L’arbrat de Mollet

Mollet del Vallès disposa l'any 2020 d'un patrimoni d’arbori de més de 14.500 exemplars entre arbres i palmeres, situats en carrers, places i jardins de la ciutat. Aquesta xifra suposa que hi ha un arbre per cada poc més de tres habitants (molt per sobre de la mitjana de Catalunya) i no inclou els arbres de Gallecs, ni de rieres i altres espais naturals. Els darrers 5 anys, s’ha incrementat un 10% el nombre total d’arbrat urbà mitjançant noves plantacions.

Actualment, podem trobar a Mollet més de 190 espècies d’arbres diferents, la qual cosa permet a la nostra ciutat gaudir d’un elevat índex de biodiversitat de l’arbrat (H=3.89 segons l’índex de Shannon Weaber. J.Marlés 2017), la qual cosa posseeix un important valor com indicador de qualitat de vida pels organismes vius de la ciutat.

Les espècies més abundants són el Plàtan d’ombra (14%), el Lledoner (7%), els Pins pinyoners (4%) i les Troanes (3%), fruit de les plantacions d’aquestes especies els anys 80 i 90 en un moment important de creixement de la ciutat. Aquesta proporció, va canviant poc a poc els darrers amb la introducció de noves espècies que aporten nou atractius com els colors de tardor o les floracions vistoses d’algunes espècies.

Alguns exemples són els Liquidambar (3%), Til·lers (3%), Gingko (2,5%), Koelreuteria (2%) o Aurons (1,5%) amb boniques coloracions de tardor o les vistoses floracions primaverals dels Arbres de l’amor (2,5%), Mèlies (2,5%), Pruneres (1,5%), Magnòlies (1,5%) o Tamarius (1%).

L’objectiu a mitjà termini és que cap espècie superi el valor del 10% del total per tal que el conjunt de l’arbrat sigui més resistent davant les possibles adversitats meteo-climàtiques, es minimitzin les possibles molèsties que en un moment determinat puguin produir-se degut a al·lèrgies o plagues.

Els criteris generals que s'apliquen en la gestió de l'arbrat són:

a) Planificació:

• Selecció d'espècies no agressives amb l'entorn, adaptades a les condicions locals (clima, sòl, etc.) i adequades a les condicions de l'espai per a les noves plantacions.
• Plantar arbres només als espais on puguin créixer i desenvolupar-se bé.
• Evitar les espècies que afavoreixen les bioinvassions.
• Establir mecanismes de protecció i conservació dels arbres exemplars, amb característiques singulars o d’un elevat valor patrimonial.
• Millorar la biodiversitat de l’arbrat introduint noves espècies interessants

b) Manteniment i conservació:

• Substitució gradual d'espècies no adaptades o amb problemàtiques específiques associades, per altres més ben adaptades i menys problemàtiques.
• Efectuar esporgues respectuoses amb l'arbrat, només quan sigui necessari i en els moments que no interfereixi amb períodes de cria dels ocells.
• Anàlisi i gestió del risc de l’arbrat per prevenir en la mesura del possible les caigudes de branques o elements.
• Prioritzar la qualitat de l'arbrat per sobre la quantitat
• Mesures de control fitosanitari basats en la Gestió Integrada de Plagues que potencia el control biològic i bones pràctiques en la gestió de l'arbrat i redueix al mínim imprescindible l’aplicació de tractaments amb productes fitosanitaris.

Les operacions de manteniment que es fan de forma habitual són la poda, la neteja i encoixinat dels escocells, el control sanitari, les inspeccions de risc, els adobats i els regs durant els primers anys de vida dels arbres.

Esporga de l’arbrat

Malgrat que per a un bon desenvolupament de l’arbre, com a criteri general no és imprescindible l’esporga, si que ajuda a mantenir una sèrie de funcions: estètiques, sanitàries i de seguretat que en determinats espais i carrers urbans la poden fer necessària.

L'eliminació de branques sanes, només es justifica per esclarissar la copa, per donar bona forma a l'arbre i per revitalitzar arbres vells o poc vigorosos. Les esporgades dràstiques, en canvi, poden debilitar l'arbre i fer-lo més susceptible a les plagues i malalties i el fan menys segur.

En determinats carrers és necessari esporgar també els arbres per evitar interferències amb les instal·lacions aèries, amb el trànsit rodat i amb les edificacions, i per prevenir la caiguda accidental de branques.

Finalment, en el cas de determinades espècies hi ha aspectes de neteja i al·lergologia que poden aconsellar efectuar esporgues amb una determinada periodicitat anual, bianuals o cada tres anys per preveure determinats efectes no desitjables.

Tots aquests factors determinen la planificació de l’esporga de l’arbrat de Mollet de manera que s’estableixen rotacions de carrers i zones on es determinaran les campanyes de poda any a any. De manera general anualment s’esporguen uns 2.500 arbres de mitjana.

Malgrat que l'esporga dels arbres es sol concentrar en els mesos d’hivern, hi ha altres condicionants en funció de l'estat fisiològic de la planta i del tipus d'esporga, que es podrà realitzar durant tot l’any.

Beneficis dels arbres a la ciutat:

Els arbres urbans són un element essencial per a la ciutat i poden ajudar a mitigar alguns dels impactes negatius del canvi climàtic i el medi urbà, fent que les ciutats siguin més saludables, sostenibles i resilients. Alguns dels aspectes a destacar són:

• Un arbre gran pot absorbir fins a 150 kg de CO2 a l'any, per tant són de gran importància en la millora de la qualitat de l'aire, fent de les ciutats llocs més saludables per viure.
• Són excel·lents filtres per contaminants urbans i partícules. Absorbeixen i filtren gasos contaminants com monòxid de carboni, òxids de nitrogen, òxids de sofre i partícules fines.
• Els arbres juguen un paper important en l'augment de la biodiversitat urbana, proporcionant aliment i protecció a animals i plantes.
• Pot ajudar a reduir els efectes del canvi climàtic i per tant fer-la més habitable. A més els arbres ajuden a reduir el consum energètic dels aires condicionats.
• Els arbres madurs regulen el flux de l'aigua i tenen un paper clau en la prevenció d’inundacions, ja que poden arribar a interceptar més de 15 000 litres d'aigua a l'any.
• El contacte diari directe amb el verd urbà i l’entorn natural, està directament relacionat amb la salut dels ciutadans, tal com demostren cada vegada més estudis científics.

L’inventari dels arbres de Mollet

Al portal de transparència podeu veure altres mapes amb dades sobre l'arbrat de titularitat municipal