Alzina de Can Magre
Morta l'any 1968
Al costat de la figuera, imponent, exuberant, s'hi troba la famosa alzina de can Magre. Té una soca molt gruixuda, encara que no molt alta, que a mesura que puja 
enlaire es va multiplicant formant una copa [capçada] grandiosíssima. Quan te la mires sembla feta amb motllo, ja que no surt una branca més que l'altra, i quan el sol sen va a la posta la seva copa agafa uns colors rogencs, verds clars, verds molt foscos... Agafa uns tons d'una bellesa formidable que jo sóc incapaç de descriure. És la reina de les alzines i no m'estranya gens que el mestre en colorit i paisatgista Joaquim Mir, mirant-se-la, en quedés embadalit i l'immortalitzés en el seu famós quadre "L'alzina i la vaca", que es conserva avui en una sala del Museu del Prado.
enlaire es va multiplicant formant una copa [capçada] grandiosíssima. Quan te la mires sembla feta amb motllo, ja que no surt una branca més que l'altra, i quan el sol sen va a la posta la seva copa agafa uns colors rogencs, verds clars, verds molt foscos... Agafa uns tons d'una bellesa formidable que jo sóc incapaç de descriure. És la reina de les alzines i no m'estranya gens que el mestre en colorit i paisatgista Joaquim Mir, mirant-se-la, en quedés embadalit i l'immortalitzés en el seu famós quadre "L'alzina i la vaca", que es conserva avui en una sala del Museu del Prado.Pere Bonvilà i Miralles (Mollet del Vallès, 1905 - 1986)
BONVILÀ, P. (1980). "El meu Mollet. Boscos i vernedes". Document inèdit, 16 p. Mollet del Vallès.