El segle XXI
A principis de 2004 pren el relleu a l’alcaldia Josep Monràs, del PSC. Entre 2003 i 2006, entren en funcionament les tres escoles bressol municipals de la ciutat, La Xarranca, La Filadora i Els Pinetons. El 2005 s’inaugura el Mercat Vell, que s’ha remodelat com a espai cívic polivalent, i el 2009 entra en funcionament el Centre de Serveis per a la Gent Gran El Lledoner, un espai de relació, cultura, formació i convivència, al bell mig del barri de la Plana Lledó i que alberga els estudis de Ràdio Mollet del Vallès i la televisió del Baix Vallès. I també el 2009, s’acaba la consolidació del centre urbà amb la inauguració del nou parc central de les Pruneres.
Es van consolidant les principals cites populars i festives a la ciutat, com són el Carnaval, amb uns personatges i una litúrgia pròpia i singular que cada vegada agafa més volada entre la ciutadania; la Fira d’Artesans, una cita ineludible des del 1984 als carrers del nucli antic, i la Mostra de Titelles, que el 2016 va complir el desè aniversari i que se celebra durant un cap de setmana d’abril, amb desenes d’espectacles de companyies d’arreu i milers de visitants.
L’any 2011 Mollet supera els 52.000 habitants. Els últims anys, Mollet ha desenvolupat un model de ciutat compacta, amb tres elements que marquen i limiten el terme municipal: la reserva de l’espai de Gallecs, que limita al 50% el seu desenvolupament urbà, la pràctica ocupació del sòl disponible per a nous desenvolupaments, i la reducció de l’espai com a conseqüència de les infraestructures de comunicació que la travessen.
L'octubre de 2009, Gallecs s’inclou al Pla d'espais d'interès natural (PEIN), que estableix els espais naturals protegits a Catalunya. Això suposa la fi de més de quaranta anys de lluita per al reconeixement de la vulnerabilitat i fragilitat d'aquest espai agrícola i per la protecció del seu paisatge, considerat com un dels més característics de la plana vallesana. Actualment, des del Consorci de Gallecs i l’Associació de Pagesos es promou l’agricultura ecològica i la recuperació de varietats tradicionals de cereals com l’espelta o la xeixa, i lleguminoses com la mongeta del ganxet o el cigró menut.
El 2010 s’inaugura l’Hospital de Mollet, el centre hospitalari de referència de tot el Baix Vallès, que ofereix assistència a una àrea de 175.000 habitants, i el 2011 finalitza la urbanització del polígon industrial i de serveis de La Farinera, un espai d’emplaçament estratègic amb una bona connectivitat viària. El repte, com defineix el Pla Estratègic 2025, és poder impulsar una major activitat productiva basada en una renovació, diversificació i qualificació empresarial, on Mollet lideri l’entorn territorial del Baix Vallès.
Amb l’entrada a la segona dècada del segle, l’Ajuntament impulsa la seva participació en diferents projectes europeus, com a eina per promoure la innovació i el coneixement compartit entre els pobles i ciutats. En aquest context, l’any 2015 la Unió Europea atorga a Mollet el premi European Green Leaf, que reconeix el compromís dels municipis amb la sostenibilitat i el creixement verd. També en aquest àmbit, Mollet forma part del moviment Viles Florides, que reconeix els municipis per l’enjardinament i ornamentació dels seus espais verds. L’any 2017, Mollet és nomenada Ciutat Europea de l’Esport, un títol que posa de manifest la importància de l’esport en una ciutat que compta amb més d’una trentena d’entitats esportives, tretze equipaments i instal·lacions, més de 5.000 esportistes federats i una àmplia programació d’activitats esportives i populars al llarg de l’any.
Agermanada amb Rívoli (Itàlia) des del 1986 i amb Cinco Pinos (Nicaragua) des del 1989, l’any 2017 formalitza un nou agermanament amb la ciutat alemanya de Ravensburg, a la qual l’uneix molts anys d’intercanvis i de treball en comú. El novembre de 2019 es consolida aquesta xarxa de cooperació amb l’agermanament amb la ciutat de francesa de Montélimar.
Des de l’any 1998 fins a aquests moments, Mollet ha volgut reconèixer i homenatjar el treball i la trajectòria dels seus molletans il·lustres: Joan Abelló (pintor i col·leccionista d’art), Jordi Solé Tura (polític), Josep Solà (músic i compositor), Josep M. Pou (actor) i Josep M. Suñé (doctor en química). I també ha agraït, en forma de distinció cívica, el compromís, l’esforç, el treball i l’aportació de forma anònima i callada de, fins ara, 116 homes i dones i 68 entitats, per haver fet de Mollet la ciutat que ara és.
En aquesta línia de reconeixements, l’any 2004 Jordi Solé Tura va fer llegat a la ciutat del seu arxiu personal, alhora que l’Ajuntament creava el Centre d’Estudis per la Democràcia Jordi Solé Tura.
Mollet del Vallès, ciutat vital, dinàmica, oberta, d’un ric patrimoni humà, natural i cultural, construeix dia a dia el seu progrés, és a dir, el seu futur, que basa en la identitat, en el sentiment d’orgull de pertinença en un espai, en la cohesió social i en el treball per a una societat d’igualtat i de solidaritat.
El juny de 2022, pren el relleu en l'alcaldia Mireia Dionisio, del PSC, desprès de la renúncia de Josep Monràs. Passat tot just un any, Dionisio és reelegida per al càrrec en el ple de constitució del mandat 2023-2027.