Escultura de 86 cms d'ample x 14 cms de fons x 65 cms d'alçada elaborada en acer Cor-ten i els diferents elements soldats per arc elèctric, obra de Ricard Mira López. És una iniciativa del director de l'escola Joan Salvat-Papasseit del moment (Enrique Collado), amb el suport de l'Ajuntament, per tal de commemorar el 25è aniversari del centre educatiu.
Escultura en acer amb elements de llautó en al·legoria a una antena de ràdio en emissió, obra de Ricard Mira López. L'autor en va fer donació a Ràdio Mollet per commemorar el seu 30è aniversari.
Una A inclinada, primera lletra de l’abecedari, porta d’entrada a la cultura i al coneixement: A d’Ajuntament, primera institució de la ciutat; A d’afecte... aquella A que tant estimava Brossa perquè, deia, era el símbol més humà.
Figura en bronze del conegut personatge de la farsa, provocador de rialles, alegre i viu, regal de Joan Abelló a la ciutat.
Rotonda de 18,50 mts de diàmetre total on s'ajardinen 16 mts de diàmetre interior, es mantenen els dos arbres plataners originaris i s'hi incorpora gespa artificial. Els serveis tècnics municipals, autors de l'obra, volien crear un element singular a l'entrada de Mollet des de l'autopista AP-7, a través de diferents símbols i icones de la ciutat: l'Arlequí, l'església de Gallecs, l'A de Brossa, la font modernista de Prat de la Riba i el Lector de premsa, presidits tots per la 'M' de Mollet amb les dues exclamacions (logotip de la ciutat en aquell moment).
Figura de bronze que representa el bust de Joan Abelló amb barret (34 cms d'alçada x 23 cms d'amplada x 18 cms de fons). El frontal i el revers del bust estan separats per una creu cristiana de 5 cms d'amplada.
Conjunt de 163 tubs de diàmetre i alçades compreses entre els 4 cms i els 426 cms en disposició perimetral a la rotonda ovalada del carrer Bilbao al polígon industrial Can Prat. Els autors, Alejandro Díaz i Esther Gallardo, volien crear un objecte lligat a la velocitat.
Escultura metàl·lica de color vermell, dissenyada per J. Navàs i Neus Solè, que simbolitza un cavall de paper plegat. L'escultura se situa en un extrem del parc del polígon industrial de la Farinera, donant caràcter a tot el conjunt.
Escultura de quatre metres d’alçada que representa una dona d’aigua, un ésser llegendari que viu en llocs d’aigua i proporciona benestar a tots aquells que té a prop. De diferents parts del monument en brolla aigua, de manera que durant els mesos d’estiu els infants podran refrescar-s’hi.
'Estrats de la memòria. Homenatge a Jordi Solé Tura' és una peça escultòrica dedicada a Jordi Solé Tura. En ella l’autor, Ricard Vaccaro, ha volgut representar la fragilitat.
Estructura gegant metàl·lica d'una molècula, simbolitzant el sector químic de l'empresa Laboratoris Merk.
La font modernista de la plaça Prat de la Riba es va inaugurar l'any 1921. L'autor fou Domènec Sugrañes, deixeble de Gaudí i que durant uns anys va treballar a l'Ajuntament de Mollet com arquitecte municipal. En aquella època, els veïns i veïnes, com que no tenien aigua corrent, hi anaven a omplir garrafes d'aigua.
Element principal de la rotonda situada en l'encreuament entre els carrers Nicaragua i Gallecs que representa una arada de ferro restaurada i pintada de blau situada en el punt central i més elevat de la rotonda. Els autors, Josep Maria Mompín Valeri i Xavier Rabal Vallespín, simulen els solcs dels camps de cultiu amb les franges que hi ha a la superfície de la rotonda, al·ludint així a l'essència de l'espai rural de Gallecs, alhora que fan un reconeixement del nostre passat i orígens rurals.
Aquesta escultura cilíndrica de ferro rovellat, obra de Ramon Aumedes, fa una alçada de cinc metres i mig i simbolitza la figura d’un gegant. Una de les seves característiques principals és que bascula i gira com si fossin les faldilles d’un gegant.
Petit bosc de columnes multicolors, obra de Josep Nogué, erigit en homenatge a l'artista molletà Francesc Bas Orodea (1950-1994).
Monument en record a les víctimes dels bombardeigs feixistes de gener de 1938 i de 1939, que van afectar el centre de la ciutat, coneguts com dels Quatre Cantons pel lloc on més hi van afectar. L’any 2002 es va col·locar a l’antiga tanca del parc de Can Mulà una planxa metàl·lica amb els noms de les víctimes dels bombardeigs. Aquesta planxa, un element molt simple i força deteriorat, es va retirar amb les obres de renovació del parc i al seu lloc es va construir la nova escultura.
Representació en bronze de Joan Abelló en actitud reflexiva sobre un pedestal de llambordes de granit, obra del propi autor. La façana principal de l'Escola d'Educació Infantil i Primària Joan Abelló llueix un gran mural de l'artista, l'original del qual fou pintat amb motiu del 25è aniversari del centre escolar.
Figura en bronze d'una marmanyera, representativa de la pagesia catalana, donada a la ciutat per Joan Abelló i realitzada a partir d'un retrat de grans dimensions. Nascuda els anys vint del segle passat, sembla que l'anomenaven així perquè la seva família havia vingut de la Garriga. Vivia a Sant Fost, tenia un hort i baixava a vendre les verdures i fruites de la temporada a Mollet. Es va fer un carro al seu aire per baixar a Mollet a vendre a la plaça, amb una plataforma i dues rodes petites. No tenia bèstia per tirar i ho feia ella mateixa. Sembla que portava pantalons.
Escultura en forma de guitarra, obra de Ricard Mira López, amb unes dimensions de 170 x 80 x 20 cms, elaborada amb planxes -tallades amb cisalla i doblegades en fred-, varetes i cargols provinents de retalls de ferralla. Les unions s'han fet amb soldadura d'arc elèctric, i s'ha aplicat pintura verda tipus 'martelé' amb pistola per tal de donar-li el color final i protegir-la de la corrosió.
Figura en bronze a grandària natural que representa un noi llegint el diari tot passejant i gaudint de la ciutat, obra de Joaquim Camps. Molt estimat a Mollet, sovint a l’hivern gent anònima li col·loca bufandes i de vegades li posen diaris o revistes perquè canviï de lectura.
