Del segle X al XIV
A meitat del segle X, Gallecs i Mollet eren petits nuclis de població envoltats de camps i de boscos. La parròquia de Mollet va créixer vinculada al domini de la seu episcopal de Barcelona. El bisbe tenia un ampli domini senyorial de terres i drets, i un batlle n’administrava les possessions. Sabem que a finals del segle XI es va construir una església romànica i que, al seu voltant, un grup d’edificacions formava la sagrera, que protegia les persones i els béns que incloïa. Gran part dels habitants depenien del bisbe de Barcelona, però una part del domini corresponia a una família noble, els Mollet, que van adoptar el topònim del poble com a cognom i van discutir l’autoritat del bisbe.
A començaments del segle XIV, uns quants senyors formaven la universitat de parroquians, que en un moment donat es va enfrontar a Marc Planella, de la casa de Vilatzir, l’actual Torre de Malla. El motiu va ser que el 1381, Planella va comprar al rei la jurisdicció de les parròquies de Mollet, Gallecs i Parets (que formaven una batllia) i això implicava els drets d’impartir justícia i de recaptar impostos, però els vilatans van actuar com una única universitat i van aconseguir tornar a dependre del rei, que també va accedir a incorporar les tres parròquies a la ciutat de Barcelona, com a carrer. Era l’any 1393 i Mollet formava part del Consell de Cent; això va suposar prosperitat per al poble i un enfortiment de l’organització col·lectiva, que quedava definida pel batlle, la cúria i els síndics.
Del passat medieval de Mollet resta dempeus l’església romànica de Santa Maria de Gallecs (s. XII), la base del campanar de l’església de Sant Vicenç (s. XI-XII), així com diverses masies que tenen el seu origen en aquell període.
L’any 2006, es van trobar, en un solar proper a la plaça Prat de la Riba, dintre del perímetre de l’antiga sagrera medieval de Mollet, diverses restes arqueològiques, on cal destacar dues sepultures del segle XII. Darrerament, també s’han trobat, en un solar uns metres més avall, diverses sitges del mateix segle i objectes que indiquen que podia haver-hi hagut un assentament de soldats.