Els fonaments

El municipi de Mollet del Vallès ocupa un petit tros del sector central de la plana vallesana. Un territori amable, suaument ondulat, on el torrent Caganell travessa, d’extrem a extrem, el municipi fins a l’aiguabarreig amb el riu Besòs. A banda i banda del torrent, trobem dos llargs careners de relleu afable i nom suggestiu —els Bandolers i Sant Valerià— i en la confluència amb el Besòs, una plana rica en aigua, se situa un municipi mig urbà mig agrícola, on la ciutat compacta i moderna de Mollet contrasta amb la tradició i la innovació dels conreus de Gallecs.

Sota els camps i l’asfalt s’amaguen els orígens geològics de Mollet i Gallecs. Les roques tendres i toves que trepitgem (sorres, llims, argiles i algun nivell de conglomerats) ens relaten una llarga història d’una desena de milions d’anys. Moment en què per Mollet i comarca hi havia ramats d’hipparions, mastodonts, girafes, rinoceronts... Milions d’anys després, els humans posaven la petja sobre aquest territori.

L’abril de 2009, sortia a la llum el vestigi humà més antic conegut fins ara a Mollet. Un enorme menhir de gairebé cinc metres de llargada i sis tones de pes, amb relleus i gravats d’excepcional vàlua, una de les troballes arqueològiques més importants dels darrers anys a Catalunya, una peça única de referència internacional. A aquest menhir neolític cal sumar-hi dos monuments megalítics més, avui desapareguts: la Pedra Salvadora i la Pedra de Gallicant. El Menhir de Mollet es pot veure en tota la seva esplendor al jardí literari de la Biblioteca de Can Mulà, dins el parc amb el mateix nom.

Compartir

T'ha estat útil aquesta pàgina?