Pont de la Mandra

Qui més qui menys n'ha sentit a parlar d'ell, la majoria saben que era el lloc de  concentració dels "pasotes" d'abans, que el consideraven com el seu feu privilegiat on es contrastava obertament qualsevol qüestió de política i d'esports preferentment. És a dir, que arreglaven el món.

Segons les nostres informacions, el dia 3 de febrer del 1901 es va prendre l'acord en una sessió de l'Ajuntament, en aquells temps format pel "tàndem" Ros-Santamaria, de fer un pont a l'extrem del carrer Barcelona per poder travessar el torrent Caganell, que atrevidament lliscava les aigües pel mig del poble. I és natural quan venia una rierada, la gent es trobava en serioses dificultats per passar d'un costat a l'altre, però fins a setembre de 1904 el pont no fou inaugurat. Després fou el punt de reunió dels joves que al sortir del treball s'aplegaven en les seves baranes [...]

Com que en temps de calor, el sol hi brandia de ple durant el dia, la tertúlia es traslladava a un lloc més ombrejat com eren els finestrals de l'Ateneu, i allí podíeu sentir cada migdia al Soto, al Vallcorba, a l'Emili Mateo, l'Andrés de Gràcia, al Vigatà, al Cayo, als de ca la Fonta, als del cal Castells, al Ventalló i tants i tants d'altres, les aferrissades discussions de tots ells, que si el Barça, que si l'Espanyol, que si la Lliga, que si l'Esquerra, que si el Mollet, que si el Granollers o el Ripollet, fins cinc minuts abans que les sirenes de les respectives fàbriques anunciessin l'entrada al treball, llavors com per art d'encantament l'indret quedava buit, ja que tots els "assembleistes" emprenien una cursa per no arribar tard a la feina. 

Al cobrir-se el torrent, tot just acabada la guerra, el pont de la Mandra ja no tenia raó de ser, i, es clar, va desaparèixer, i encara que alguns diguin que la nostàlgia no serveix per res, molts el recordem amb un deix de melangia. Siguem raonables tanmateix: no serà perquè la "mandra" prou que te la treien de sobre i a la vegada els anys eren molt menys que els d'ara?