Del segle XV al XVIII Des de la fi de l’edat mitjana fins a bona part entrada l’edat moderna, el consell municipal es reunia sota els roures d’en Manent, i, en cas de pluja, a can Ros (a mig camí de les tres vil·les de la batllia: Mollet, Parets i Gallecs). https://www.molletvalles.cat/@@site-logo/logo-mollet-del-valles-blanc.svg

Del segle XV al XVIII

Des de la fi de l’edat mitjana fins a bona part entrada l’edat moderna, el consell municipal es reunia sota els roures d’en Manent, i, en cas de pluja, a can Ros (a mig camí de les tres vil·les de la batllia: Mollet, Parets i Gallecs).

L’any 1573 el rei concedeix el règim municipal, amb un consell ordinari format per dotze persones: un batlle, un clavari, dos jurats i vuit consellers. Aquest funcionament té poques variacions fins al decret de Nova Planta, el 1714. Arran de la derrota catalana a la Guerra de Successió, les autoritats borbòniques aboleixen les antigues lleis i l’alcalde passa a ser un administrador en lloc del cap polític del municipi. Mollet llavors depèn del corregiment de Mataró i l’Ajuntament és supervisat en molts aspectes per l’alcaldia major de Granollers. Els noms de les famílies que des del segle XIV fins al XVIII formen part dels consells sempre els trobem vinculats a famílies pageses influents: Borrell, Fonolleda, Ros...

La població de la batllia es manté quasi estancada entre el 1497 i el 1708 (entre 340 i 385 habitants), però al llarg del segle XVIII augmenta força: el 1787 arriba a 768 habitants (a Mollet li correspon un 55%, un 35% a Parets, i un 10% a Gallecs).

A més de la tasca religiosa, l’església de Mollet acompleix funcions socials i de lideratge. El 1498, es comença a construir una nova església, d’estil gòtic tardà, que substituirà l’anterior romànica.

Mollet es trobava en una zona estratègica de pas per on passaven dos camins rals: el de Barcelona a Vic i el de Barcelona a Girona i França, que representaven sovintejats moviments de tropes, a més d’un flux comercial i cultural important. El primer travessava el poble i el segon anava paral·lel al riu Besòs; patia, a més, freqüents atacs de bandolers, sobretot a la Pineda Fosca.

Però governar un municipi amb tres parròquies no era tasca fàcil, i sovint hi havia conflictes. L’any 1732, Parets va demanar-ne la separació.

T'ha estat útil aquesta pàgina?

1
0