocar de la frontera amb Alemanya, on treballarà en el reforçament de la Línia Maginot.

Entre juny de 1940 i gener de 1941 és arrestat pels nazis i traslladat al frontstalag 140 de Belfort (Territori de Belfort, França). Després, passa a l’stalag XI-B de Bad Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya). El 27 de gener de 1941 ingressa al camp de Mauthausen (Àustria). El 21 d’abril de 1941 el traslladen al bloc 10 de Gusen, on l’assassinen el 7 de juliol de 1941, a l’edat de 34 anys.

“De l’esperança d’una vida a França a l’extermini per apàtrida. Correspondència del molletà Vicenç Bachs Vilà (1906-1941)" (Montserrat Tura i Camafreita) 

Pere Cuyàs Niubó

(Mollet del Vallès, 1905 – Mauthausen-Gusen, 1941)

Llamborda situada a la Ronda d'Orient, 2                                                                                 

Segons la informació que figura als arxius de deportats, va néixer a Mollet però ben poca cosa sabem dels anys previs a l’exili i la deportació. No hi ha rastre documental d’ell però sí dels que, molt probablement, serien el seu pare i el seu avi. Quan el Pere encara era un nen o a tot estirar un jove adolescent, tot sembla indicar que la família marxa a viure a Barcelona. Allà, anys després, sembla que el Pere es va casar. A Mollet hi continuarà vivint una tieta fins a l’any 1940.                                        

La pedra Stolpersteine que recorda on visqué Pere Cuyàs Niubó. Es pot veure a la Ronda d'Orient, 2   No sabem quan marxa a l’exili ni quin periple segueix. Sembla que va ingressar en una companyia de treballadors estrangers.

Es desconeix quan ni on és arrestat pels nazis. Passa per l’stalag V-D d’Estrasburg (Baix Rin, França). L’11 de desembre de 1940 el traslladen en tren al camp de Mauthausen (Àustria), on ingressa el 13 de desembre de 1940. El 20 d’octubre de 1941 el traslladen a Gusen, on l’assassinen el 26 de desembre de 1941, a l’edat de 36 anys.

Antonio López Tarragona

(Lúcar, Almeria, 1910 – Mauthausen-Gusen, 1941)

Llamborda situada al c. Compte d'Urgell, 26 (Can Lledó)

La pedra Stolpersteine que recorda on visqué Antonio López Tarragona. Es pot veure  al c. Compte d'Urgell, 26 (Can Lledó)

Molt probablement arriba a Mollet, l’any 1923, amb els seus pares i germans. Tot sembla indicar que s’instal·len, com moltes altres famílies nouvingudes, a can Lledó. Més endavant, quan l’Antonio ja és a l’exili la família es traslladarà al carrer de Gallecs.

Sembla que mai es va casar ni va tenir fills.

No sabem quan marxa a l’exili ni quin periple segueix. En data desconeguda ingressa en una companyies de treballadors estrangers.

Tot apunta a que és arrestat pels nazis en algun indret de la regió dels Alts de França, entre finals de maig i principis de juny de 1940. Sabem que és enviat a Baviera (Alemanya). Primer, passarà per l’stalag XIII-A de Hohenfels; i, despès, pel VII-A de Moosburg an der Isar. El 5 d’agost el traslladen en tren al camp de Mauthausen (Àustria), on ingressa el dia següent. El 24 de gener de 1941 el traslladen a Gusen, on serà assassinat el 15 de novembre de 1941, a l’edat de 31 anys.

Joan Molins Maynou

(Mollet del Vallès, 1911 – Mauthausen-Gusen, 1941)

Llamborda situada al C. Berenguer III, 12 

La pedra Stolpersteine que recorda on visqué Joan Molins Maynou. Es pot veure al C. Berenguer III, 12

Treballava de tintorer a la fàbrica tèxtil de Can Mulà i, els diumenges, feia de taxista. Afiliat a la CNT per motius laborals però sense militància activa.

Es casa amb Maria Cid Lleonard. Tindran una filla, la Pilar.

Quan comença la Guerra Civil, col·labora amb la República com a xofer voluntari, destinat a Figueres. La fi del conflicte bèl·lic el sorprèn a Madrid. A Mollet l’esperaven els franquistes perquè pensaven que, com a xofer, podia ser una font d’informació. Coneixedor d’això, fuig a Olot i d’allà a Figueres i França, on creua la frontera l’abril de 1939. 

Joan Molins Maynou amb el seu taxi, un Hispano-Suiza. Font: família Molins Cid.

A França, és reclòs al camp de refugiats de Sant Cebrià (Rosselló). L’obliguen a ingressar en la 117à Companyia de Treballadors Estrangers i l’envien a Arnèke (Nord), a tocar de la frontera amb Bèlgica, on arriba el 22 de desembre de 1939 per treballar en el reforçament de la frontera. Allà coincidirà amb el molletà Joan Tura Ros, amb qui compartirà el mateix periple.

El maig de 1940, la 117à Companyia de Treballadors Estrangers es troba immersa en la batalla de Dunkerque (Nord, França). El 4 de juny de 1940 és arrestat pels nazis a Dunkerque  i traslladat a l’stalag I-B d’Olsztynek (Vàrmia i Masúria, Polònia). El 6 d’agost de 1940 el traslladen en tren al camp de Mauthausen (Àustria), via Hohenstein-Ernstthal (Saxònia, Alemanya). El 9 d’agost de 1940 ingressa a Mauthausen (Áustria). El 24 de gener de 1941 el traslladen a Gusen, on l’assassinen el 23 d’octubre de 1941, a l’edat de 30 anys.

“M3622: Joan Molins Maynoa, la història d’un català a Mauthausen” (Ester Barrachina)

Joan Tura Ros 

(Mollet del Vallès, 1912 – Mauthausen-Gusen, 1941)

Llamborda situada al c. Compte d'Urgell, 21 (Can Pinyonaire)

La pedra Stolpersteine que recorda on visqué Juan Tura Ros. Es pot veure al c. Compte d'Urgell, 21 (Can Pinyonaire)

Estudiant brillant, pagès de professió, activista i defensor de l’associacionisme agrari i dels principis rabassaires. Es defensava bé amb els idiomes i sabia de números: des del Sindicat Agrícola de Mollet aconseguirà els certificats internacionals per a l’exportació de patata primerenca, assumirà les relacions internacionals de la Unió de Rabassaires de Catalunya, serà el responsable financer de la Societat de Socors Mutus, impulsarà la Mútua Agropecuària...

El 1933, es casa amb Roser Mas Giménez. Tindran quatre fills: la Nuria, la Neus, el Feliu i el Josep.

La fotografia més completa que es conserva de la família Tura Mas. Joan Tura Ros i Roser Mas Giménez amb els seus tres fills d’aleshores: Núria, Neus i Feliu. Encara hauria de néixer el Josep, però mai podrien fer-se una fotografia junts. Fotografia feta per Jaume Bernials el desembre de 1938. Font: família Tura Mas.

El 26 de gener de 1939, el seu pare –l'excaldade Feliu Tura Valldeoriola– marxa a l’exili sense que pràcticament ningú ho sàpiga. Quan el Joan n’és coneixedor, marxa a buscar-lo. Es retroben a Girona i, el 7 de febrer, pare i fill passen a França pel coll de Banyuls. El 13 de febrer, ingressen en el camp d’Argelers (Rosselló). El 14 de juny els traslladen al camp d’Agde (Erau), on els utilitzaran com a mà d’obra per a la verema. El 10 d’octubre, acabada la verema, els traslladen al camp de Sant Cebrià de Rosselló. Al desembre, pare i fill se separen. Obliguen al Joan a ingressar en la 117à Companyia de Treballadors Estrangers i l’envien a Arnèke (Nord), a tocar de la frontera amb Bèlgica, on treballarà en el reforçament de la frontera. Allà coincidirà amb el molletà Joan Molins Maynou, amb qui compartirà el mateix periple.

El maig de 1940, la 117à Companyia de Treballadors Estrangers es troba immersa en la batalla de Dunkerque (Nord). El 4 de juny, el Joan és arrestat pels nazis i traslladat a l’stalag I-B d’Olsztynek (Vàrmia i Masúria, Polònia). El 6 d’agost de 1940 el traslladen en tren al camp de Mauthausen (Àustria), via Hohenstein-Ernstthal (Saxònia, Alemanya). El 9 d’agost de 1940 ingressa a Mauthausen (Áustria). El 29 de març de 1941 el traslladen a Gusen, on l’assassinen el 23 d’octubre de 1941, a l’edat de 29 anys.

“Joan Tura Ros (1912-1941), el pagès molletà estudiós i diligent que morí a Mauthausen. Un cruel camí, una fonda absència” (Montserrat Tura i Camafreita)

Stolpersteine. Homenatge als molletans deportats als camps nazis

                 (Més informació clicant la imatge)

                Accés a més informació i mapa de localització de les llambordes

Bibliografia 

Bibliografia dels molletans deportats als camps nazis

Mapa de localització dels Stolpersteine en memòria dels molletans deportats als camps nazis       

                           Mapa de localització de les llambordes

Video d'homenatge                        

Video de l'acte d’homenatge als molletans deportats als camps nazis 

Imatges relacionades

Joan Molins Maynou. Font: família Molins Cid.
Joan Molins Maynou. Font: família Molins Cid.
Joan Molins Maynou amb la seva esposa, Maria Cid Lleonard. Font: família Molins Cid.
Joan Molins Maynou amb la seva esposa, Maria Cid Lleonard. Font: família Molins Cid.
Joan Molins i Joan Tura. Els dos Joans de Mollet amb un altre company de la 117a Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). A l’esquerra Joan Tura Ros i, al centre, Joan Molins Maynou. Font: família Molins Cid.
Joan Molins i Joan Tura. Els dos Joans de Mollet amb un altre company de la 117a Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). A l’esquerra Joan Tura Ros i, al centre, Joan Molins Maynou. Font: família Molins Cid.
El matrimoni Tura Mas amb les dues filles, Jaume Bernials, que vivia a Can Pinyonaire, l’Andreu i el Tonet, que s’hi refugiaren fugint de Lleida, l’Anna Sabaté, miliciana del POUM, i d’altres companys de la Unió de Rabassaires. Estiu de 1938. Fotografia de Josep M. Sagarra. Font: família Tura Mas.
El matrimoni Tura Mas amb les dues filles, Jaume Bernials, que vivia a Can Pinyonaire, l’Andreu i el Tonet, que s’hi refugiaren fugint de Lleida, l’Anna Sabaté, miliciana del POUM, i d’altres companys de la Unió de Rabassaires. Estiu de 1938. Fotografia de Josep M. Sagarra. Font: família Tura Mas.
Joan Tura Ros i la seva esposa, Roser Mas Giménez, l'estiu de 1938. Aprofiten el permís del servei militar del Joan per recollir la patata primerenca, un dels productes que els va donar viabilitat econòmica. Fotografia de Josep M. Sagarra i Plana, qui fou fotògraf de la Generalitat i fotoperiodista prestigiós. Depurat pel franquisme, se li negà el carnet i no va tornar a publicar a cap diari. Font: família Tura Mas.
Joan Tura Ros i la seva esposa, Roser Mas Giménez, l'estiu de 1938. Aprofiten el permís del servei militar del Joan per recollir la patata primerenca, un dels productes que els va donar viabilitat econòmica. Fotografia de Josep M. Sagarra i Plana, qui fou fotògraf de la Generalitat i fotoperiodista prestigiós. Depurat pel franquisme, se li negà el carnet i no va tornar a publicar a cap diari. Font: família Tura Mas.
Llamborda de Vicenç Bachs Vilà
Llamborda de Vicenç Bachs Vilà
Llamborda de Pere Cuyàs Niubó
Llamborda de Pere Cuyàs Niubó
Llamborda d'Antonio López Tarragona
Llamborda d'Antonio López Tarragona
Llamborda de Joan Molins Maynou
Llamborda de Joan Molins Maynou
Llamborda de Joan Tura Ros
Llamborda de Joan Tura Ros
L’alcaldessa de Mollet del Vallès, Mireia Dionisio Calé i la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González fent l’ofrena d’una rosa blanca. Ho van fer a cadascuna de les llambordes que estan situades davant dels domicilis on van viure els 5 molletans.
L’alcaldessa de Mollet del Vallès, Mireia Dionisio Calé i la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González fent l’ofrena d’una rosa blanca. Ho van fer a cadascuna de les llambordes que estan situades davant dels domicilis on van viure els 5 molletans.
Acte d'homenatge a la Masia Can Lledó (5.11.2023)
Acte d'homenatge a la Masia Can Lledó (5.11.2023)
Moment de l'acte d'homenatge (d'esquerra a dreta: la regidora responsable del Centre d'Estudis Molletans, Estela Mas Cagide, l'alcaldessa de Mollet del Vallès, Miriea Dionisio Calé i la consellera de Justicia, Drets i Memòria  Gemma Ubasart i González)
Moment de l'acte d'homenatge (d'esquerra a dreta: la regidora responsable del Centre d'Estudis Molletans, Estela Mas Cagide, l'alcaldessa de Mollet del Vallès, Miriea Dionisio Calé i la consellera de Justicia, Drets i Memòria Gemma Ubasart i González)

T'ha estat útil aquesta pàgina?

4
0