Can Mollet

Amb quatre gambades arribem a can Mollet. És una masia molt gran. Aquí hi vaig néixer jo; el meu pare, Josep Bonvilà, és el masover de la finca.

Segons he sentit explicar a Salvador Mollet, propietari de la finca, que morí l'any 1915 a l'edat de 88 anys, aquesta casa fou la primera que es construí a Mollet i els Mollet foren els primers colonitzadors de Mollet. M'explicava que can Mollet havia estat moltes vegades renovat, perquè, segons deia Salvador Mollet, havia estat de planta baixa pis i golfes i una finca molt extensa, però amb els anys havia passat diverses terrabastades. En la guerra de la Independència els francesos la cremaren i els de can Mollet marxaren amb el bestiar a refugiar-se a can Santpare. Al 1815 can Mollet fou restaurada i aquest mateix any es casaren l'hereu i la pubilla. Al 1932 can Mollet canvia altra volta de fesomia, és allargat i li renten tota la cara.

[...]

En el moment que jo vos el presento té un gran pati on a cada costat de portal hi ha dos magraners i sis acàcies, un cirerer, un parell d'ametllers, un til·ler que fan ombra al pati, al davant una gran quadra per a les vaques, l'era al costat amb tres grans pallers de palla i una pallera d'aufals, al llarg del pati, un gran jardí amb varis rosers i tota classe de flors. A la paret de sota la casa hi passa la mina de can Magre, on hi ha el rentador amb una figuera centenària que hi fa ombra. Un xic més apartat, n'hi ha una altra, aquesta és molt gran, té una soca molt alta i gruixuda, en molts llocs està corcada, té la soca plena de bonys i té molts forats que als pigots els va de primera per criar-hi, però ella s'aguanta fent figues a dojo d'una qualitat excel·lent. Per l'hort hi ha més de cinquanta arbres fruiters de tota classe que en el seu temps fan les delícies de tots els de casa, de tots els convidats i d'altres que es conviden sols. Sota la quadra hi ha quatre lledoners també centenaris; n'hi ha un de molt alt i gruixut, és buit de dintre, jo més de un cop hi he entrat per un forat que tenia a baix i he pujat fins a la copa. Jo no sé com un arbre així buit de dintre pot viure, però ell qui sap els anys que viu així, s'aguanta ferm i exuberant...