Símbols de la ciutat
Els símbols de la ciutat representen la història, les institucions i el conjunt de la ciutadania de Mollet. Per aquesta raó, mereixen respecte i sempre cal usar-los amb la consideració que atorga allò que sintetitzen. L'ús dels símbols està regulat i protegit legalment.
L'historiador Joan Galtés escriu que el senyal heràldic de Mollet ha estat sempre un moll, un tipus de peix, posat en un escut o en un segell i que es va començar a usar a la segona meitat del segle XIV. Al campanar de Sant Vicenç podem veure el moll en un escut esculpit en una gàrgola, de finals del segle XVI. L'escut té caràcter de senyal parlant, pel paral·lelisme que s'establí antigament entre els mots Mollet i moll.
L'escut i la bandera de la ciutat
L’escut de la ciutat fou aprovat pel Ple de la corporació el 30 de setembre de 1988 i, d'acord amb la seva descripció heràldica oficial, és de forma caironada, d'argent, amb un moll de gules nedant, el peu d'or, quatre pals de gules i, per timbre, una corona mural de vila.
La bandera de la ciutat fou aprovada pel Ple de la corporació el 14 de juny de 1990. És apaïsada i de proporcions dos per tres entre l'amplada i la llargada. Està dividida horitzontalment en tres faixes: la primera, d'una meitat de l'amplada de la bandera, blanca, amb el moll de l'escut de color vermell, situat al cantó i separat dels costats de la tela per una distància d'un novè i d'un terç de la llargada; la segona, d'un quart de l'amplada de la bandera, vermella, i la tercera, de la mateixa amplada que la segona, blanca.
L'himne de la ciutat
L'himne de la ciutat fou aprovat pel Ple de la Corporació l'11 de setembre de 1994. La lletra és un fragment del poema Himne a Mollet de Joan Ambròs i Lloreda, musicat per Vicenç Corominas i Pi.
Himne Oficial de Mollet del Vallès
Versió per a actes institucionals i cívics
Molletans, d’aquest cant fem gran festa,
fem-ne l’himne de joia i d’ardor
tot cantant enardim bé la testa,
car Mollet mereix bé nostre amor.
Volem fer voleiar les banderes
del progrés, la virtut i l’amor,
que no vinguin mai més ultranceres,
les paraules de guerra i de mort.
Endavant terra nostra estimada,
endavant el Vallès solellat
i al bell mig el Mollet que treballa
enaltint el país venerat.
Quedin lluny les dolentes tempestes
que ens aporten un gèlid record,
toquin sempre campanes a festa
exaltant per la pàtria el fervor.
Campanades pujant ben enlaire
retrunyint amb llur joia o llur plor
que no siguin jamai poc o gaire
missatgeres de cap deshonor.
Endavant terra nostra estimada,
endavant el Vallès solellat
i al bell mig el Mollet que treballa
enaltint el país venerat.
Poema: Joan Ambrós i Lloreda
Música: Vicenç Corominas i Pi