El segle XIX Els inicis de la industrialització a Mollet tenen en el sector tèxtil un clar protagonista. A mitjan segle XIX hi havia 1.400 habitants i tot i que el 1848 ja existia una fàbrica de cotó, és un poble bàsicament agrícola que conrea, per aquest ordre, blat, cànem, llegums, blat de moro i vi (la crisi de la fil·loxera arriba a Mollet el 1886 i el 1898 ja ha destruït quasi totalment la vinya). https://www.molletvalles.cat/@@site-logo/logo-mollet-del-valles-blanc.svg

El segle XIX

Els inicis de la industrialització a Mollet tenen en el sector tèxtil un clar protagonista. A mitjan segle XIX hi havia 1.400 habitants i tot i que el 1848 ja existia una fàbrica de cotó, és un poble bàsicament agrícola que conrea, per aquest ordre, blat, cànem, llegums, blat de moro i vi (la crisi de la fil·loxera arriba a Mollet el 1886 i el 1898 ja ha destruït quasi totalment la vinya).

Durant aquest segle, els esdeveniments polítics segueixen la dinàmica de la política estatal (l’any 1849 Parets s’havia independitzat de la batllia). Entre els fets bèl·lics que viu Mollet, destaca una batalla a l’inici de la Guerra dels Segadors, quan els catalans van derrotar les tropes franceses. Més endavant, durant la Guerra del Francès, Mollet queda entre els dos exèrcits: el 1810 hi ha una batalla a les rodalies on les tropes espanyoles guanyen les franceses; destaquen els molletans Alsina i Gaietà Ventalló en la lluita contra els invasors. A partir de 1868 es consolida l’estat liberal; el 30 de setembre la revolució arriba a Mollet: grups de persones es concentren davant de l’Ajuntament i cremen un retrat de la reina Isabel II; la candidatura liberal guanya les eleccions municipals, fet denunciat com a frau per Vicenç Plantada, que fa un al·legat a favor del sufragi universal (Plantada, nascut el 1839, és mestre, veterinari, escriptor, inventor i motor de moltes iniciatives polítiques catalanistes).

El 1837 es construeix la nova carretera de Barcelona. El 1854 el ferrocarril, procedent de Barcelona arriba a Mollet (estació de França) i Granollers; el 1880 entra en funcionament el tren de Mollet a Caldes de Montbui, conegut popularment com a Calderí; i el 1886 es completa el darrer tram de la línia fèrria del Nord amb parada a Mollet (estació del Nord).

La proximitat del nucli barceloní i les bones comunicacions converteixen Mollet en un pol d’atracció d’empres foranies. El 1871, Claudi Aranyó, un dels empresaris tèxtils més importants de Sant Martí de Provençals, obre el Cotó, la primera fàbrica que incorpora el vapor com a font d’energia. El 1891, els germans Moretó i Prat traslladen la serradora que tenien a Sant Martí de Provençals a Mollet i, uns anys més tard, la transformen en una important farinera, que encara avui funciona. El 1897, l’empresari francès Octave Lecante funda La Pelleria, que esdevindrà una de les adoberies més grans de tot l’estat espanyol. El 1900, l’empresari de Gràcia Gaietà Fàbregas construeix a Mollet una important indústria tèxtil sedera, Can Fàbregas.

Tot i l’arribada d’aquestes empreses, quan acaba el segle XIX, Mollet és encara un poble eminentment agrícola.

T'ha estat útil aquesta pàgina?

2
0