Pineda Fosca

Aquesta carretera [l'antic camí ral] tenia el nom de Pineda Fosca, perquè travessava la paorosa verneda coneguda amb tal nom. Excepte el seu trajecte, lo altre eren uns bardissars, heures i ridortes. Els primers arribaven a la meitat de l'alçada dels gruixuts albes, pollancs, oms, pins, salzes i verns que la poblaven; els segons es penjaven dels caps a l'haver arribat als cimerols dels més alts branquillons. Els llops, al pic del dia, molt sovint amb sa presència feien aturar els matxos dels traginers; el senglar també s'hi passejava, i hi eren abundants els conills, toixons, esquirols i tota mena d'aucells del país i forasters (en lo seu temps de passa), cridant tant menjar i cantúries l'atenció de les guineus, gats mesquers, pudents, fusinas [fagines] i fures. També hi havia gorgs, aigüerols, recs i una sèquia mestre (encara hi es avui), que feia que hi hagués molt peix, anguiles, granotes, gripaus, reinetes i llúdries; i a la carretera unes falgueres que feia que els carros anessin tot sovint ensorrats fins al botó i els matxos s'enfonsaven fins als genolls i més amunt.